Són dies d'excepcionalitat a Catalunya, i també de retrets soterrats. El fet que no hagin fructificat les converses per bastir una llista unitària ha generat controvèrsia entre els partits independentistes, especialment entre el PDECat i ERC. "Els candidats podran compartir cel·la però no llista?", es pregunten en privat aquests dies els dirigents nacionalistes, els que més han pressionat per aconseguir una "gran llista de país" per a les eleccions del 21 de desembre que inclogués els neoconvergents, els republicans, la CUP, Catalunya en Comú i sectors de Podem. Tot indica que als comicis hi acudiran per separat, però hi ha sectors de l'independentisme que segueixen intentant mantenir viva la via unitària a través d'una agrupació d'electors encapçalada per Carles Puidgemont, president de la Generalitat a l'exili des de dilluns de la setmana passada.

Es tracta d'una possibilitat complicada, perquè una candidatura feta d'aquesta manera no tindria espai als blocs electorals dels mitjans públics. Es requereixen unes 55.000 signatures per fer-la possible i, segons fonts consultades per NacióDigital, ja s'estan recollint. Hi ha uns 3.000 voluntaris que se n'estan encarregant i que, aprofitant la gran mobilització que hi haurà dissabte a Barcelona per demanar l'alliberament dels presos polítics, esperen aconseguir els suports necessaris en els propers dies. "Es tracta de fer pressió als partits", destaquen fonts coneixedores de la iniciativa. El front comú s'havia de presentar aquest dijous a Barcelona, però finalment serà divendres quan veurà la llum. "Volíem tenir una fila zero molt potent", recalquen els impulsors.

Puigdemont, des de Brussel·les, ha indicat que encara hi ha "alternatives" obertes. Hi ha altres alternatives i possibilitats que es poden recórrer. El que hi ha és una demanda majoritària en la societat catalana per fer una aliança entre política i societat civil, i encara estem a temps de fer-ho", ha ressaltat en una entrevista a la televisió belga. El president de la Generalitat segueix disposat a encapçalar una candidatura que sigui una "gran agrupació de diferents sensibilitats", que provindran més de la societat civil organitzada que no pas per les cúpules dels partits.

Una agrupació d'electors necessita unes 55.000 signatures i no disposaria d'espais en els blocs electorals dels mitjans públics

Els contactes amb els partits dels impulsors de l'agrupació d'electors no es duran a terme fins que no es tinguin les firmes. Les dues iniciatives que s'han fusionat són Llistaunitària.cat -que ja suma 351.000 suports al seu manifest- i Respública.cat. Compten amb dirigents de l'entorn de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i del PDECat entre els impulsors. L'ANC, de fet, va emetre un comunicat ahir -dia en què es tancava oficialment el termini per presentar coalicions- per reclamar una candidatura de país, però no se'n va sortir. Al vespre, a través d'un comunicat, ERC va renunciar a fer cap llista unitària amb l'argument que havia estat "impossible" sumar el PDECat i la CUP.

Els anticapitalistes celebren aquest diumenge una assemblea en la qual decidiran sobre quatre escenaris. Són aquests: no presentar-se als comicis del 21-D -convocats a través de l'article 155 de la Constitució i amb el Parlament dissolt per ordre de Mariano Rajoy-; fer costat una llista integrada per personalitats de la societat civil sense polítics en actiu i consensuada entre partits i entitats sobiranistes -opció allunyada-; bastir un front de partits d'esquerres sobiranistes -sense el PDECat-; i anar-hi en solitari. Al llarg dels últims dies hi ha hagut converses entre la CUP i els republicans que no han fructificat.

La llista del PDECat

Els nacionalistes, segons ha explicat a través de Twitter la seva coordinadora general, Marta Pascal, encara no renuncien a la via conjunta. "Seguim pensant que la unitat del món sobiranista en les properes eleccions és necessària i estem disposats a explorar qualsevol possibilitat per fer-la possible", ha ressaltat Pascal. La dirigent nacionalista i el coordinador organitzatiu del partit, David Bonvehí, mentre segueixen optant per la via unitària, segueixen amb atenció el procés de selecció territorial per fer una llista en solitari. Les assemblees han acabat la seva tasca aquest vespre i ara pertoca a la cúpula ordenar els candidats escollits pels associats de la formació, que ha estat "relativament plàcid", segons fonts consultades per NacióDigital.

Si no hi ha cap daltabaix d'última hora, la candidatura del PDECat la liderarà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Entre les incorporacions més destacades a la demarcació de Barcelona hi ha Neus Munté, que va deixar de ser consellera de la Presidència al juliol, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Alcaldes com Joan Ramon Casals -Molins de Rei- també tindran espai, així com també dirigents provinents de les sectorials com ara Àngels Ponsa i Dolors Feliu. Els consellers a l'exili i empresonats apareixeran en llocs destacats per tal de ressaltar el simbolisme d'aquestes eleccions.

Jordi Sendra (Tarragona), Marc Solsona (Lleida) i Lluís Guinó (Girona) es perfilen com els caps de llista territorials del PDECat

"Estic convençut que guanyaran les forces contràries a l'aplicació de l'article 155", ha destacat aquesta tarda Puigdemont des d'una televisió belga. La llista de Girona, segons les fonts consultades, estaria encapçalada per Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident primer ddel Parlament. Guinó, de fet, ha d'anar aquest dijous a declarar davant del Tribunal Suprem acompanyat de la resta de membres sobiranistes de la mesa. A Lleida, el nom més ben posicionat és Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat en aquesta última legislatura. Pel que fa a Tarragona, Jordi Sendra gaudeix de moltes opcions d'encapçalar la candidatura. Ja és representant a la cambra catalana i té experiència com a senador en legislatures anteriors.

El pols, en cas que hi hagi llistes separades -com tot indica-, no serà únicament entre el PDECat i ERC. Els nacionalistes tenen una posició molt complicada a les enquestes, mentre que els republicans van disparats en el primer lloc. Ciutadans aspira a seguir liderant l'oposició, mentre que el PSC ha fitxat Ramon Espadaler, exconseller d'Interior i exdirigent d'Unió -partit que va deixar 22,5 milions d'euros en la seva desaparició- per tal de guanyar diputats. I Catalunya en Comú, amb Xavier Domènech al capdavant, pretén superar els resultats de la legislatura anterior aconseguits amb Catalunya Sí que Es Pot. El PP, amb Xavier García Albiol de nou al capdavant, buscarà capitalitzar la mà dura contra Catalunya. De moment, però, el 155 només beneficia Ciutadans.