17
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
18:35h
El cas de Marcel Vivet arriba aquest divendres a judici pendent dels moviments d'última hora de l'acusació que exerceix la Generalitat. Fonts properes al cas apunten que els advocats de l'administració rebaixaran la petició de pena dels quatre anys i nou mesos de presó fins a un any de presó i un mes de multa. Aquest moviment s'hauria de fer o bé en el tràmit de qüestions prèvies o a l'hora d'elevar les acusacions a definitives, al final del judici. Ara com ara, la Fiscalia manté la petició de sis anys i mig de presó, per tant el judici se celebrarà tal com estava previst i el risc de presó hi serà ben present. La vista oral començarà a les 10 a l'Audiència de Barcelona i la CUP ha organitzat una concentració de suport per reclamar l'absolució de Vivet.
Les negociacions entre acusacions i defensa han estat en marxa des de fa almenys una setmana, però no han servit per evitar el judici. L'oferta del Govern, avançada dimecres per l'Ara i confirmada per NacióDigital, passa per rebaixar l'acusació fins a un any de presó amb la retirada del delicte de desordres públics i la gravetat del delicte d'atemptat. Per tant, seria una acusació per un delicte d'atemptat lleu que no implicaria l'ingrés a presó. La defensa lamenta que la Generalitat vulgui un pacte que passi per reconèixer uns delictes inexistents.
Fonts consultades apunten que en un principi la Fiscalia va acceptar aquesta rebaixa, però finalment la va descartar i ara com ara manté l'acusació i els sis anys i mig de presó. El ministeri fiscal es reserva la possibilitat de rebaixar-ho durant la vista oral. La defensa de Vivet, que porta Carlos Hurtado d'Alerta Solidària, no és optimista en aquest sentit i remarca que "no hi ha res tancat" amb el Govern ni s'ha signat cap acord.
El cas de Marcel Vivet es remunta al setembre de 2018. El jove de Badalona, militant de l'organització La Forja, va participar de la manifestació al centre de Barcelona contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol, que defensava l'actuació policial de l'1-O. La manifestació era en format "Holi" i va acabar amb aldarulls i càrregues dels Mossos. "Van actuar amb violència, jo vaig rebre cops i vaig marxar", explicava Vivet fa uns dies en una entrevista amb aquest diari. Cinc mesos després, era detingut pels Mossos. Va passar una nit al calabós i l'endemà el jutge el deixava en llibertat. "L'objectiu de la detenció era transmetre por quan faltaven dos dies per la vaga general de la Intersindical", considera el jove.
La Fiscalia i la Generalitat l'acusen, encara ara, dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions. La causa ha tingut conseqüències en la vida de Vivet. "Et posen la por al cos i té efectes psicològics importants", diu. En tot moment ha negat haver comès aquests delictes i insisteix que la manifestació va ser un acte pacífic i fins i tot festiu.
Moviments a Interior
La qüestió de les acusacions de la Generalitat -en representació sovint d'agents dels Mossos- ha generat polèmica aquests últims mesos en donar-se la situació que una administració que es declara independentista demana penes de presó per a manifestants independentistes per participar en mobilitzacions en defensa de la independència de Catalunya. El Departament d'Interior esgrimeix que els advocats de l'administració tenen l'obligació de defensar els funcionaris públics que ho demanin, però col·lectius d'advocats com Alerta Solidària asseguren que en cap cas és una obligació, sinó que és una possibilitat. Des d'Irídia sostenen que aquest dret dels Mossos no hauria de ser "total", sinó que caldria analitzar cas per cas i, si es considera, que la Generalitat no actués com a acusació.
El fet que la Generalitat es personi com a part acusadora vol dir que contribueix també a impulsar el procediment judicial. Per això, denuncien des d'Alerta Solidària, encara que finalment en el judici rebaixin l'acusació o es retirin de la causa, ja s'ha perjudicat l'acusat. "No podem participar de la repressió", deia el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, en una entrevista a NacióDigital. Davant d'aquest problema, el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va anunciar fa unes setmanes la intenció del Departament de rebaixar les acusacions contra manifestants i limitar-les al delicte de lesions, que és el que afecta pròpiament al funcionari públic, en aquest cas als Mossos. Des d'Interior s'està "treballant" en aquesta via, però encara no hi ha cap resultat concret i les eleccions del 14-F es van acostant.
El primer gest en la direcció que apuntava el conseller es podria veure en el judici contra Marcel Vivet, tot i que els advocats no tenen confiança en la proposta d'Interior. La proposta inquieta els sindicats policials, que creuen que això provocarà indefensió dels agents, i el major, Josep Lluís Trapero, es manté en silenci.
Precedents que no conviden a l'optimisme
El judici se celebra a l'Audiència de Barcelona, el mateix tribunal que ha vist en aquestes últimes setmanes dos casos relacionats amb l'independentisme i que també han aixecat polseguera, el d'Adrián Sas per les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, i el de Francisco Garrobo, pel tall a la Ronda de Dalt el 8 de novembre de 2017 durant una vaga general. Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Marcel Vivet. Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme. Més lluny, a Madrid, i més recent, aquest mateix dimecres, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.
Les negociacions entre acusacions i defensa han estat en marxa des de fa almenys una setmana, però no han servit per evitar el judici. L'oferta del Govern, avançada dimecres per l'Ara i confirmada per NacióDigital, passa per rebaixar l'acusació fins a un any de presó amb la retirada del delicte de desordres públics i la gravetat del delicte d'atemptat. Per tant, seria una acusació per un delicte d'atemptat lleu que no implicaria l'ingrés a presó. La defensa lamenta que la Generalitat vulgui un pacte que passi per reconèixer uns delictes inexistents.
Fonts consultades apunten que en un principi la Fiscalia va acceptar aquesta rebaixa, però finalment la va descartar i ara com ara manté l'acusació i els sis anys i mig de presó. El ministeri fiscal es reserva la possibilitat de rebaixar-ho durant la vista oral. La defensa de Vivet, que porta Carlos Hurtado d'Alerta Solidària, no és optimista en aquest sentit i remarca que "no hi ha res tancat" amb el Govern ni s'ha signat cap acord.
El cas de Marcel Vivet es remunta al setembre de 2018. El jove de Badalona, militant de l'organització La Forja, va participar de la manifestació al centre de Barcelona contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol, que defensava l'actuació policial de l'1-O. La manifestació era en format "Holi" i va acabar amb aldarulls i càrregues dels Mossos. "Van actuar amb violència, jo vaig rebre cops i vaig marxar", explicava Vivet fa uns dies en una entrevista amb aquest diari. Cinc mesos després, era detingut pels Mossos. Va passar una nit al calabós i l'endemà el jutge el deixava en llibertat. "L'objectiu de la detenció era transmetre por quan faltaven dos dies per la vaga general de la Intersindical", considera el jove.
La Fiscalia i la Generalitat l'acusen, encara ara, dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions. La causa ha tingut conseqüències en la vida de Vivet. "Et posen la por al cos i té efectes psicològics importants", diu. En tot moment ha negat haver comès aquests delictes i insisteix que la manifestació va ser un acte pacífic i fins i tot festiu.
Moviments a Interior
La qüestió de les acusacions de la Generalitat -en representació sovint d'agents dels Mossos- ha generat polèmica aquests últims mesos en donar-se la situació que una administració que es declara independentista demana penes de presó per a manifestants independentistes per participar en mobilitzacions en defensa de la independència de Catalunya. El Departament d'Interior esgrimeix que els advocats de l'administració tenen l'obligació de defensar els funcionaris públics que ho demanin, però col·lectius d'advocats com Alerta Solidària asseguren que en cap cas és una obligació, sinó que és una possibilitat. Des d'Irídia sostenen que aquest dret dels Mossos no hauria de ser "total", sinó que caldria analitzar cas per cas i, si es considera, que la Generalitat no actués com a acusació.
El fet que la Generalitat es personi com a part acusadora vol dir que contribueix també a impulsar el procediment judicial. Per això, denuncien des d'Alerta Solidària, encara que finalment en el judici rebaixin l'acusació o es retirin de la causa, ja s'ha perjudicat l'acusat. "No podem participar de la repressió", deia el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, en una entrevista a NacióDigital. Davant d'aquest problema, el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va anunciar fa unes setmanes la intenció del Departament de rebaixar les acusacions contra manifestants i limitar-les al delicte de lesions, que és el que afecta pròpiament al funcionari públic, en aquest cas als Mossos. Des d'Interior s'està "treballant" en aquesta via, però encara no hi ha cap resultat concret i les eleccions del 14-F es van acostant.
El primer gest en la direcció que apuntava el conseller es podria veure en el judici contra Marcel Vivet, tot i que els advocats no tenen confiança en la proposta d'Interior. La proposta inquieta els sindicats policials, que creuen que això provocarà indefensió dels agents, i el major, Josep Lluís Trapero, es manté en silenci.
Precedents que no conviden a l'optimisme
El judici se celebra a l'Audiència de Barcelona, el mateix tribunal que ha vist en aquestes últimes setmanes dos casos relacionats amb l'independentisme i que també han aixecat polseguera, el d'Adrián Sas per les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, i el de Francisco Garrobo, pel tall a la Ronda de Dalt el 8 de novembre de 2017 durant una vaga general. Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Marcel Vivet. Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme. Més lluny, a Madrid, i més recent, aquest mateix dimecres, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.