21
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:25h
Després d'anys d'amonestacions per parlar en català al Congrés, d'expulsions, i fins i tot d'humiliacions, la possibilitat d'utilitzar les tres llengües oficials de l'Estat diferents del castellà -català, gallec i basc- és des d'aquest dijous una realitat plasmada en el reglament de la cambra baixa. Una realitat que ha estat possible pels 180 vots a favor de la reforma provinents del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i Coalició Canària. PP i Vox han votat en contra. En total, han estat 180 vots a favor i no 179 perquè una diputada del PP, Rosa Quintana, que va ser consellera d'Alberto Núñez Feijóo a Galícia, s'ha equivocat -segons fonts dels populars- i ha votat a favor de la reforma.
La realitat és que aquesta reforma no ha estat possible fins que han confluït dos elements, després d'anys de compromisos incomplerts de l'esquerra espanyola a favor del plurilingüisme. El primer, i predominant, l'exigència de l'independentisme -encarnat en ERC i Junts- clau després del 23-J, 14 diputats imprescindibles si Pedro Sánchez vol revalidar la presidència del govern espanyol. El segon, la sensibilitat de la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, que malgrat les resistències de funcionaris i lletrats, ha defensat -i permès- des del dia que va arribar a la cadira presidencial, l'ús de les quatre llengües. Així, malgrat totes les oposicions, les llengües cooficials s'han blindat al Congrés, i només podran tornar-se a prohibir si el bloc de la dreta i l'extrema dreta, en una hipotètica repetició electoral, suma majoria.
La sessió d'aquest dijous no ha estat la primera en què s'ha pogut fer servir el català, el basc i el gallec. Ja des del dimarts, abans de la reforma i fruit d'un acord de la mesa -amb majoria progressista- els diputats van poder fer servir les seves llengües maternes. El primer a fer servir el català, va ser Gabriel Rufián, d'ERC. Però també va pronunciar paraules en basc el portaveu del PP, Borja Sémper, una decisió que va molestar a un partit que s'ha oposat frontalment a aquesta reforma, i que fins i tot en el ple d'aquest dijous l'ha intentat esmenar a la totalitat sense èxit. Aquest dijous, Sémper ha optat per parlar íntegrament en castellà: "Al llarg de la meva vida m'han intentat imposar en quina llengua parlar, com pensar i com viure. Ni aquells, ni vostès, ningú, em dirà en quina llengua parlar".
La realitat és que aquesta reforma no ha estat possible fins que han confluït dos elements, després d'anys de compromisos incomplerts de l'esquerra espanyola a favor del plurilingüisme. El primer, i predominant, l'exigència de l'independentisme -encarnat en ERC i Junts- clau després del 23-J, 14 diputats imprescindibles si Pedro Sánchez vol revalidar la presidència del govern espanyol. El segon, la sensibilitat de la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, que malgrat les resistències de funcionaris i lletrats, ha defensat -i permès- des del dia que va arribar a la cadira presidencial, l'ús de les quatre llengües. Així, malgrat totes les oposicions, les llengües cooficials s'han blindat al Congrés, i només podran tornar-se a prohibir si el bloc de la dreta i l'extrema dreta, en una hipotètica repetició electoral, suma majoria.
La sessió d'aquest dijous no ha estat la primera en què s'ha pogut fer servir el català, el basc i el gallec. Ja des del dimarts, abans de la reforma i fruit d'un acord de la mesa -amb majoria progressista- els diputats van poder fer servir les seves llengües maternes. El primer a fer servir el català, va ser Gabriel Rufián, d'ERC. Però també va pronunciar paraules en basc el portaveu del PP, Borja Sémper, una decisió que va molestar a un partit que s'ha oposat frontalment a aquesta reforma, i que fins i tot en el ple d'aquest dijous l'ha intentat esmenar a la totalitat sense èxit. Aquest dijous, Sémper ha optat per parlar íntegrament en castellà: "Al llarg de la meva vida m'han intentat imposar en quina llengua parlar, com pensar i com viure. Ni aquells, ni vostès, ningú, em dirà en quina llengua parlar".
Cuca Gamarra i Alberto Núñez Feijóo, aquest dijous Foto: EP
Pueyo, de Sumar, parla en aragonès
En la jornada d'aquest dijous, a diferència de la de dimarts, per primera vegada s'ha parlat en aragonès. Ha estat Jorge Pueyo, diputat de Sumar, el que ha intervingut per denunciar la repressió que pateix la seva llengua davant de crítiques de Vox, i ha demanat respecte: "No hi ha una llengua comuna, sinó moltes llengües comunes". En la reforma del reglament es contempla que llengües històriques com l'aragonès i l'asturià es puguin fer servir amb la traducció simultània del mateix orador in situ. Pueyo no s'ha traduït a ell mateix, i els traductors de la cambra no han tingut cap problema a traduir amb subtítols la seva intervenció.