10
de novembre
de
2017, 07:00
Actualitzat:
16:15h
Bona part de l'estratègia electoral del PDECat de cara a les properes eleccions està en mans de Carles Puigdemont, tot i que la direcció del partit no posa la mà al foc per quins seran els seus propers moviments. El president de la Generalitat, que des de dilluns de la setmana passada és a Brussel·les arran de l'ofensiva judicial espanyola que ha portat mig Govern a la presó, és partidari d'una llista unitària per al 21-D que condiciona tot el calendari del seu partit.
La formació nacionalista, que havia d'aprovar les llistes aquest dissabte en un consell nacional extraordinari, ha ajornat el tràmit fins dimecres vinent a les set de la tarda. De portes enfora, el moviment es ven com un "últim intent" per bastir un front unitari -el 17 de novembre es tanca el termini per informar de la composició de les llistes a la Junta Electoral Central-, però hi ha alts dirigents consultats per NacióDigital que consideren un "desastre" aquesta maniobra.
No és cap secret, segons ressalten els mateixos dirigents, que al llarg dels últims mesos el PDECat ha anat a remolc de les decisions que prenia Puigdemont com a president de la Generalitat. Els més pessimistes posen de manifest que el màxim dirigent del país, ara a l'exili, que no hi ha "totes les garanties" que vulgui liderar una llista dels nacionalistes en solitari. "Sí que sabem que vol liderar una candidatura unitària", mantenen a la sala de màquines de la formació. Artur Mas va avalar en una entrevista a 8tv la fórmula per tal que tot el sobiranisme vagi de la mà a les eleccions, i va insinuar que hi havia contactes oberts per aconseguir-la.
Puigdemont va oficialitzar a principis del 2017 que no seria cap de cartell del partit a les futures eleccions, i per això va ser tota una "sorpresa" -fins i tot per a membres de la direcció- que s'oferís per liderar una candidatura la setmana passada des d'una televisió belga. "Només unes hores abans ja ho donàvem per descartat, ens havia dit explícitament que no", recalca un dirigent.
Les esperances de Puigdemont passen, essencialment, per una agrupació d'electors impulsada des de la societat civil. Si no hi ha contratemps, aquesta iniciativa s'ha de presentar aquest divendres a Barcelona. Es tracta de la unió entre Llistaunitària.cat -que suma prop de 430.000 signatures- i Respública.cat, dues plataformes que ja treballen per aconseguir els suports necessaris. Se'n necessiten uns 55.000 -un 1% del cens català convocat a les urnes-, però concórrer d'aquesta manera a les eleccions té inconvenients. Dos exemples senzills: no es disposa d'espai als blocs electorals dels mitjans públics ni espai als debats. A banda, per al PDECat hi hauria una sèrie de qüestions d'encaix purament jurídic que caldria abordar.
Segons fonts del partit, el departament legal ja hi treballa. També es deixa una qüestió clara: "Els principals dirigents del PDECat formarien part d'aquesta llista formada a través d'una agrupació d'electors". Aquesta estratègia compta amb l'aval de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que aquest dijous s'hi ha tornat a posicionar a favor en l'acte de presentació de la gran manifestació de dissabte a favor de l'alliberament dels presos polítics. Òmnium Cultural, en canvi, és més prudent i manté que és partidària de la fórmula que permeti recollir més suports a les urnes. Entre els promotors de la llista unitària hi ha fundadors de l'ANC i dirigents propers al PDECat.
A l'espera de suports, campanya
De moment, però, ningú més enllà dels nacionalistes s'ha posicionat a favor de l'agrupació d'electors. El programa polític, segons els seus promotors civils, seria el següent: "reinstaurar" el Govern legítim de Catalunya, encetar el procés constituent en la línia de desplegar la República i buscar suports internacionals. La llista estaria integrada, si es compleixen els plans ideals dels seus promotors no només per Puigdemont, sinó també pels membres del Govern empresonats i a l'exili i pels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que dormen des de fa tres setmanes a Soto del Real acusats d'un delicte de sedició. Malgrat això, l'opció més probable segueix sent un "front comú" amb llistes separades.
A l'espera de saber si la proposta té prou suports, el president de la Generalitat ha aprofitat la setmana per mirar d'internacionalitzar el procés català i fer campanya apel·lant Europa a trobar una solució democràtica al conflicte obert amb Espanya. ERC es manté en un prudent silenci i dubta molt de la necessitat de bastir una agrupació d'electors, mentre que la CUP debatrà quatre opcions en assemblea aquest diumenge, i cap d'elles inclou anar de la mà del PDECat. Damunt la taula, en canvi, sí que hi ha no presentar-s'hi, anar-hi en solitari o bé construir una plataforma d'esquerres sobiranistes que integri des dels republicans fins a Albano Dante Fachin, ja exsecretari general de Podem a Catalunya després de les desavinences amb Pablo Iglesias.
El PDECat té preparada la llista en solitari, però no la vol aprovar fins dimecres. Per Barcelona el candidat hauria de ser Puigdemont, tot i les inquietuds que recorren el partit. A Lleida el nom triat és el de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat de Junts pel Sí durant la legislatura passada, mentre que a Tarragona el més ben posicionat és Jordi Sendra, també representant al Parlament i exsenador. A les comarques gironines el dirigent seleccionat és Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident primer del Parlament en l'última etapa de la legislatura. Les principals incorporacions a la llista són les de Neus Munté, exconsellera de la Presidència, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Puigdemont és, hores d'ara, el principal actiu electoral del partit, i és per això que el PDECat s'hi arrenglera tot i els dubtes sobre l'estratègia de la llista unitària. "Sabem que és volàtil", reconeixien la setmana passada des de la direcció just després que fes pública la seva intenció de ser candidat. El president de la Generalitat condiciona des de Brussel·les el calendari preelectoral del seu partit, que li fa costat perquè, sense ell, els resultats electorals no millorarien respecte del que marquen totes les enquestes. A partits de mitjans de la setmana vinent es coneixerà el desenllaç: ja no hi haurà temps per a dubtes sobre com el PDECat concorre a les eleccions ni sobre qui l'encapçala.
La formació nacionalista, que havia d'aprovar les llistes aquest dissabte en un consell nacional extraordinari, ha ajornat el tràmit fins dimecres vinent a les set de la tarda. De portes enfora, el moviment es ven com un "últim intent" per bastir un front unitari -el 17 de novembre es tanca el termini per informar de la composició de les llistes a la Junta Electoral Central-, però hi ha alts dirigents consultats per NacióDigital que consideren un "desastre" aquesta maniobra.
No és cap secret, segons ressalten els mateixos dirigents, que al llarg dels últims mesos el PDECat ha anat a remolc de les decisions que prenia Puigdemont com a president de la Generalitat. Els més pessimistes posen de manifest que el màxim dirigent del país, ara a l'exili, que no hi ha "totes les garanties" que vulgui liderar una llista dels nacionalistes en solitari. "Sí que sabem que vol liderar una candidatura unitària", mantenen a la sala de màquines de la formació. Artur Mas va avalar en una entrevista a 8tv la fórmula per tal que tot el sobiranisme vagi de la mà a les eleccions, i va insinuar que hi havia contactes oberts per aconseguir-la.
Puigdemont va oficialitzar a principis del 2017 que no seria cap de cartell del partit a les futures eleccions, i per això va ser tota una "sorpresa" -fins i tot per a membres de la direcció- que s'oferís per liderar una candidatura la setmana passada des d'una televisió belga. "Només unes hores abans ja ho donàvem per descartat, ens havia dit explícitament que no", recalca un dirigent.
Dirigents del partit consideren un "desastre" supeditar tota l'estratègia electoral a la voluntat de Puigdemont d'intentar la llista unitària des de Brussel·les
Les esperances de Puigdemont passen, essencialment, per una agrupació d'electors impulsada des de la societat civil. Si no hi ha contratemps, aquesta iniciativa s'ha de presentar aquest divendres a Barcelona. Es tracta de la unió entre Llistaunitària.cat -que suma prop de 430.000 signatures- i Respública.cat, dues plataformes que ja treballen per aconseguir els suports necessaris. Se'n necessiten uns 55.000 -un 1% del cens català convocat a les urnes-, però concórrer d'aquesta manera a les eleccions té inconvenients. Dos exemples senzills: no es disposa d'espai als blocs electorals dels mitjans públics ni espai als debats. A banda, per al PDECat hi hauria una sèrie de qüestions d'encaix purament jurídic que caldria abordar.
Segons fonts del partit, el departament legal ja hi treballa. També es deixa una qüestió clara: "Els principals dirigents del PDECat formarien part d'aquesta llista formada a través d'una agrupació d'electors". Aquesta estratègia compta amb l'aval de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que aquest dijous s'hi ha tornat a posicionar a favor en l'acte de presentació de la gran manifestació de dissabte a favor de l'alliberament dels presos polítics. Òmnium Cultural, en canvi, és més prudent i manté que és partidària de la fórmula que permeti recollir més suports a les urnes. Entre els promotors de la llista unitària hi ha fundadors de l'ANC i dirigents propers al PDECat.
A l'espera de suports, campanya
De moment, però, ningú més enllà dels nacionalistes s'ha posicionat a favor de l'agrupació d'electors. El programa polític, segons els seus promotors civils, seria el següent: "reinstaurar" el Govern legítim de Catalunya, encetar el procés constituent en la línia de desplegar la República i buscar suports internacionals. La llista estaria integrada, si es compleixen els plans ideals dels seus promotors no només per Puigdemont, sinó també pels membres del Govern empresonats i a l'exili i pels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que dormen des de fa tres setmanes a Soto del Real acusats d'un delicte de sedició. Malgrat això, l'opció més probable segueix sent un "front comú" amb llistes separades.
A l'espera de saber si la proposta té prou suports, el president de la Generalitat ha aprofitat la setmana per mirar d'internacionalitzar el procés català i fer campanya apel·lant Europa a trobar una solució democràtica al conflicte obert amb Espanya. ERC es manté en un prudent silenci i dubta molt de la necessitat de bastir una agrupació d'electors, mentre que la CUP debatrà quatre opcions en assemblea aquest diumenge, i cap d'elles inclou anar de la mà del PDECat. Damunt la taula, en canvi, sí que hi ha no presentar-s'hi, anar-hi en solitari o bé construir una plataforma d'esquerres sobiranistes que integri des dels republicans fins a Albano Dante Fachin, ja exsecretari general de Podem a Catalunya després de les desavinences amb Pablo Iglesias.
A les deu del matí d'aquest divendres hi ha un acte a l'Ateneu de les plataformes que demanen una candidatura unitària que inclogui el president, dels membres del Govern legítim, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El PDECat té preparada la llista en solitari, però no la vol aprovar fins dimecres. Per Barcelona el candidat hauria de ser Puigdemont, tot i les inquietuds que recorren el partit. A Lleida el nom triat és el de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat de Junts pel Sí durant la legislatura passada, mentre que a Tarragona el més ben posicionat és Jordi Sendra, també representant al Parlament i exsenador. A les comarques gironines el dirigent seleccionat és Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident primer del Parlament en l'última etapa de la legislatura. Les principals incorporacions a la llista són les de Neus Munté, exconsellera de la Presidència, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Puigdemont és, hores d'ara, el principal actiu electoral del partit, i és per això que el PDECat s'hi arrenglera tot i els dubtes sobre l'estratègia de la llista unitària. "Sabem que és volàtil", reconeixien la setmana passada des de la direcció just després que fes pública la seva intenció de ser candidat. El president de la Generalitat condiciona des de Brussel·les el calendari preelectoral del seu partit, que li fa costat perquè, sense ell, els resultats electorals no millorarien respecte del que marquen totes les enquestes. A partits de mitjans de la setmana vinent es coneixerà el desenllaç: ja no hi haurà temps per a dubtes sobre com el PDECat concorre a les eleccions ni sobre qui l'encapçala.
Carles Puigdemont, al consell nacional del PDECat Foto: PDECat