23
de gener
de
2019, 13:33
Actualitzat:
14:26h
La sala penal del Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que rebaixa la condemna l'expresident Artur Mas a un any i un mes d'inhabilitació, i la de l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació Irene Rigau a nou i sis mesos, respectivament, tal com ja va anunciar el passat 17 de desembre. D'aquesta manera, l'alt tribunal iguala la petició de pena de Mas a la que ja va emetre en primera instància respecte de l'exconseller Francesc Homs, que va ser jutjat directament a l'alt tribunal per la seva condició d'aforat fora de Catalunya.
La nova sentència, que s'ha enviat aquest dimecres, respon als recursos de casació que Mas i les exconselleres van interposar contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'inhabilitar-los per haver organitzat el 9-N l'any 2014. Llavors l'alt tribunal català els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. El TSJC també els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. En canvi, els va absoldre d'un delicte de prevaricació. Abans d'arribar a judici, l'acusació per malversació també va decaure i no se'ls va arribar a jutjar per aquest delicte.
El text de la sentència dictamina que "no existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la llei". El Suprem desestima l'argument de les defenses que el fet que el Tribunal Constitucional suspengués la votació suposava una vulneració de drets fonamentals. El Suprem, de fet, arriba a afirmar que aquest argument de les defenses era "miop i hemiplègic".
La sala que ha estudiat els recursos està constituïda pels magistrats Luciano Varela Castro (president), Antonio del Moral, Alberto Jorge Barreiro, Vicente Magro i Eduardo de Porres Ortiz de Urbina. Els dos primers, Varela i Del Moral, formaran part del tribunal del mateix Suprem que en breu jutjarà els processats per rebel·lió per l'1-O.
La nova sentència, que s'ha enviat aquest dimecres, respon als recursos de casació que Mas i les exconselleres van interposar contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'inhabilitar-los per haver organitzat el 9-N l'any 2014. Llavors l'alt tribunal català els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. El TSJC també els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. En canvi, els va absoldre d'un delicte de prevaricació. Abans d'arribar a judici, l'acusació per malversació també va decaure i no se'ls va arribar a jutjar per aquest delicte.
El text de la sentència dictamina que "no existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la llei". El Suprem desestima l'argument de les defenses que el fet que el Tribunal Constitucional suspengués la votació suposava una vulneració de drets fonamentals. El Suprem, de fet, arriba a afirmar que aquest argument de les defenses era "miop i hemiplègic".
La sala que ha estudiat els recursos està constituïda pels magistrats Luciano Varela Castro (president), Antonio del Moral, Alberto Jorge Barreiro, Vicente Magro i Eduardo de Porres Ortiz de Urbina. Els dos primers, Varela i Del Moral, formaran part del tribunal del mateix Suprem que en breu jutjarà els processats per rebel·lió per l'1-O.
Sentència Mas, Ortega, Rigau by on Scribd