04
de juliol
de
2020, 15:15
Actualitzat:
21:50h
El Consell per la República s'ha reunit aquest dissabte a Perpinyà per perfilar el nou full de ruta de l'entitat, que aprofundirà en la confrontació amb l'Estat que ja va esbossar Carles Puigdemont en el míting multitudinari del 29 de febrer celebrat també a la capital de la Catalunya Nord. Tal com va avançar NacióDigital el 15 de juny, l'ens presidit per Puigdemont ha fet una crida als catalans a "preparar-se" per l'embat amb Espanya per tal de "culminar el procés iniciat l'1 d'octubre". En la sessió de treball de l'organisme també s'ha aprovat desplegar la "identitat digital" dels membres del Consell via una aplicació de mòbil. La intenció és enfortir un ens que fa ara mateix vol fer de locomotora del procés.
La trobada del Consell per la República arriba en plena ebullició en l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) i amb les eleccions catalanes cada vegada més properes, tenint en compte l'alta probabilitat que se celebrin a la tardor o a principis d'hivern un cop el Tribunal Suprem confirmi la inhabilitació del president Quim Torra. L'encarregat de comunicar les decisions preses aquest dissabte ha estat Toni Comín, vicepresident del Consell, mentre que Puigdemont ha evitat fer manifestacions públiques. Comín ha deixat clar que l'embat amb l'Estat "serà pacífic", però ha considerat "molt important aclarir els continguts i les condicions d'aquesta confrontació" per la qual es crida els catalans a "preparar-se".
El full de ruta de confrontació amb l'Estat neix del missatge verbalitzat per Puigdemont a Perpinyà el 29 de febrer, que es podia resumir amb aquesta expressió: "Preparem-nos". "Tenim un mot d'ordre: preparem-nos per la lluita definitiva. Ens hem de coordinar millor, ens hem d'organitzar arreu del territori. Ens hem de preparar amb el control del territori, rebutjant el règim monàrquic i els negocis abusius d'aquest estat repressor", va assenyalar l'expresident de la Generalitat en la primera ocasió que trepitjava territori català des que va marxar a l'exili a finals d'octubre del 2017. La idea de l'entitat és bastir des de l'exterior un embat que el Govern, ara per ara, no pot liderar.
Durant la reunió, que continua aquest dissabte a la tarda, no hi ha hagut unanimitat en tots els posicionaments, segons apunten fonts consultades per NacióDigital. S'ha debatut, per exemple, la convocatòria de l'assemblea de representants -un dels mecanismes d'activitat del Consell per la República-, que la direcció de l'ens voldria reunir el 5 setembre. Integrants de la trobada, però, han demanat quina finalitat tindrà aquesta convocatòria, que es produiria pocs dies abans que es conegués la decisió del Suprem sobre la inhabilitació de Torra. El que resolgui l'alt tribunal el 17 de setembre pot marcar el calendari electoral a Catalunya. A la roda de premsa de Perpinyà no hi ha participat, per exemple, la representació d'ERC.
En el balanç dels dos anys de l'activitat del Consell també s'han escoltat peticions que l'ens presidit per Puigdemont se centri en el treball d'internacionalització de la causa independentista. Aquest és el motiu fundacional de l'organisme, per bé, que en els darrers temps s'ha orientat a dissenyar una estratègia per definir com ha ser l'embat amb l'Estat, tal com es va comprovar en l'acte del febrer a Perpinyà.
A Perpinyà hi han sigut, a banda de Puigdemont i Comín, l'exconsellera Clara Ponsatí; el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el coordinador de Poble Lliure, Guillem Fuster; el dirigent d'ERC Isaac Peraire; la doctora en Dret Neus Torbisco; l'exdiputada d'ICV Carme Garcia; el diputat de JxC Toni Morral; la diputada de JxC Aurora Madaula, i el cantautor activista i exdiputat de Junts pel Sí, Lluís Llach. No hi ha sigut, en canvi, l'exconseller Lluís Puig, pendent de la resolució dels tribunals de Brussel·les sobre la petició de l'euroordre d'extradició contra ell de la justícia espanyola.
La trobada del Consell per la República arriba en plena ebullició en l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) i amb les eleccions catalanes cada vegada més properes, tenint en compte l'alta probabilitat que se celebrin a la tardor o a principis d'hivern un cop el Tribunal Suprem confirmi la inhabilitació del president Quim Torra. L'encarregat de comunicar les decisions preses aquest dissabte ha estat Toni Comín, vicepresident del Consell, mentre que Puigdemont ha evitat fer manifestacions públiques. Comín ha deixat clar que l'embat amb l'Estat "serà pacífic", però ha considerat "molt important aclarir els continguts i les condicions d'aquesta confrontació" per la qual es crida els catalans a "preparar-se".
El full de ruta de confrontació amb l'Estat neix del missatge verbalitzat per Puigdemont a Perpinyà el 29 de febrer, que es podia resumir amb aquesta expressió: "Preparem-nos". "Tenim un mot d'ordre: preparem-nos per la lluita definitiva. Ens hem de coordinar millor, ens hem d'organitzar arreu del territori. Ens hem de preparar amb el control del territori, rebutjant el règim monàrquic i els negocis abusius d'aquest estat repressor", va assenyalar l'expresident de la Generalitat en la primera ocasió que trepitjava territori català des que va marxar a l'exili a finals d'octubre del 2017. La idea de l'entitat és bastir des de l'exterior un embat que el Govern, ara per ara, no pot liderar.
Durant la reunió, que continua aquest dissabte a la tarda, no hi ha hagut unanimitat en tots els posicionaments, segons apunten fonts consultades per NacióDigital. S'ha debatut, per exemple, la convocatòria de l'assemblea de representants -un dels mecanismes d'activitat del Consell per la República-, que la direcció de l'ens voldria reunir el 5 setembre. Integrants de la trobada, però, han demanat quina finalitat tindrà aquesta convocatòria, que es produiria pocs dies abans que es conegués la decisió del Suprem sobre la inhabilitació de Torra. El que resolgui l'alt tribunal el 17 de setembre pot marcar el calendari electoral a Catalunya. A la roda de premsa de Perpinyà no hi ha participat, per exemple, la representació d'ERC.
En el balanç dels dos anys de l'activitat del Consell també s'han escoltat peticions que l'ens presidit per Puigdemont se centri en el treball d'internacionalització de la causa independentista. Aquest és el motiu fundacional de l'organisme, per bé, que en els darrers temps s'ha orientat a dissenyar una estratègia per definir com ha ser l'embat amb l'Estat, tal com es va comprovar en l'acte del febrer a Perpinyà.
A Perpinyà hi han sigut, a banda de Puigdemont i Comín, l'exconsellera Clara Ponsatí; el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el coordinador de Poble Lliure, Guillem Fuster; el dirigent d'ERC Isaac Peraire; la doctora en Dret Neus Torbisco; l'exdiputada d'ICV Carme Garcia; el diputat de JxC Toni Morral; la diputada de JxC Aurora Madaula, i el cantautor activista i exdiputat de Junts pel Sí, Lluís Llach. No hi ha sigut, en canvi, l'exconseller Lluís Puig, pendent de la resolució dels tribunals de Brussel·les sobre la petició de l'euroordre d'extradició contra ell de la justícia espanyola.