24
d'octubre
de
2023, 19:00
Actualitzat:
25
d'octubre,
9:50h
"Queden moltes injustícies per resoldre", assegurava Pedro Sánchez amb to solemne aquest dimarts al matí just després de rubricar l'acord per reeditar la coalició a l'Estat al costat de Yolanda Díaz. El líder del PSOE i la cap de files de Sumar, visiblement contents i àvids a l'hora d'intercanviar elogis, s'han posat el vestit més social per presentar l'entesa, que inclou mesures noves -cap de més llaminera que la jornada laboral de 37,5 hores setmanals- però cap concessió específica a Catalunya. Aquesta carpeta s'acabarà dirimint en les converses finals de Sánchez amb Junts i ERC camí del 27 de novembre, data límit per la investidura. De moment, amb el suport de Sumar al sac, al PSOE ja només li queda convèncer l'independentisme i el PNB.
Fonts consultades per Nació assenyalen que els socialistes han traslladat a les dues formacions catalanes que la voluntat és "no esgotar" els terminis, de manera que qualsevol entesa s'hauria d'acabar de dissenyar en les properes dues setmanes. Les carpetes més sensibles que hi ha sobre la taula són el reconeixement nacional de Catalunya -i també del País Basc, atent als símbols però sobretot als recursos i a les competències, sobretot quan negocia el PNB- i també la figura del mediador, demanda que enarbora Carles Puigdemont. El silenci continua sent la tònica general a Junts, on el protagonisme de portes endins el tenen l'expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye -el seu advocat- i també el secretari general Jordi Turull.
De tot això, però, no se n'ha parlat al Museu Reina Sofia, emplaçament escollit pel PSOE i Sumar per signar l'acord. Sánchez cedia la paraula a Díaz perquè expliqués els principals titulars de les mesures. Més enllà de la reducció de la jornada laboral, la vicepresidenta posava especial èmfasi en l'ampliació dels permisos de paternitat i maternitat de 16 a 20 setmanes, en l'impuls de la reducció de connexions aèries de menys de dues hores i mitja en aquells trajectes que tinguin alternativa ferroviària, duplicar el nombre de llars que puguin tenir el bo social elèctric o augmentar el parc públic d'habitatge per lloguer assequible perquè representi fins al 20% del parc total de l'habitatge.
En canvi, les propostes concretes per Catalunya brillaven per la seva absència, tant en els discursos com en el document de l'acord. Res sobre el model territorial, tampoc sobre la taula de diàleg que es va impulsar en l'antiga legislatura. Pel que fa al finançament, es promet un nou model per a totes les comunitats basat en els "principis d'equitat, solidaritat, autonomia financera, corresponsabilitat fiscal, suficiència financera i lleialtat institucional". En aquesta carpeta, només s'especifica que la Generalitat valenciana i la resta de territoris infrafinançats vegin corregides les mancances a través dels pressupostos generals de l'Estat.
En l'acord, de gairebé 50 pàgines, no apareixen tampoc repartiments de cadires ni cap referència a com serà el pes de cada formació en un hipotètic executiu. Aquesta qüestió ha disgustat especialment a Podem, que poc abans de fer-se públic l'acord, assegurava no haver-lo pogut consultar al complet, malgrat que des de Sumar deien que l'havien fet arribar. Veus com la d'Ada Colau, exalcaldessa i líder de Barcelona en Comú -que ha estat una de les primeres de l'espai de Sumar en valorar l'acord públicament- acusaven la formació morada de voler "protagonisme".
La falta d'entesa entre l'espai que va impulsar Pablo Iglesias, encarregat de rubricar l'anterior acord de coalició amb Sánchez -una entesa exprés dos dies després de la repetició electoral del 2019-, s'escenificava especialment quan es presentava el pacte, i és que les principals referents de l'espai de Podem no hi eren, a la firma. Ni Irene Montero ni Ione Belarra. Pablo Fernández, coportaveu de la formació, assegurava en una compareixença que troben a faltar qüestions "importants" en l'acord programàtic, que és "inconcret", i ha reivindicat, una vegada més, que Podem tingui representació ministerial per garantir que hi hagi "valentia" dins de l'executiu.
Més enllà de Podem, hi ha altres sectors minoritaris dins la confluència del vot d'esquerres que, fora de micro, lamentaven el poc pes que hi ha en el document sobre l'agenda territorial, i també censuraven que no apareguin qüestions referents a la matèria lingüística, tot i que confien que apareguin en el pacte que Sánchez segelli amb l'independentisme. Des del Govern d'ERC, la portaveu Patrícia Plaja es limitava a avisar que l'acord és "paper mullat" si no va acompanyat de pactes amb els partits independentistes catalans. Però l'executiu de Pere Aragonès no ha valorat la lletra petita.
En canvi, sí que ho ha fet el PNB, una altra de les formacions imprescindibles per a la investidura i que encara no ha assegurat el seu "sí" a Sánchez. Des del partit tenen molts dubtes sobre les mesures, perquè consideren que algunes d'elles podrien suposar una "invasió competencial" en matèria de salut, educació, beques, cures i habitatge. "Part del llenguatge utilitzat no sembla caminar sobre el camí del respecte a l'autogovern", sostenien fonts del partit.
A aquesta multiplicitat de valoracions no hi ha contribuït Junts. Però si unes bases -molt reduïdes- del Consell de la República, que han votat a favor de demanar a Puigdemont que bloquegi la investidura de Sánchez. Ara bé, el resultat de la consulta, amb un 74,9% a favor d'impedir la investidura, ve d'una participació molt baixa, que no ha arribat al 5% d'un cens de 90.484 persones. Cap dels negociadors amb Sánchez, però, se sent interpel·lat per la consulta. Junts ja va dir que no seria vinculant. Les negociacions continuen, i malgrat la impossibilitat que hi hagi cobraments per avançat, ningú s'ha aixecat de la taula. De moment.
Fonts consultades per Nació assenyalen que els socialistes han traslladat a les dues formacions catalanes que la voluntat és "no esgotar" els terminis, de manera que qualsevol entesa s'hauria d'acabar de dissenyar en les properes dues setmanes. Les carpetes més sensibles que hi ha sobre la taula són el reconeixement nacional de Catalunya -i també del País Basc, atent als símbols però sobretot als recursos i a les competències, sobretot quan negocia el PNB- i també la figura del mediador, demanda que enarbora Carles Puigdemont. El silenci continua sent la tònica general a Junts, on el protagonisme de portes endins el tenen l'expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye -el seu advocat- i també el secretari general Jordi Turull.
Quines mesures s'han presentat?
De tot això, però, no se n'ha parlat al Museu Reina Sofia, emplaçament escollit pel PSOE i Sumar per signar l'acord. Sánchez cedia la paraula a Díaz perquè expliqués els principals titulars de les mesures. Més enllà de la reducció de la jornada laboral, la vicepresidenta posava especial èmfasi en l'ampliació dels permisos de paternitat i maternitat de 16 a 20 setmanes, en l'impuls de la reducció de connexions aèries de menys de dues hores i mitja en aquells trajectes que tinguin alternativa ferroviària, duplicar el nombre de llars que puguin tenir el bo social elèctric o augmentar el parc públic d'habitatge per lloguer assequible perquè representi fins al 20% del parc total de l'habitatge.
En canvi, les propostes concretes per Catalunya brillaven per la seva absència, tant en els discursos com en el document de l'acord. Res sobre el model territorial, tampoc sobre la taula de diàleg que es va impulsar en l'antiga legislatura. Pel que fa al finançament, es promet un nou model per a totes les comunitats basat en els "principis d'equitat, solidaritat, autonomia financera, corresponsabilitat fiscal, suficiència financera i lleialtat institucional". En aquesta carpeta, només s'especifica que la Generalitat valenciana i la resta de territoris infrafinançats vegin corregides les mancances a través dels pressupostos generals de l'Estat.
Podem vol parlar de ministeris
En l'acord, de gairebé 50 pàgines, no apareixen tampoc repartiments de cadires ni cap referència a com serà el pes de cada formació en un hipotètic executiu. Aquesta qüestió ha disgustat especialment a Podem, que poc abans de fer-se públic l'acord, assegurava no haver-lo pogut consultar al complet, malgrat que des de Sumar deien que l'havien fet arribar. Veus com la d'Ada Colau, exalcaldessa i líder de Barcelona en Comú -que ha estat una de les primeres de l'espai de Sumar en valorar l'acord públicament- acusaven la formació morada de voler "protagonisme".
La falta d'entesa entre l'espai que va impulsar Pablo Iglesias, encarregat de rubricar l'anterior acord de coalició amb Sánchez -una entesa exprés dos dies després de la repetició electoral del 2019-, s'escenificava especialment quan es presentava el pacte, i és que les principals referents de l'espai de Podem no hi eren, a la firma. Ni Irene Montero ni Ione Belarra. Pablo Fernández, coportaveu de la formació, assegurava en una compareixença que troben a faltar qüestions "importants" en l'acord programàtic, que és "inconcret", i ha reivindicat, una vegada més, que Podem tingui representació ministerial per garantir que hi hagi "valentia" dins de l'executiu.
El crit al cel del PNB
Més enllà de Podem, hi ha altres sectors minoritaris dins la confluència del vot d'esquerres que, fora de micro, lamentaven el poc pes que hi ha en el document sobre l'agenda territorial, i també censuraven que no apareguin qüestions referents a la matèria lingüística, tot i que confien que apareguin en el pacte que Sánchez segelli amb l'independentisme. Des del Govern d'ERC, la portaveu Patrícia Plaja es limitava a avisar que l'acord és "paper mullat" si no va acompanyat de pactes amb els partits independentistes catalans. Però l'executiu de Pere Aragonès no ha valorat la lletra petita.
En canvi, sí que ho ha fet el PNB, una altra de les formacions imprescindibles per a la investidura i que encara no ha assegurat el seu "sí" a Sánchez. Des del partit tenen molts dubtes sobre les mesures, perquè consideren que algunes d'elles podrien suposar una "invasió competencial" en matèria de salut, educació, beques, cures i habitatge. "Part del llenguatge utilitzat no sembla caminar sobre el camí del respecte a l'autogovern", sostenien fonts del partit.
La negociació continua, malgrat el Consell
A aquesta multiplicitat de valoracions no hi ha contribuït Junts. Però si unes bases -molt reduïdes- del Consell de la República, que han votat a favor de demanar a Puigdemont que bloquegi la investidura de Sánchez. Ara bé, el resultat de la consulta, amb un 74,9% a favor d'impedir la investidura, ve d'una participació molt baixa, que no ha arribat al 5% d'un cens de 90.484 persones. Cap dels negociadors amb Sánchez, però, se sent interpel·lat per la consulta. Junts ja va dir que no seria vinculant. Les negociacions continuen, i malgrat la impossibilitat que hi hagi cobraments per avançat, ningú s'ha aixecat de la taula. De moment.