18
de juny
de
2017, 21:23
Actualitzat:
20
de juny,
7:20h
L'any 2014, Pedro Sánchez va guanyar la secretaria general del PSOE gràcies als barons. Tres anys després, ho ha tornat a fer malgrat ells i la vella guàrdia. S'ha enfrontat a l'aparell, l'ha derrotat contra pronòstic i ara lidera sense complexos un projecte d'esquerres com mai abans havia fet que té en compte el conflicte territorial català. S'ha aguerrit a base d'errors i de males experiències, diuen els seus. Fins a tal punt, que s'ha vist capaç de garantir-se un congrés prou plàcid i ha confeccionat una direcció de 49 dirigents sense susanistes ni barons per pilotar el nou PSOE.
El full de ruta de Sánchez pivota a hores d'ara en dos grans objectius: ser el ressort de la reforma de la Constitució i teixir aliances per liderar una moció de censura contra Mariano Rajoy. Per fer-ho, s'ha envoltat d'un equip de fidels paritari i amb una mitjana d'edat de 52 anys en el qual ha estat especialment mimat el PSC, a qui Sánchez ha premiat amb tres representants, dos d'ells al nucli de decisió de Ferraz.
Els crítics, tot i veure amb recels el projecte del flamant secretari general, prefereixen no obrir boca tenint en compte que volen sobreviure a uns congressos de federació en els quals poden tenir rivals de la corda del secretari general. Aparentment, els crítics de Sánchez han optat per enterrar les destrals de guerra més com a estratègia de supervivència que no pas perquè donin el vistiplau al lideratge i al projecte del líder reelegit.
Una "solució" per a Catalunya que incomoda els barons
L'agenda dels pròxims mesos estarà clarament marcada pel procés sobiranista de Catalunya, que encara la recta final d'organització del referèndum de l'1 d'octubre. Sánchez ha estat molt clar i ja ha dit que "mai" hi donarà suport. Però sí ha escoltat els clams del PSC perquè el PSOE abanderi de forma proactiva una solució alternativa que desmarqui els socialistes de l'immobilisme del PP.
D'aquí que ve que, per primera vegada en la seva història, el PSOE hagi acceptat per escrit a la seva carta de navegació pels pròxims quatre anys que Espanya és un estat "plurinacional", una "nació de nacions". Això sí, mantenint intacte que hi ha una única sobirania que recau sobre tot el poble espanyol i, per tant, negant l'existència d'una sobirania catalana. Amb tot, la definició no és compartida per un sector del partit que ho considera una concessió al nacionalisme. El president d'Aragó, Javier Lambán, per exemple, ja ha dit que no ho comparteix perquè pot portar "a la confusió" sobre el compromís del PSOE amb la unitat d'Espanya.
Prendre la iniciativa en la reforma constitucional
La direcció del PSC, visiblement cofoia amb aquest avenç, espera ara que hi hagi passos concrets per desplegar el document de Granada que els socialistes van signar l'any 2013 i que fins ara ha quedat guardat en un calaix que només el socialisme català gosa obrir. A curt termini, el pla és que el PSOE iniciï accions per configurar una comissió al Congrés per debatre sobre la reforma de la Constitució. Des del PSC consideren que seria ideal que la iniciativa es prengués, com a molt tard, al setembre, just abans de la frenètica recta final per l'1 d'octubre.
A més del calendari fixat pels independentistes, la pressa també ve per poder arrabassar el lideratge a Podem a l'hora de fer visible una solució al conflicte territorial i "falcar" així el posicionament del PSC sobre Catalunya. I és que, a ulls dels socialistes, si el referèndum i el procés fracassen, algú haurà de gestionar l'escenari posterior. I aquest algú, volen ser ells i no Podem i els "comuns".
La geometria per desbancar Mariano Rajoy
Com a líder, Pedro Sánchez ha sortit reforçat d'un procés fratricida en el qual sembla que els barons han optat per mirar des de la barrera si se'n surt o no. Però el secretari general té com a gran inconvenient el fet de no tenir representació al Congrés, cosa que li resta de quota de pantalla a l'hora de visualitzar-se com a alternativa a Mariano Rajoy. És per això que la seva estratègia passa per apuntalar prou el seu lideratge com per plantar cara al PP amb una moció de censura. Durant el seu discurs de cloenda del congrés ja ha deixat clar que s'arromangarà per bastir una alternativa que permeti desbancar Mariano Rajoy de la Moncloa.
Numèricament té dues opcions per fer-ho. Exactament les mateixes que quan va intentar ser investit president. La primera seria una moció de censura en la qual hi donessin suport Ciutadans i Podem, una suma que ja va comprovar en pròpia pell que era impossible pels vetos creuats de les dues formacions. Tot i això, fonts coneixedores de l'estratègia expliquen que aquesta via no es dona per tancada perquè hi ha alguns episodis a mig termini que poden forçar que els d'Albert Rivera acabin desentenent-se del suport als populars.
Uns poden tenir a veure amb els casos de corrupció que assetgen el partit de Rajoy, altres amb la gestió més o menys encertada que el govern espanyol faci del conflicte amb Catalunya. Però els socialistes consideren que el principal taló d'Aquil·les pot ser la reforma del model de finançament. "Ja van donar suport a uns pressupostos insolidaris amb molts avantatges per Esukadi", adverteix un dirigent coneixedor del pla de Sánchez. El grau de malestar territorial que hi hagi amb la proposta que es posi sobre la taula, assegura, pot ser determinant.
L'altra suma seria amb Podem i els partits independentistes, una entesa que Sánchez va voler sospesar abans que la vella guàrdia i Susana Díaz actuessin per fer-lo caure com a secretari general. Ara per ara, aquest escenari és difícil tenint en compte que el PSOE ja ha deixat clar que no avalarà el referèndum, però consideren que el suport dels independentistes pot arribar després del "fracàs" del seu projecte i quan toqui "gestionar la frustració" de bona part de la societat catalana.
Mantenir la supremacia de l'esquerra però amb "sinergies" amb Podem
Sigui com sigui, i tal com assegura l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i ara també membre de la direcció del PSOE, Núria Parlon, les "sinergies amb Podem són inevitables". Pedro Sánchez no fa ara escarafalls a trenar enteses amb Pablo Iglesias sempre i quan quedi clar que els socialistes segueixen liderant l'esquerra. La prova més evident que és conscient que s'ha posat en risc aquesta supremacia és l'apel·lació directa que ha fet Sánchez en la cloenda del congrés: "Estem aquí per representar a aquells que ara fa sis anys van sortir al carrer per dir que ningú els representava".
Amb tot, el líder del PSOE no ha volgut caure en l'eterna guerra fratricida de l'esquerra i ha volgut deixar clar que el seu enemic és Mariano Rajoy. Els socialistes veuen ara en Sánchez el líder que fa anys que esperaven per poder recuperar la Moncloa. Ell els ha dit que hi posa "rumb" i que té un full de ruta. Només la realitat avaluarà si és l'encertat i si realment és capaç de complir amb les expectatives.
El full de ruta de Sánchez pivota a hores d'ara en dos grans objectius: ser el ressort de la reforma de la Constitució i teixir aliances per liderar una moció de censura contra Mariano Rajoy. Per fer-ho, s'ha envoltat d'un equip de fidels paritari i amb una mitjana d'edat de 52 anys en el qual ha estat especialment mimat el PSC, a qui Sánchez ha premiat amb tres representants, dos d'ells al nucli de decisió de Ferraz.
Els crítics, tot i veure amb recels el projecte del flamant secretari general, prefereixen no obrir boca tenint en compte que volen sobreviure a uns congressos de federació en els quals poden tenir rivals de la corda del secretari general. Aparentment, els crítics de Sánchez han optat per enterrar les destrals de guerra més com a estratègia de supervivència que no pas perquè donin el vistiplau al lideratge i al projecte del líder reelegit.
Una "solució" per a Catalunya que incomoda els barons
L'agenda dels pròxims mesos estarà clarament marcada pel procés sobiranista de Catalunya, que encara la recta final d'organització del referèndum de l'1 d'octubre. Sánchez ha estat molt clar i ja ha dit que "mai" hi donarà suport. Però sí ha escoltat els clams del PSC perquè el PSOE abanderi de forma proactiva una solució alternativa que desmarqui els socialistes de l'immobilisme del PP.
D'aquí que ve que, per primera vegada en la seva història, el PSOE hagi acceptat per escrit a la seva carta de navegació pels pròxims quatre anys que Espanya és un estat "plurinacional", una "nació de nacions". Això sí, mantenint intacte que hi ha una única sobirania que recau sobre tot el poble espanyol i, per tant, negant l'existència d'una sobirania catalana. Amb tot, la definició no és compartida per un sector del partit que ho considera una concessió al nacionalisme. El president d'Aragó, Javier Lambán, per exemple, ja ha dit que no ho comparteix perquè pot portar "a la confusió" sobre el compromís del PSOE amb la unitat d'Espanya.
Pedro Sánchez amb Miquel Iceta, al congrés del PSOE Foto: Flickr PSOE
Prendre la iniciativa en la reforma constitucional
La direcció del PSC, visiblement cofoia amb aquest avenç, espera ara que hi hagi passos concrets per desplegar el document de Granada que els socialistes van signar l'any 2013 i que fins ara ha quedat guardat en un calaix que només el socialisme català gosa obrir. A curt termini, el pla és que el PSOE iniciï accions per configurar una comissió al Congrés per debatre sobre la reforma de la Constitució. Des del PSC consideren que seria ideal que la iniciativa es prengués, com a molt tard, al setembre, just abans de la frenètica recta final per l'1 d'octubre.
A més del calendari fixat pels independentistes, la pressa també ve per poder arrabassar el lideratge a Podem a l'hora de fer visible una solució al conflicte territorial i "falcar" així el posicionament del PSC sobre Catalunya. I és que, a ulls dels socialistes, si el referèndum i el procés fracassen, algú haurà de gestionar l'escenari posterior. I aquest algú, volen ser ells i no Podem i els "comuns".
La geometria per desbancar Mariano Rajoy
Com a líder, Pedro Sánchez ha sortit reforçat d'un procés fratricida en el qual sembla que els barons han optat per mirar des de la barrera si se'n surt o no. Però el secretari general té com a gran inconvenient el fet de no tenir representació al Congrés, cosa que li resta de quota de pantalla a l'hora de visualitzar-se com a alternativa a Mariano Rajoy. És per això que la seva estratègia passa per apuntalar prou el seu lideratge com per plantar cara al PP amb una moció de censura. Durant el seu discurs de cloenda del congrés ja ha deixat clar que s'arromangarà per bastir una alternativa que permeti desbancar Mariano Rajoy de la Moncloa.
Numèricament té dues opcions per fer-ho. Exactament les mateixes que quan va intentar ser investit president. La primera seria una moció de censura en la qual hi donessin suport Ciutadans i Podem, una suma que ja va comprovar en pròpia pell que era impossible pels vetos creuats de les dues formacions. Tot i això, fonts coneixedores de l'estratègia expliquen que aquesta via no es dona per tancada perquè hi ha alguns episodis a mig termini que poden forçar que els d'Albert Rivera acabin desentenent-se del suport als populars.
Uns poden tenir a veure amb els casos de corrupció que assetgen el partit de Rajoy, altres amb la gestió més o menys encertada que el govern espanyol faci del conflicte amb Catalunya. Però els socialistes consideren que el principal taló d'Aquil·les pot ser la reforma del model de finançament. "Ja van donar suport a uns pressupostos insolidaris amb molts avantatges per Esukadi", adverteix un dirigent coneixedor del pla de Sánchez. El grau de malestar territorial que hi hagi amb la proposta que es posi sobre la taula, assegura, pot ser determinant.
L'altra suma seria amb Podem i els partits independentistes, una entesa que Sánchez va voler sospesar abans que la vella guàrdia i Susana Díaz actuessin per fer-lo caure com a secretari general. Ara per ara, aquest escenari és difícil tenint en compte que el PSOE ja ha deixat clar que no avalarà el referèndum, però consideren que el suport dels independentistes pot arribar després del "fracàs" del seu projecte i quan toqui "gestionar la frustració" de bona part de la societat catalana.
La cloenda del 39è congrés del PSOE Foto: Flickr PSOE
Mantenir la supremacia de l'esquerra però amb "sinergies" amb Podem
Sigui com sigui, i tal com assegura l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i ara també membre de la direcció del PSOE, Núria Parlon, les "sinergies amb Podem són inevitables". Pedro Sánchez no fa ara escarafalls a trenar enteses amb Pablo Iglesias sempre i quan quedi clar que els socialistes segueixen liderant l'esquerra. La prova més evident que és conscient que s'ha posat en risc aquesta supremacia és l'apel·lació directa que ha fet Sánchez en la cloenda del congrés: "Estem aquí per representar a aquells que ara fa sis anys van sortir al carrer per dir que ningú els representava".
Amb tot, el líder del PSOE no ha volgut caure en l'eterna guerra fratricida de l'esquerra i ha volgut deixar clar que el seu enemic és Mariano Rajoy. Els socialistes veuen ara en Sánchez el líder que fa anys que esperaven per poder recuperar la Moncloa. Ell els ha dit que hi posa "rumb" i que té un full de ruta. Només la realitat avaluarà si és l'encertat i si realment és capaç de complir amb les expectatives.