26
de juny
de
2018, 13:43
Actualitzat:
16:58h
A l'espera de conèixer quina serà la carta de navegació del Govern de Quim Torra, no hi ha dubte que "diàleg" és el leitmotiv d'aquest inici de legislatura. El reivindiquen els dos governs, el de Catalunya i el d'Espanya, però també els partits de tot l'arc parlamentari. En com s'ha de concretar aquest diàleg estan els punts de discrepància, però de moment els grups estan explorant la creació d'espais: des de la creació de la comissió de defensa dels drets impulsada pel president del Parlament, Roger Torrent, a la comissió que demanen els socialistes. El líder dels comuns, Xavier Domènech, ja va plantejar la creació d'una taula de diàleg dels partits catalans, una proposta que va ser ben rebuda per Torra, i aquest dimarts ha concretat que està en converses amb Junts per Catalunya, ERC i el PSC perquè prengui forma com a comissió d'estudi al Parlament.
La comissió, ha defensat Domènech, ha de servir per asseure al volant d'una mateixa taula tots els grups parlamentaris i parlar "en profunditat" per arribar a consensos sobre la fórmula per resoldre el conflicte territorial i posar fi a la pressió sobre Catalunya. Hauria de tenir una durada d'un any i les conclusions haurien de ser de caràcter "vinculant". El líder dels comuns ha reivindicat que en aquest espai hi ha d'haver una "forta participació" d'entitats de la societat civil i que la seva importància fa que cap força "pugui quedar-se fora". De fet, els socialistes també havien proposat una comissió parlamentària que pivotés en el diàleg, proposta que els comuns han argumentat que veuen compatible amb la seva.
Tant ERC com a Junts per Catalunya han donat suport a la proposta de crear la comissió. "Ens sumarem en aquesta taula del diàleg sense cap tipus de problema", ha afirmat la diputada de JxCat Gemma Geis. "Estem satisfets que cada cop s'alcin més veus a favor del diàleg", ha afegit la portaveu d'ERC, Anna Caula. Els independentistes veuen amb bon ulls tenir un espai on fer pinya contra la "repressió". Més recels ha exhibit la CUP. El diputat Vidal Aragonès ha advertit que no trobaran el seu grup en espai que vagi de fer "renúncies" com ara al dret a l'autodeterminació, del qual ha advertit que el govern espanyol no en voldrà parlar "mai".
Els comuns defensaran un estat confederal
A la comissió, ha precisat Domènech, els grups hauran de posar en comú les seves propostes per avançar cap al "nou estatus polític" que considera que Catalunya ha de tenir en un futur per deixar enrere "el bloqueig". Els comuns defensaran en aquest espai el "reconeixement de Catalunya com a nació" i l'articulació d'Espanya en un "estat plurinacional amb sobiranies compartides". Domènech ho ha resumit com a "estat confederal".
Després que el Govern fes públic després de la reunió amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, que volia mantenir una "relació estable" amb l'espai dels comuns, Domènech ha precisat que, per ara, no tenen cap concreció d'algunes reivindicacions que ell va fer durant la reunió de fa dues setmanes per consolidar una base d'entesa. Aturar la subhasta de pisos procedents d'herències per destinar-los a habitatge social, recuperar el finançament de les escoles bressol i baixar un 30% les taxes universitàries són tres de les reivindicacions que van fer els comuns. "De moment, això no s'ha concretat", ha admès Domènech, que ha lamentat que l'aposta de l'executiu català hagi estat congelar el preu de les taxes universitàries quan a Madrid les estan rebaixant.
El líder dels comuns ha reconegut, a més, que propostes com la de fer un "nou 1-O", tal i com va dir ahir Torra, pot entorpir aquesta entesa. "El futur no es pot construir pensant en el passat", ha dit Domènech. Una recepta que també ha aplicat davant la moció sobre la declaració del 9-N presentada per la CUP que ha estat admesa a tràmit per la mesa del Parlament i que, ha advertit Domènech, pot posar "en perill" els seus membres perquè la declaració va ser suspesa pel Constitucional.
La comissió, ha defensat Domènech, ha de servir per asseure al volant d'una mateixa taula tots els grups parlamentaris i parlar "en profunditat" per arribar a consensos sobre la fórmula per resoldre el conflicte territorial i posar fi a la pressió sobre Catalunya. Hauria de tenir una durada d'un any i les conclusions haurien de ser de caràcter "vinculant". El líder dels comuns ha reivindicat que en aquest espai hi ha d'haver una "forta participació" d'entitats de la societat civil i que la seva importància fa que cap força "pugui quedar-se fora". De fet, els socialistes també havien proposat una comissió parlamentària que pivotés en el diàleg, proposta que els comuns han argumentat que veuen compatible amb la seva.
Tant ERC com a Junts per Catalunya han donat suport a la proposta de crear la comissió. "Ens sumarem en aquesta taula del diàleg sense cap tipus de problema", ha afirmat la diputada de JxCat Gemma Geis. "Estem satisfets que cada cop s'alcin més veus a favor del diàleg", ha afegit la portaveu d'ERC, Anna Caula. Els independentistes veuen amb bon ulls tenir un espai on fer pinya contra la "repressió". Més recels ha exhibit la CUP. El diputat Vidal Aragonès ha advertit que no trobaran el seu grup en espai que vagi de fer "renúncies" com ara al dret a l'autodeterminació, del qual ha advertit que el govern espanyol no en voldrà parlar "mai".
Els comuns defensaran un estat confederal
A la comissió, ha precisat Domènech, els grups hauran de posar en comú les seves propostes per avançar cap al "nou estatus polític" que considera que Catalunya ha de tenir en un futur per deixar enrere "el bloqueig". Els comuns defensaran en aquest espai el "reconeixement de Catalunya com a nació" i l'articulació d'Espanya en un "estat plurinacional amb sobiranies compartides". Domènech ho ha resumit com a "estat confederal".
Després que el Govern fes públic després de la reunió amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, que volia mantenir una "relació estable" amb l'espai dels comuns, Domènech ha precisat que, per ara, no tenen cap concreció d'algunes reivindicacions que ell va fer durant la reunió de fa dues setmanes per consolidar una base d'entesa. Aturar la subhasta de pisos procedents d'herències per destinar-los a habitatge social, recuperar el finançament de les escoles bressol i baixar un 30% les taxes universitàries són tres de les reivindicacions que van fer els comuns. "De moment, això no s'ha concretat", ha admès Domènech, que ha lamentat que l'aposta de l'executiu català hagi estat congelar el preu de les taxes universitàries quan a Madrid les estan rebaixant.
El líder dels comuns ha reconegut, a més, que propostes com la de fer un "nou 1-O", tal i com va dir ahir Torra, pot entorpir aquesta entesa. "El futur no es pot construir pensant en el passat", ha dit Domènech. Una recepta que també ha aplicat davant la moció sobre la declaració del 9-N presentada per la CUP que ha estat admesa a tràmit per la mesa del Parlament i que, ha advertit Domènech, pot posar "en perill" els seus membres perquè la declaració va ser suspesa pel Constitucional.