28
d'abril
de
2018, 16:45
Actualitzat:
29
d'abril,
12:18h
La presó provisional és una mesura cautelar restrictiva. Per als líders independentistes empresonats a centres penitenciaris madrilenys suposa un doble càstig: la reclusió i la llunyania de casa. Estar a 600 quilòmetres de casa suma un ingredient colpidor per als presos. que veuen en comptagotes les seves famílies i amics propers. No és estrany, doncs, que els dirigents sobiranistes hagin cursat una petició de trasllat a centres penitenciaris catalans.
Aquesta és la demanda que va començar abanderant el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a Serveis Penitenciaris del Ministeri d'Interior, i que també han realitzat el videpresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva. La resta de presos polítics preveuen tramitar la mateixa petició properament.
Entre els principals arguments per al trasllat, els presos citen diversos articles de les regles penitenciaries del Consell d'Europa i de les anomenades Regles Nelson Mandela, de les Nacions Unides. Així mateix, també argumenten que la normativa penitenciària espanyola determina que els presos han d'estar als centres més propers possibles de casa seva, i que una distància geogràfica important vulnera el seu dret a la defensa. A més, consideren que el procés d'instrucció ha finalitzat i que, per tant, no han de comparèixer davant del jutge fins que se'ls citi a judici.
La petició dels dirigents independentistes també està basada en valors d'humanitat. En altres paraules, que les famílies no hagin de pagar d'avançada i per partida doble la condemna. Un reclam que els presos bascos coneixen bé. Actualment, hi ha uns 300 presos d'ETA repartits en centres penitenciaris espanyols, la majoria dels quals lluny de casa seva per decisió política.
El paral·lelisme basc
Ara, tot i que per motius diferents, Catalunya se suma a la reivindicació basca, de matriu política. França ja ha anunciat que té intenció d'acostar els presoners als centres d'Euskadi. Un escenari que implica un element de pressió afegit per a la política penitenciària del govern de Mariano Rajoy, segons consideren veus del País Basc.
La decisió formulada per Junqueras, Romeva i Cuixart està a mans del jutge. Serveis Penitenciaris ha admès a NacióDigital que la situació que fa referència als membres del Govern i líders independentistes podria no seguir els procediments habituals que ocupen els casos de presos comuns.
La "pena" que recau sobre les famílies
Els presos polítics catalans estan reclosos a les presons d'Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco. És en aquests tres centres on cada setmana els seus familiars es desplacen per poder-los veure. Segons l'escrit que va presentar Cuixart, aquest desplaçament forçat a més de 600 quilòmetres suposa una vulneració de drets, sobretot de la infància, ja que, tal com recorda, té un fill encara nadó que podria patir efectes psicològics arran de l'experiència.
Aquesta vulneració de drets és la que també al·leguen Junqueras i Romeva, així com ha fet pública en diverses ocasions la parella de Cuixart, Txell Bonet. Ella ho va denunciar en la conferència de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, on participava un expert independent de la ONU. Allà, Bonet va recordar que el seu fill de només 11 mesos ja havia viatjat 22 vegades a Madrid per veure el seu pare a la presó. En total, lamentava, havia recorregut 30.000 quilòmetres per tenir vistes de 40 minuts que, sovint, no permetien el contacte físic.
En aquest punt, Bonet assegurava que la presó tenia "efectes emocionals" pels infants, de la mateixa manera que ho va determinar l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, que impulsa el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En el seu últim informe, aquest organisme parlava dels fills dels presos com les "víctimes invisibles" del conflicte.
D'institucions Penitenciàries a Llarena
Malgrat que la pilota de les peticions està a la teulada d'Institucions Penitenciàries, des d'aquest organisme asseguren a NacióDigital que el cas dels presos catalans es tramita directament des del Ministeri d'Interior. Tot i això, l'última paraula la té el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena. Així també ho indica el reglament penitenciari que, en el seu article 31 indica que el centre té la "competència exclusiva per decidir (...) la classificació i destí dels reclusos", però que això se sotmet a la decisió del jutge en última instància.
Llarena, però, ja va denegar aquest acostament a Junqueras, quan li ho va sol·licitar directament. En aquest nou cas, però, si Serveis Penitenciaris també ho denega, la petició es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Els motius principals que llavors va al·legar el jutge per negar la sol·licitud eren que hi podia haver "greus enfrontaments ciutadans" i que el seu trasllat no permetia garantir "la convivència pacífica".
Així doncs, les esperances que ara es posen en la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries no són elevades, tot i que és un camí per recórrer. El més habitual és que la seva decisió d'aquest organisme vagi en la línia de la del jutge instructor. De fet, aquest tipus de trasllats no són habituals en presos preventius. Ho sap bé l'expresident del Barça Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real per l'Audiència Nacional per un delicte de capitals. En el seu cas, però, Serveis Penitenciaris li va denegar directament la petició. Una mica més de sort, és la que esperen tenir els líders independentistes.
Aquesta és la demanda que va començar abanderant el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a Serveis Penitenciaris del Ministeri d'Interior, i que també han realitzat el videpresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva. La resta de presos polítics preveuen tramitar la mateixa petició properament.
Entre els principals arguments per al trasllat, els presos citen diversos articles de les regles penitenciaries del Consell d'Europa i de les anomenades Regles Nelson Mandela, de les Nacions Unides. Així mateix, també argumenten que la normativa penitenciària espanyola determina que els presos han d'estar als centres més propers possibles de casa seva, i que una distància geogràfica important vulnera el seu dret a la defensa. A més, consideren que el procés d'instrucció ha finalitzat i que, per tant, no han de comparèixer davant del jutge fins que se'ls citi a judici.
Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, avui dia empresonats, en un acte. Foto: ACN
La petició dels dirigents independentistes també està basada en valors d'humanitat. En altres paraules, que les famílies no hagin de pagar d'avançada i per partida doble la condemna. Un reclam que els presos bascos coneixen bé. Actualment, hi ha uns 300 presos d'ETA repartits en centres penitenciaris espanyols, la majoria dels quals lluny de casa seva per decisió política.
El paral·lelisme basc
Ara, tot i que per motius diferents, Catalunya se suma a la reivindicació basca, de matriu política. França ja ha anunciat que té intenció d'acostar els presoners als centres d'Euskadi. Un escenari que implica un element de pressió afegit per a la política penitenciària del govern de Mariano Rajoy, segons consideren veus del País Basc.
Avui hi ha uns 300 presos d'ETA repartits en centres penitenciaris espanyols, la majoria dels quals lluny de casa seva per decisió política
La decisió formulada per Junqueras, Romeva i Cuixart està a mans del jutge. Serveis Penitenciaris ha admès a NacióDigital que la situació que fa referència als membres del Govern i líders independentistes podria no seguir els procediments habituals que ocupen els casos de presos comuns.
La "pena" que recau sobre les famílies
Els presos polítics catalans estan reclosos a les presons d'Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco. És en aquests tres centres on cada setmana els seus familiars es desplacen per poder-los veure. Segons l'escrit que va presentar Cuixart, aquest desplaçament forçat a més de 600 quilòmetres suposa una vulneració de drets, sobretot de la infància, ja que, tal com recorda, té un fill encara nadó que podria patir efectes psicològics arran de l'experiència.
Txell Bonet recorda que el seu fill de només 11 mesos ja ha viatjat 22 vegades a Madrid per veure el seu pare a la presó
Aquesta vulneració de drets és la que també al·leguen Junqueras i Romeva, així com ha fet pública en diverses ocasions la parella de Cuixart, Txell Bonet. Ella ho va denunciar en la conferència de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, on participava un expert independent de la ONU. Allà, Bonet va recordar que el seu fill de només 11 mesos ja havia viatjat 22 vegades a Madrid per veure el seu pare a la presó. En total, lamentava, havia recorregut 30.000 quilòmetres per tenir vistes de 40 minuts que, sovint, no permetien el contacte físic.
En aquest punt, Bonet assegurava que la presó tenia "efectes emocionals" pels infants, de la mateixa manera que ho va determinar l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, que impulsa el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En el seu últim informe, aquest organisme parlava dels fills dels presos com les "víctimes invisibles" del conflicte.
Agustí Alcoberro (ANC) amb les parelles de Jordi Sànchez, Susana Barreda, i de Jordi Cuixart, Txell Bonet. Foto: Adrià Costa
Malgrat que la pilota de les peticions està a la teulada d'Institucions Penitenciàries, des d'aquest organisme asseguren a NacióDigital que el cas dels presos catalans es tramita directament des del Ministeri d'Interior. Tot i això, l'última paraula la té el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena. Així també ho indica el reglament penitenciari que, en el seu article 31 indica que el centre té la "competència exclusiva per decidir (...) la classificació i destí dels reclusos", però que això se sotmet a la decisió del jutge en última instància.
Llarena, però, ja va denegar aquest acostament a Junqueras, quan li ho va sol·licitar directament. En aquest nou cas, però, si Serveis Penitenciaris també ho denega, la petició es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Els motius principals que llavors va al·legar el jutge per negar la sol·licitud eren que hi podia haver "greus enfrontaments ciutadans" i que el seu trasllat no permetia garantir "la convivència pacífica".
Així doncs, les esperances que ara es posen en la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries no són elevades, tot i que és un camí per recórrer. El més habitual és que la seva decisió d'aquest organisme vagi en la línia de la del jutge instructor. De fet, aquest tipus de trasllats no són habituals en presos preventius. Ho sap bé l'expresident del Barça Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real per l'Audiència Nacional per un delicte de capitals. En el seu cas, però, Serveis Penitenciaris li va denegar directament la petició. Una mica més de sort, és la que esperen tenir els líders independentistes.