12
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
17:05h
El XVIII congrés del PP espanyol també tindrà conseqüències entre els populars catalans. El primer element és que la continuïtat de María Dolores de Cospedal és una bona notícia pel partit a Catalunya. Els dirigents del Partit Popular de Catalunya respiraven satisfacció dissabte al vespre. Cospedal manté un bon clima personal amb el coordinador general a Catalunya, Xavier García-Albiol.
El discurs davant del procés emès des del carrer d’Urgell coincideix més amb el de Génova que no pas amb les apel·lacions al “diàleg” que les darreres setmanes s’han fet per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. En l’entorn de García-Albiol es confiava en què Cospedal continués, però no les tenien totes.
El retorn d’Ayllón a l’executiva, un èxit de Soraya
El retorn de José Luis Ayllón (Barcelona, 1970), secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, a l’executiva del PP és un triomf de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Entre els populars catalans se'l considera més quota del "sorayisme" que no pas quota catalana. Advocat, de tarannà discret, disciplinat i molt treballador, segons els qui el coneixen, va construir la seva carrera des del PP català, on va ser secretari general de Noves Generacions. Durant la segona legislatura de José María Aznar va col·laborar amb el llavors president com assessor. Va assistir a les batusses internes dins del PP català en els anys de mandat de Josep Piqué. Quan l'exlíder popular va renunciar, abandonat per la direcció de Génova i amb un ampli sector dels populars catalans fent-li la guerra, es va obrir una lluita interna pel lideratge.
Ayllón va contemplar com el seu aliat i protector, Daniel Sirera, era bandejat sense contemplacions. Tenir sang zamorana -d'on prové la seva família- li fa saber que "Zamora no se ganó en una hora", i va optar per canviar d'aires. Des d'aleshores, s'ha guardat prou d'abocar esforços en les lluites caïnites que de tant en tant afloren entre els populars catalans. Ha reforçat el seu perfil tecnòcrata i ha esdevingut un dels màxims col·laboradors de Sáenz de Santamaría a la Moncloa.
Jorge Moragas, l’home de Rajoy
Quan se’ls pregunta als membres del PP català per la seva incidència en la cúpula del PP espanyol i apareix el nom de Jorge Moragas, alguns afegeixen “si el comptem com a representant del PP català”. El cert és que Moragas, diputat per Barcelona, és, per damunt de tot, un home de Mariano Rajoy com a cap de gabinet a la Moncloa. Poques vegades pot assistir a les reunions de la direcció catalana, a la qual també pertany. Moragas ha estat un dels ideòlegs de la política de Rajoy a Catalunya, criticada per diversos sectors i arrossega polèmiques, com el seu paper entorn el Cas Camarga.
Aquest fet de dirigents catalans que ascendeixen a Génova al marge de la influència que pugui exercir el PP català es dóna també en altres casos. Com el d’Andrea Levy, la catalana amb més rang en el partit espanyol i que ha estat ratificada en una de les cinc vicesecretaries generals, com als altres quatre.
El "fernandisme" resisteix
Un dels efectes pel PP català de la direcció renovada –tot i que molt poc- del PP espanyol és la força del fernandisme, que continua sent el factor amb qui tothom ha de comptar entre els populars catalans. Rajoy ha tingut un gest amb Jorge Fernández, fora del govern després de l’escàndol de les gravacions amb De Alfonso, però a qui ha ratificat com a vocal de l’executiva per decisió personal. Però també continua Alberto Fernández, regidor a Barcelona, a la junta directiva nacional, un organisme més ampli que l’executiva. A la junta entra també el seu braç dret, la també regidora Àngels Esteller. Ahir, Alberto Fernández mostrava pels passadissos de la Caixa Màgica un somriure d’orella a orella.
Els "fernandistes" se senten reforçats i ara voldran recuperar el control del PP a Barcelona, en aquests moments en mans d’Alberto Villagrasa, diputat al Parlament, qui disposa de suports importants, entre ells el de Jordi Cornet, delegat a la Zona Franca que deixarà la secretaria general dels populars catalans.
Comença la cursa cap al congrés català
El 25 i 26 de març els populars catalans celebraran el seu propi congrés, en què es renovarà la dirección. Alicia Sánchez-Camacho cedirà el testimoni a Xavier García-Albiol i es posarà fi a una llarga etapa de provisionalitat. Els membres de la direcció catalana han esperat que acabés el congrés espanyol per començar a fer els moviments importants de cara al seu conclave. Ara totes les famílies començaran a desplegar la seva estratègia. Hi ha una peça de la cúpula que és determinant i pot centrar el pols que ara s’inicia: la secretaria general del partit, la successió de Cornet.
El discurs davant del procés emès des del carrer d’Urgell coincideix més amb el de Génova que no pas amb les apel·lacions al “diàleg” que les darreres setmanes s’han fet per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. En l’entorn de García-Albiol es confiava en què Cospedal continués, però no les tenien totes.
El retorn d’Ayllón a l’executiva, un èxit de Soraya
El retorn de José Luis Ayllón (Barcelona, 1970), secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, a l’executiva del PP és un triomf de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Entre els populars catalans se'l considera més quota del "sorayisme" que no pas quota catalana. Advocat, de tarannà discret, disciplinat i molt treballador, segons els qui el coneixen, va construir la seva carrera des del PP català, on va ser secretari general de Noves Generacions. Durant la segona legislatura de José María Aznar va col·laborar amb el llavors president com assessor. Va assistir a les batusses internes dins del PP català en els anys de mandat de Josep Piqué. Quan l'exlíder popular va renunciar, abandonat per la direcció de Génova i amb un ampli sector dels populars catalans fent-li la guerra, es va obrir una lluita interna pel lideratge.
Ayllón va contemplar com el seu aliat i protector, Daniel Sirera, era bandejat sense contemplacions. Tenir sang zamorana -d'on prové la seva família- li fa saber que "Zamora no se ganó en una hora", i va optar per canviar d'aires. Des d'aleshores, s'ha guardat prou d'abocar esforços en les lluites caïnites que de tant en tant afloren entre els populars catalans. Ha reforçat el seu perfil tecnòcrata i ha esdevingut un dels màxims col·laboradors de Sáenz de Santamaría a la Moncloa.
Jorge Moragas, l’home de Rajoy
Quan se’ls pregunta als membres del PP català per la seva incidència en la cúpula del PP espanyol i apareix el nom de Jorge Moragas, alguns afegeixen “si el comptem com a representant del PP català”. El cert és que Moragas, diputat per Barcelona, és, per damunt de tot, un home de Mariano Rajoy com a cap de gabinet a la Moncloa. Poques vegades pot assistir a les reunions de la direcció catalana, a la qual també pertany. Moragas ha estat un dels ideòlegs de la política de Rajoy a Catalunya, criticada per diversos sectors i arrossega polèmiques, com el seu paper entorn el Cas Camarga.
Aquest fet de dirigents catalans que ascendeixen a Génova al marge de la influència que pugui exercir el PP català es dóna també en altres casos. Com el d’Andrea Levy, la catalana amb més rang en el partit espanyol i que ha estat ratificada en una de les cinc vicesecretaries generals, com als altres quatre.
El "fernandisme" resisteix
Un dels efectes pel PP català de la direcció renovada –tot i que molt poc- del PP espanyol és la força del fernandisme, que continua sent el factor amb qui tothom ha de comptar entre els populars catalans. Rajoy ha tingut un gest amb Jorge Fernández, fora del govern després de l’escàndol de les gravacions amb De Alfonso, però a qui ha ratificat com a vocal de l’executiva per decisió personal. Però també continua Alberto Fernández, regidor a Barcelona, a la junta directiva nacional, un organisme més ampli que l’executiva. A la junta entra també el seu braç dret, la també regidora Àngels Esteller. Ahir, Alberto Fernández mostrava pels passadissos de la Caixa Màgica un somriure d’orella a orella.
Els "fernandistes" se senten reforçats i ara voldran recuperar el control del PP a Barcelona, en aquests moments en mans d’Alberto Villagrasa, diputat al Parlament, qui disposa de suports importants, entre ells el de Jordi Cornet, delegat a la Zona Franca que deixarà la secretaria general dels populars catalans.
Comença la cursa cap al congrés català
El 25 i 26 de març els populars catalans celebraran el seu propi congrés, en què es renovarà la dirección. Alicia Sánchez-Camacho cedirà el testimoni a Xavier García-Albiol i es posarà fi a una llarga etapa de provisionalitat. Els membres de la direcció catalana han esperat que acabés el congrés espanyol per començar a fer els moviments importants de cara al seu conclave. Ara totes les famílies començaran a desplegar la seva estratègia. Hi ha una peça de la cúpula que és determinant i pot centrar el pols que ara s’inicia: la secretaria general del partit, la successió de Cornet.