No deixa de ser significatiu que des de l'Espanya espanyola ja es doni per fet que una immensa majoria dels catalans i els bascos són independentistes. L'amalgama que s'ha fet des de sempre entre qualsevol manifestació de catalanisme -o basquisme- i un separatisme més o menys ocult ha acabat convencent l'opinió pública espanyola del fet que entitats del tot transversals com l'Athletic Club de Bilbao o el FC Barcelona estan al servei d'una estratègia independentista.

Tant és així que la presidenta Aguirre, amb gran suport mediàtic, ha demanat que s'apliqui no sé quina llei i que el partit es jugui a porta tancada com a càstig per una xiulada que dóna per segura i massiva. Una apreciació que no és un simple recurs partidista; l'advocat de l'estat va demanar que s'ajornés una manifestació falangista perquè entraria en conflicte amb el públic de la final de la Copa "donat el caire ideològic independentista de tots dos dos equips". Ep, és l'estat qui ho afirma. Oficialment.

Naturalment, a molts catalans i bascos no els molesta gens aquesta supremacia política de l'independentisme. Per contra, ha de ser ben difícil simpatitzar amb el Barça o l'Athletic i, simultàniament, considerar-se compatriota d'Aguirre, l'advocat de l'estat i els falangistes. Però, en fi, ells sabran.