28
de maig
del
2018
Actualitzat
el
29
de maig
a la
13:22h
Aquest dilluns, a tres dies de la inauguració de les XXXIV Jornades del Cercle d'Economia a Sitges, l'entitat presidida per Juan José Brugera ha fet públic el document Propostes per modificar l'autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial d'Estat. Tal i com va avençar ahir NacióDigital, el Cercle defensa dotar de més competències l'autogovern amb un Estatut reforçat en competències com la llengua i l'educació, així com un nou model de finançament.
L'enttat considera que Espanya viu la seva crisi política més greu des del 1978 i creu que aquesta no se superarà fins que el conflicte a Catalunya es resolgui de manera pactada. Fa una defensa del marc legal vigent, recordant la unilateralitat del procés des dels plens del parlament dels dies 6 i 7 de setembre, i admet una part de l'argumentari de l'unionisme, quan afirma que a partir del setembre, el que era un conflicte polític amb l'Estat ha esdevingut "un problema intern de la societat catalana", que viu una profunda "fractura".
Però tot seguit, el Cercle expressa que, al costat del principi de legalitat, cal entomar el principi democràtic, també present en la Constitució de 1978, i que exigeix donar cabuda a les aspiracions legítimament expressades, en aquest cas per la societat catalana. El document recorda que Catalunya és l'única comunitat que no té aprovat per referèndum els eu Estatut, per la sentència del TC del 2010, que considera "un error polític de gran magnitud".
"Elevar el rang legal de l'Estatut"
El text del Cercle reclama "elevar el rang legal de l'Estatut a norma institucional bàsica de la comunitat", de fet tal i com estableix la Constitució, i que "inclogués les qüestions internes exclusives de la comunitat, com la llengua, l'educació, la cultura, el funcionament intern de l'autogovern" en els àmbits propis com l'ordenació territorial o el finançament.
Des del Cercle es propugna una millora en el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les autonomies, així com una reforma de l'actual model de finançament per fer-lo "més equitatiu" i millorar la coordinació entre l'Agència tributària estatal i les de les comunitats autònomes. Els canvis introduïts en l'Estatut haurien de ser ratificats en referèndum pels ciutadans catalans.
D'aquesta manera, el Cercle es fa fort en el que és la seva aposta estratègica per superar el xoc institucional, i que no és altra que la defensa d'una tercera via entre el projecte sobiranista i la posició intransigent del govern espanyol. Des de l'inici del procés, l'entitat ha insistit en la necessitat d'una reforma del marc jurídic que permetés encabir una part de les reivindicacions sobiranistes i que aquella fos ratificada per referèndum.
La primera trobada entre el president Torra i el món econòmic
El president de la Generalitat, Quim Torra, inaugurarà les XXXIV Jornades del Cercle d'Economia que començaran dijous a Sitges. Es tracta d'un dels encontres més rellevants de l'agenda política i econòmica de l'any i hi havia una gran incertesa sobre la presència dels màxims responsables institucionals de la Generalitat. A la trobada han confirmat l'assistència els principals líders polítics espanyols. El president del govern, Mariano Rajoy, farà la clausura el dissabte 2 de juny. Quedava la incògnita de si Quim Torra hi assistiria.
Aquest serà el primer contacte rellevant i institucional del nou president amb el món econòmic català i espanyol, un fet que pot marcar tendència pel que fa a les relacions futures entre la Generalitat i els àmbits empresarials. Des de dimarts passat, el president de la Generalitat tenia sobre la taula del seu despatx la invitació del Cercle d'Economia. Tradicionalment, és el president català qui inaugura les Jornades de Sitges. Aquest cop, però, res estava clar. No tan sols per la situació política, amb la intervenció de l'autonomia i l'aplicació del 155, sinó també després de l'elecció de Torra. Les relacions entre el sobiranisme i el Cercle són, en aquest moment, molt millorables.
Entre els sectors independentistes, en general, hi ha una profunda irritació amb el Cercle per una actitud considerada massa sotmesa a l'executiu de l'Estat i pel que ha estat considerada una actitud d'indiferència envers la situació dels presos polítics i exiliats. L'entitat, que presideix Juan José Brugera, no ha badat boca sobre la situació de repressió i d'excepcionalitat. El darrer posicionament públic del Cercle va ser un document en vigílies de les eleccions del 21-D (Evitar el caos. Recomposar l'estabilitat), en què, a banda d'insistir en una sortida dialogada al conflicte polític, en la línia de la tercer via preconitzada per l'entitat, se subratllava el "gravíssim deteriorament de la nostra economia". Aquest dilluns, l'entitat farà públic un document en què insistirà en les seves posicions en defensa d'una sortida dialogada al xoc entre Catalunya i l'Estat.
L'enttat considera que Espanya viu la seva crisi política més greu des del 1978 i creu que aquesta no se superarà fins que el conflicte a Catalunya es resolgui de manera pactada. Fa una defensa del marc legal vigent, recordant la unilateralitat del procés des dels plens del parlament dels dies 6 i 7 de setembre, i admet una part de l'argumentari de l'unionisme, quan afirma que a partir del setembre, el que era un conflicte polític amb l'Estat ha esdevingut "un problema intern de la societat catalana", que viu una profunda "fractura".
Però tot seguit, el Cercle expressa que, al costat del principi de legalitat, cal entomar el principi democràtic, també present en la Constitució de 1978, i que exigeix donar cabuda a les aspiracions legítimament expressades, en aquest cas per la societat catalana. El document recorda que Catalunya és l'única comunitat que no té aprovat per referèndum els eu Estatut, per la sentència del TC del 2010, que considera "un error polític de gran magnitud".
"Elevar el rang legal de l'Estatut"
El text del Cercle reclama "elevar el rang legal de l'Estatut a norma institucional bàsica de la comunitat", de fet tal i com estableix la Constitució, i que "inclogués les qüestions internes exclusives de la comunitat, com la llengua, l'educació, la cultura, el funcionament intern de l'autogovern" en els àmbits propis com l'ordenació territorial o el finançament.
Des del Cercle es propugna una millora en el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les autonomies, així com una reforma de l'actual model de finançament per fer-lo "més equitatiu" i millorar la coordinació entre l'Agència tributària estatal i les de les comunitats autònomes. Els canvis introduïts en l'Estatut haurien de ser ratificats en referèndum pels ciutadans catalans.
D'aquesta manera, el Cercle es fa fort en el que és la seva aposta estratègica per superar el xoc institucional, i que no és altra que la defensa d'una tercera via entre el projecte sobiranista i la posició intransigent del govern espanyol. Des de l'inici del procés, l'entitat ha insistit en la necessitat d'una reforma del marc jurídic que permetés encabir una part de les reivindicacions sobiranistes i que aquella fos ratificada per referèndum.
La primera trobada entre el president Torra i el món econòmic
El president de la Generalitat, Quim Torra, inaugurarà les XXXIV Jornades del Cercle d'Economia que començaran dijous a Sitges. Es tracta d'un dels encontres més rellevants de l'agenda política i econòmica de l'any i hi havia una gran incertesa sobre la presència dels màxims responsables institucionals de la Generalitat. A la trobada han confirmat l'assistència els principals líders polítics espanyols. El president del govern, Mariano Rajoy, farà la clausura el dissabte 2 de juny. Quedava la incògnita de si Quim Torra hi assistiria.
Aquest serà el primer contacte rellevant i institucional del nou president amb el món econòmic català i espanyol, un fet que pot marcar tendència pel que fa a les relacions futures entre la Generalitat i els àmbits empresarials. Des de dimarts passat, el president de la Generalitat tenia sobre la taula del seu despatx la invitació del Cercle d'Economia. Tradicionalment, és el president català qui inaugura les Jornades de Sitges. Aquest cop, però, res estava clar. No tan sols per la situació política, amb la intervenció de l'autonomia i l'aplicació del 155, sinó també després de l'elecció de Torra. Les relacions entre el sobiranisme i el Cercle són, en aquest moment, molt millorables.
Entre els sectors independentistes, en general, hi ha una profunda irritació amb el Cercle per una actitud considerada massa sotmesa a l'executiu de l'Estat i pel que ha estat considerada una actitud d'indiferència envers la situació dels presos polítics i exiliats. L'entitat, que presideix Juan José Brugera, no ha badat boca sobre la situació de repressió i d'excepcionalitat. El darrer posicionament públic del Cercle va ser un document en vigílies de les eleccions del 21-D (Evitar el caos. Recomposar l'estabilitat), en què, a banda d'insistir en una sortida dialogada al conflicte polític, en la línia de la tercer via preconitzada per l'entitat, se subratllava el "gravíssim deteriorament de la nostra economia". Aquest dilluns, l'entitat farà públic un document en què insistirà en les seves posicions en defensa d'una sortida dialogada al xoc entre Catalunya i l'Estat.