22
de novembre
de
2023, 20:01
Actualitzat:
20:53h
En l'inici d'una legislatura espanyola que serà agitada i avançarà entre crispacions -avui s'ha reunit el primer consell de ministres del nou govern Sánchez-, el Cercle d'Economia s'encomana als clàssics. L'entitat, presidida per Jaume Guardiola, vol recuperar la figura de Jaume Vicens Vives i la seva aposta per un nou encaix Catalunya-Espanya, amb un paper dirigent de les elits econòmiques. Ho farà en un acte el proper dilluns, recordant el 65 aniversari d'una conferència de l'intel·lectual i historiador que va ser el moment fundacional de l'entitat.
El 16 d'octubre de 1958, l'historiador Jaume Vicens Vives va donar una conferència davant un grup de joves catalans inquiets, sorgits de la burgesia però que formaven el sector més inquiet i reticent al règim franquista dins de les bones famílies del país. Aquella xerrada, titulada El capità d'indústria espanyol en els darrers cent anys, era un cant a l'esforç fet per l'economia catalana en la història contemporània, però era molt més que això. Vicens va parlar davant un auditori on hi havia noms com Jordi Pujol, Ernest Lluch, Fabià Estapé, Carles Ferrer Salat, Carles Güell de Sentmenat o Artur Suqué, que havien fundat el Club Comodí. Enmig de referències històriques, Vicens apel·lava a una nova burgesia: "De les seves ambicions i interès, de la seva comprensió dels altres elements de la societat, de la seva nova fe en el país, s'han d'esperar moltes coses".
L'obsessió de Vicens era orientar una nova classe dirigent en un moment en què el sector més dinàmic de la societat civil -i que no estava a la presó o a l'exili- era ben conscient del desastre que suposava el franquisme i contemplava Europa com una salvació. El Comodí era, en paraules d'un soci, "un club d'escacs sense taulers d'escacs". Els seus integrants s'hi reunien per conspirar i d'aquí sorgiria, molt poc després de la conferència de Vicens, el Cercle d'Economia.
L'entitat ha decidit crear una Conferència Vicens Vives on convidarà periòdicament una figura emblemàtica per oferir una mirada amb llums llargues sobre l'horitzó. El primer serà Lluís Torner, director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que parlarà sobre Una font inesgotable, un futur d'oportunitats. L'acte, però, vol anar més enllà. Socis del Cercle expliquen que ara és un moment per "avaluar oportunitats i reptes" i alhora buscar de nou "un nou encaix, una visió d'Espanya des de la perifèria".
Caldrà veure si la mirada del Vicens el 1958 es pot traslladar al moment actual. L'eminent historiador no va viure per veure els fruits del seu treball. Un càncer se'l va endur el 1960, deixant un buit important. En aquell moment s'havia convertit en un eix que acostava empresaris i joves dirigents amb visió política. Havia obert una via fluïda de comunicació amb el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i la seva influència sobre homes del futur com Jordi Pujol i Ernest Lluch era enorme. L'expresident Pujol es va preguntar en diverses ocasions, sent president: "Jo estaria aquí d'haver viscut Vicens?".
El que és indiscutible és que Vicens va deixar seguidors, a banda d'un llegat científic imponent. La seva confiança en el lideratge del patriciat català era evident i des del Cercle d'Economia creuen que ressuscitar el seu esperit pot fer llum en un panorama social i polític on molt sovint el lideratge ambiciós es troba a faltar.
El 16 d'octubre de 1958, l'historiador Jaume Vicens Vives va donar una conferència davant un grup de joves catalans inquiets, sorgits de la burgesia però que formaven el sector més inquiet i reticent al règim franquista dins de les bones famílies del país. Aquella xerrada, titulada El capità d'indústria espanyol en els darrers cent anys, era un cant a l'esforç fet per l'economia catalana en la història contemporània, però era molt més que això. Vicens va parlar davant un auditori on hi havia noms com Jordi Pujol, Ernest Lluch, Fabià Estapé, Carles Ferrer Salat, Carles Güell de Sentmenat o Artur Suqué, que havien fundat el Club Comodí. Enmig de referències històriques, Vicens apel·lava a una nova burgesia: "De les seves ambicions i interès, de la seva comprensió dels altres elements de la societat, de la seva nova fe en el país, s'han d'esperar moltes coses".
L'obsessió de Vicens era orientar una nova classe dirigent en un moment en què el sector més dinàmic de la societat civil -i que no estava a la presó o a l'exili- era ben conscient del desastre que suposava el franquisme i contemplava Europa com una salvació. El Comodí era, en paraules d'un soci, "un club d'escacs sense taulers d'escacs". Els seus integrants s'hi reunien per conspirar i d'aquí sorgiria, molt poc després de la conferència de Vicens, el Cercle d'Economia.
L'entitat ha decidit crear una Conferència Vicens Vives on convidarà periòdicament una figura emblemàtica per oferir una mirada amb llums llargues sobre l'horitzó. El primer serà Lluís Torner, director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que parlarà sobre Una font inesgotable, un futur d'oportunitats. L'acte, però, vol anar més enllà. Socis del Cercle expliquen que ara és un moment per "avaluar oportunitats i reptes" i alhora buscar de nou "un nou encaix, una visió d'Espanya des de la perifèria".
Caldrà veure si la mirada del Vicens el 1958 es pot traslladar al moment actual. L'eminent historiador no va viure per veure els fruits del seu treball. Un càncer se'l va endur el 1960, deixant un buit important. En aquell moment s'havia convertit en un eix que acostava empresaris i joves dirigents amb visió política. Havia obert una via fluïda de comunicació amb el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i la seva influència sobre homes del futur com Jordi Pujol i Ernest Lluch era enorme. L'expresident Pujol es va preguntar en diverses ocasions, sent president: "Jo estaria aquí d'haver viscut Vicens?".
El que és indiscutible és que Vicens va deixar seguidors, a banda d'un llegat científic imponent. La seva confiança en el lideratge del patriciat català era evident i des del Cercle d'Economia creuen que ressuscitar el seu esperit pot fer llum en un panorama social i polític on molt sovint el lideratge ambiciós es troba a faltar.