21
de juny
del
2023
Actualitzat
el
22
de juny
a les
9:56h
El 6 de febrer, poc abans que arrenqués l'acte de presentació de Xavier Trias com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, un dirigent amb diverses responsabilitats en l'etapa de Convergència, ara al vaixell de Junts, feia aquesta reflexió en veu alta: "Si Trias guanya a Barcelona i aconseguim situar un candidat moderat com Jaume Giró a la presidència de la Generalitat, ens n'haurem sortit. Tot haurà tornat a la normalitat". La primera part de la profecia s'ha complert, però només a mitges. L'exalcalde va vèncer en les eleccions del 28-M, però l'operació ordida per Jaume Collboni -pacte amb el PP i col·laboració indispensable dels comuns d'Ada Colau- li va impedir l'accés a Sant Jaume. I, de retruc, ha alterat tota l'estratègia dels més pragmàtics de Junts, que situaven Barcelona com a camp base d'un gir discursiu a les files del partit.
"El missatge que ens envia el que va passar dissabte és que no hi ha res a fer. I això carrega de raons els qui només aposten per la confrontació", ressalta un dels dirigents consultats per Nació. El mateix Trias ha admès públicament que la seva candidatura era una aposta per la moderació que transcendia les sigles del seu partit, i no s'ha amagat que la prioritat era pactar amb el PSC. De fet, en les trobades que va mantenir amb Collboni li va oferir ser vicealcalde, opció que el dirigent socialista va rebutjar perquè, com a mínim, volia compartir l'alcaldia durant aquesta legislatura. "Si ja no accepten algú com Trias, és evident que el marge és molt escàs", sosté la mateixa veu.
A banda, l'operació Collboni ha arribat just abans que arrenqui la campanya de les eleccions espanyoles. Uns comicis que dins de Junts retrataven les dues ànimes: mentre Míriam Nogueras, apadrinada per Carles Puigdemont i Laura Borràs -amb la complicitat de Jordi Turull com a secretari general-, aspirava a representar la confrontació sense matisos, l'exconseller Jaume Giró irrompia com a veu partidària de la "negociació intel·ligent" a Madrid. Què va passar? Tant Puigdemont com Turull van demanar a Giró -a qui mesos abans se li havia ofert presentar-se com a candidat a Barcelona, quan Trias encara no s'havia decidit- que es retirés de les primàries a Madrid i cedís pas a Nogueras. Tant el líder a l'exili com el secretari general sabien, des del gener, que l'exconseller volia ser cap de cartell al Congrés.
La candidatura de Junts el 23-J, aquest dimarts a Sant Pau. Foto: Hugo Fernández
Quan Nogueras, com va fer en la presentació de la llista d'aquest dimarts al Recinte Modernista de Sant Pau, pronuncia la frase "ara ens toca a nosaltres" no només es refereix a la diferència estratègica existent a Madrid -i a Barcelona- amb ERC, sinó també al debat discursiu existent a Junts. L'operació Trias estava pensada per transitar per un camí pragmàtic, per fortificar el partit, fer-lo bascular més cap al centre, però que no hagi obtingut l'alcaldia -amb tot el que això implica, a nivell polític i a nivell logístic a l'hora d'omplir càrrecs de responsabilitat- influeix decisivament en els propers mesos. Que el gir pragmàtic estava en marxa també ho demostra la tria per substituir Laura Borràs al Parlament: Anna Erra, alcaldessa de Vic i propera a Turull, va assumir el càrrec fa dues setmanes. Pel camí van quedar propostes que incloïen, en un moment determinat del debat, plantejar la possibilitat de no proposar relleu per l'expresidenta.
El nou moment que viu el partit es calibrarà a l'hora de decidir sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Una entesa que estava encarrilada la setmana passada i que, després del que ha passat a l'Ajuntament, s'ha enverinat fins a punt d'estar en dubte. "És molt difícil que hi pactem", sostenia aquest dimecres un alt dirigent del partit. Trias, tot i la "trastada" -paraula que fa servir per referir-se als fets de dissabte- protagonitzada per Collboni, és partidari de reeditar l'acord a la Diputació, i ha elogiat públicament la presidenta de l'ens, Núria Marín. Dirigents territorials de Junts, després de veure com ERC ha pactat amb els socialistes a les diputacions de Lleida i Tarragona, reclamen deixar fora els republicans de l'equació a Barcelona.
La situació encara no s'ha resolt, però no pot anar més enllà dels propers dies. La prioritat de Turull -i així la va recalcar de portes endins en el consell nacional de diumenge passat, en el qual hi va haver crítiques per la gestió dels pactes postmunicipals- és refer els ponts amb ERC, un posicionament que comparteix Puigdemont. En clau de Diputació, això passa per anar a buscar els republicans i Tot per Terrassa, amb els quals sumaria més vots que el PSC i els comuns en segona volta. Tot i això, un membre de la direcció de Junts manté que existeix un "90% de possibilitats" que a l'ens supramunicipal s'hi repeteixi l'entesa PSC, PP i comuns.
El debat de la Diputació, en el fons, és el debat de fons que afronta Junts a Madrid. Amb dos paràmetres clars: el paper a jugar en les institucions -ocupar els màxims espais de poder bé deixar-los buits per preservar una certa inflexibilitat que ja els va dur a deixar el Govern- i, també, quines aliances desenvolupar. Perquè la gran pregunta, en el fons -així ho remarca un dirigent del partit- és què faria Junts en el cas de ser decisiva si Pedro Sánchez pot arribar a la Moncloa i barrar el pas a la dreta i a l'extrema dreta. Un debat que, com apunten les enquestes, pot no produir-se mai perquè Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal poden sumar majoria.