Fa mig any, al novembre, diputades de tots els partits -menys Vox, Cs i el PP-, periodistes i treballadores del Parlament es concentraven a l'escala principal de la cambra catalana per enviar un rotund missatge de suport a la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Ho feien després que la impulsora de la llei del "només sí és sí" hagués estat víctima d'atacs masclistes per part de l'extrema dreta, que havia carregat contra la líder de Podem amb mentides com assegurar que el seu únic mèrit és haver "estudiat en profunditat" Pablo Iglesias.
El suport de representants catalanes no es va reproduir, però, entre les principals companyes de l'espai polític de Montero. Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ara líder de Sumar, va protagonitzar un silenci eixordador, que esdevenia un espòiler del que seria el posterior veto a la ministra d'Igualtat a les llistes d'aquest 23-J, que s'ha escenificat també aquest dimarts: Sumar ha celebrat un acte per anunciar les seves propostes sobre feminisme, però ho ha fet sense la ministra d'Igualtat. És a dir, sense qui ha liderat aquest àmbit des del 2020.
La dirigent de Podem no ha tingut espai en un cartell on, a banda de Díaz, hi han cabut la recentment nomenada portaveu de feminismes de Sumar, Elizabeth Duval, la diputada a Colòmbia Mafe Carrascal, la regidora de Más Madrid Carolina Elías, l'exdiputada de Podem a la Comunitat de Madrid Clara Serra, i l'actriu Anabel Alonso, en aquest cas com a moderadora. "I la ministra d'Igualtat?", es preguntaven usuaris a les xarxes socials. De fet, Montero no participarà en cap dels actes de la campanya de Sumar. "El protagonisme serà pels candidats", deia ara fa una setmana l'equip de Díaz, per justificar l'absència. Ni Carrascal, ni Duval, ni Elías, ni Serra ni Alonso són candidates aquest 23-J, tot i el seu paper en la campanya.
L'acte, celebrat al Teatre Pavón de Madrid, ha suposat el cop de porta al feminisme encarnat per Montero en aquests últims quatre anys de legislatura, que tanquen amb la llei del "només sí és sí" -alterada pel PSOE amb el suport del PP per la polèmica al voltant de les excarceracions- que ha posat el consentiment al centre, i amb la reforma de la llei trans com a principals mesures. Unes polítiques molt aplaudides per alguns col·lectius, però també repudiades per altres, com les feministes transexcloents, o diversos corrents que han qüestionat els posicionaments sobre l'abolició de la prostitució o els ventres de lloguer del govern progressista.
Els homes, protagonistes de l'acte
Díaz, que ha estat aclamada per un públic que l'ha ovacionat a crits de "presidenta", ha advertit en la seva intervenció que les "dretes cavernícoles" volen derogar la llei del matrimoni homosexual, de l'avortament i de les persones trans. I ha apel·lat construir un feminisme integrador perquè apel·li a la "majoria social", i en especial als homes, que han estat protagonistes dels discursos de les ponents. "El feminisme, a diferència del que diu Santiago Abascal, no està en guerra contra ningú ni contra res. El feminisme dona més llibertat als homes, i vol eixamplar els seus drets i llibertats", ha declarat. També ha apel·lat a fugir d'un feminisme "estret" que provoca rebuig i divisions. "Les de baix no ens podem dividir, el feminisme perd quan es col·loca en un racó en les trinxeres, i guanya quan anem a per totes, ha afegit.
Entre el públic, marcadament jove, hi havia moltes dones, però també homes que aplaudien entusiasmats o assentien quan Díaz parlava dels condicionaments dels quals també en són víctimes. "Entre el públic avui hi ha dones, però també homes. Se sumen homes que combaten el masclisme al nostre país, i que combaten l'homofòbia. Hem d'eixamplar els drets amb els homes", ha dit Díaz només començar el seu discurs. Aquestes paraules han estat acompanyades també per la filòsofa Clara Serra, que ha assegurat que "no és veritat" que la lluita feminista només tingui a veure amb les dones. La diputada colombiana Mafe Carrascal, en la seva intervenció, ha esmenat part del que ha dit Díaz: "El feminisme no està en guerra contra els homes, però sí que està en guerra contra el sistema patriarcal".
D'aquesta manera, Díaz aposta per un feminisme pragmàtic, que aplegui majories, i que abandoni les batalles identitàries. "Evitant la polarització que s'ha produït en els últims temps", remarquen fonts de Sumar. Un plantejament centrat en propostes palpables que van més enllà dels debats de caràcter ideològic. Un feminisme, en definitiva, que planti cara al masclisme, però que no molesti els corrents ideològics interns d'un moviment ampli i complex. Durant l'acte, ha remarcat aquesta idea també Duval: "No podem projectar una imatge de feminisme estret. El feminisme no és una batalla cultural, una qüestió identitària ni un debat filosòfic".
Aquesta voluntat d'un feminisme de consens menys transgressor es recull en el programa electoral de Sumar sota el títol "un feminisme del 99%". I l'encarregada de defensar i desgranar les propostes és, precisament, Duval, fitxatge de Sumar referent en l'activisme trans amb el qual la formació pretén encarnar un feminisme "obert, dialogant i integrador", que ampliï drets "per a tothom". Una figura que també ha deixat anar discrepàncies en públic vers Montero i Iglesias durant les negociacions per organitzar l'espai a l'esquerra del PSOE. De moment, però, no es postula com a futura ministra -o vicepresidenta- d'Igualtat, i és que el seu entorn assegura que no vol dedicar-se a la primera fila política sinó a l'assessorament en feminismes.
Què incorpora el programa de Sumar en aquesta matèria? Obvia la llei del "només sí és sí", i tampoc planteja qüestions referents a la prostitució. En públic, Díaz s'ha limitat a dir que van existir "errors" en la llei de Montero, sense abordar a fons la qüestió ni mostrar obertament la seva opinió. En privat, però, les coses canvien i Sumar té molt clar que vol enterrar aquesta qüestió, que perceben com un element que "resta". Fins i tot Pedro Sánchez, president del govern espanyol i candidat del PSOE, ha defensat amb més eficàcia la llei que equipara l'abús i l'agressió que la vicepresidenta segona del govern espanyol. "És una bona llei" que defensa a les dones, va proclamar en una entrevista a El Programa de Ana Rosa.
Les propostes: 200 euros per fill i telèfon per "homes en crisi"
Però més enllà de passar pàgina de les grans línies de l'última legislatura, quines són les propostes concretes de Sumar? Una de les que més remarquen des de la formació és la creació d'una vicepresidència de Feminismes i Economia de les Cures, si bé és una proposta que ja incorporava Unides Podem al seu programa a les eleccions generals del 2019 i que no s'ha fet efectiva aquesta legislatura.
Les propostes de Díaz també són més econòmiques i centrades a augmentar el temps lliure, amb permisos retribuïts. Es planteja un suport monetari per a les famílies monoparentals i ampliació del permís fins a 32 setmanes. No només per a les monoparentals: també proposen dues setmanes addicionals de permís per naixement per ambdós progenitors -fins arribar a 18 setmanes- i una prestació universal de 200 euros al mes per fill fins als 18 anys.
I no només hi ha propostes per a les dones i progenitors. Una de les mesures noves que es plantegen al programa de Díaz són accions dirigides als homes per a la prevenció de violències masclistes. Concretament, proposen un servei d'atenció telefònica per a "homes en crisi". La finalitat és donar atenció orientada a buscar "alternatives no violentes" derivant a serveis que treballin "altres formes de masculinitats" i que fomentin les cures i l'empatia. En aquest punt, Sumar remarca explícitament al programa que el finançament d'aquest servei no suposarà "en cap cas" una disminució dels recursos per als programes contra la violència de gènere.