13
de novembre
de
2019, 17:29
Actualitzat:
17:53h
El govern municipal de Barcelona ha pogut tirar endavant la tramitació inicial dels pressupostos de l'Ajuntament per al 2020 després que ERC hagi decidit abstenir-s'hi. El dels republicans ha estat l'únic suport implícit a l'aprovació inicial dels comptes, ja que la resta de grups hi han votat en contra. L'aprovació definitiva s'haurà de votar al desembre i el portaveu d'ERC, Ernest Maragall, ha avisat que el seu grup demanarà més "ambició" per votar-hi a favor. "Hi ha la mateixa distància entre l'abstenció i el sí i l'abstenció i el no" ha etzibat a la comissió d'Economia I Hisenda.
La proposta de pressupostos feta pels comuns i el PSC preveuen uns ingressos de 2.782 milions d'euros, gairebé 200 més que els 2.588 del pressupost inicial del 2019. Gran part d'aquest increment es preveu que arribi de transferències de l'Estat, amb un total de 128 milions en previsió. També de l'adequació de l'IBI als nous valors cadastrals, amb una previsió d'ingressos de 43 milions d'euros més respecte de l'any passat, així com els ingressos per la taxa turística o d'ocupació de l'espai públic.
El regidor de Pressupost, Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha qualificat d'"expansius" els comptes i ha volgut posar el focus en les propostes de despesa del govern municipal, que s'enfilen fins als 2.839 milions d'euros, un 11% més que el 2019.
En el capítol de despeses corrents, la despesa en polítiques mediambientals creix 28 milions d'euros, les de serveis socials 25 i les de seguretat i mobilitat 23,4.
Augment de 92 milions en les inversions
Pel que fa a les inversions el govern municipal ha previst una despesa 92 milions d'euros superior a la de l'any passat, arribant als 549 milions d'euros.
Els increments més destacats en les inversions afecten les carteres d'habitatge, equipaments i adquisicions. A diferència d'anys anteriors, només hi ha una gran previsió en transformacions urbanístiques, a les Glòries i de 48,8 milions d'euros. "Les inversions cada cop són més d'aspersió", ha argumentat Martí.
Els comuns, confiats
Maragall ha insistit que l'abstenció dels republicans no és necessàriament l'avantsala d'una aprovació. "Hi ha una insuficiència clamorosa en la proposta", ha afirmat el portaveu d'ERC, que ha demanat més capacitat per generar inversió privada a la ciutat i més pressupost per a les polítiques climàtiques i d'habitatge.
Martí, però, ha assenyalat ERC com el soci amb qui el govern té més possibilitats d'arribar a un acord, després del vot contrari de Junts per Catalunya. "Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants", ha etzibat el regidor de pressupost. Martí, ara als comuns, té passat el PSC, igual que Maragall. Tots dos van coincidir al partit del 2007 al 2011.
Junts per Catalunya, que el govern havia assenyalat també com a soci prioritari, ha rebutjat la proposta de comptes de l'executiu de Colau. La portaveu del grup, Elsa Artadi, ha valorat que l'expansió dels pressupostos és possible gràcies a un increment "abusiu" dels impostos i ha demanat que la proposta de comptes vagi acompanyada d'un pla d'avaluació dels pressupostos i d'un rendiment de comptes dels projectes que inclouen.
Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi han retret que el govern municipal plantegi un increment de la despesa en un context de previsió de desacceleració econòmica a nivell europeu, així com l'increment d'impostos i taxes.
La regidora del partit taronja, ha preguntat si l'executiu té previst algun "pla de contingència" per fer-hi front en cas de necessitat, mentre que el regidor popular Josep Bou ha demanat abaixar impostos i tirar endavant reformes per generar més activitat econòmica a la ciutat.
Eva Parera (Barcelona pel Canvi) ha qüestionat que el govern confiï en una aportació de l'Estat 128 milions més alta que l'any passat. "La previsió d'ingressos procedents de la Generalitat i l'Estat és incerta. Veurem si surten pressuposotos i com s’enfoquen".
Dos pressupostos en paral·lel
La negociació de pressupostos a Barcelona arriba en un moment en què el Govern també busca suports per tirar endavant els seus comptes i en què l'executiu espanyol -si s'acaba materialitzant la coalició entre PSOE i Podem -necessitarà aliats per tirar endavant els comptes, amb l'objectiu de dotar l'executiu de solidesa.
Des del 2015 l'Ajuntament de Barcelona no tira endavant uns pressupostos per la via ordinària, és a dir, amb el suport d'una majoria al ple. L'últim cop va ser en el darrer any de govern de Xavier Trias i, a partir d'aquell moment, l'aprovació dels comptes ha estat la pedra a la sabata d'Ada Colau.
En el seu primer curs al consistori els va tirar endavant amb una modificació de crèdit; els dos següents, sotmetent-se a una qüestió de confiança; i el 2019, amb una pròrroga. Ara, una negociació que tingui vinculació amb el diàleg pels pressupostos de la Generalitat apareix com a opció per revertir la tendència. La predisposició d'ERC a negociar amb Colau els comptes de Barcelona pot propiciar un escenari de converses a l'altre costat de la plaça Sant Jaume. Escenari que Junts per Catalunya, tot i el seu vot contrari d'aquest dimecres, també defensava inicialment.
La proposta de pressupostos feta pels comuns i el PSC preveuen uns ingressos de 2.782 milions d'euros, gairebé 200 més que els 2.588 del pressupost inicial del 2019. Gran part d'aquest increment es preveu que arribi de transferències de l'Estat, amb un total de 128 milions en previsió. També de l'adequació de l'IBI als nous valors cadastrals, amb una previsió d'ingressos de 43 milions d'euros més respecte de l'any passat, així com els ingressos per la taxa turística o d'ocupació de l'espai públic.
El regidor de Pressupost, Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha qualificat d'"expansius" els comptes i ha volgut posar el focus en les propostes de despesa del govern municipal, que s'enfilen fins als 2.839 milions d'euros, un 11% més que el 2019.
En el capítol de despeses corrents, la despesa en polítiques mediambientals creix 28 milions d'euros, les de serveis socials 25 i les de seguretat i mobilitat 23,4.
Augment de 92 milions en les inversions
Pel que fa a les inversions el govern municipal ha previst una despesa 92 milions d'euros superior a la de l'any passat, arribant als 549 milions d'euros.
Els increments més destacats en les inversions afecten les carteres d'habitatge, equipaments i adquisicions. A diferència d'anys anteriors, només hi ha una gran previsió en transformacions urbanístiques, a les Glòries i de 48,8 milions d'euros. "Les inversions cada cop són més d'aspersió", ha argumentat Martí.
Els comuns, confiats
Maragall ha insistit que l'abstenció dels republicans no és necessàriament l'avantsala d'una aprovació. "Hi ha una insuficiència clamorosa en la proposta", ha afirmat el portaveu d'ERC, que ha demanat més capacitat per generar inversió privada a la ciutat i més pressupost per a les polítiques climàtiques i d'habitatge.
Martí, però, ha assenyalat ERC com el soci amb qui el govern té més possibilitats d'arribar a un acord, després del vot contrari de Junts per Catalunya. "Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants", ha etzibat el regidor de pressupost. Martí, ara als comuns, té passat el PSC, igual que Maragall. Tots dos van coincidir al partit del 2007 al 2011.
Junts per Catalunya, que el govern havia assenyalat també com a soci prioritari, ha rebutjat la proposta de comptes de l'executiu de Colau. La portaveu del grup, Elsa Artadi, ha valorat que l'expansió dels pressupostos és possible gràcies a un increment "abusiu" dels impostos i ha demanat que la proposta de comptes vagi acompanyada d'un pla d'avaluació dels pressupostos i d'un rendiment de comptes dels projectes que inclouen.
Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi han retret que el govern municipal plantegi un increment de la despesa en un context de previsió de desacceleració econòmica a nivell europeu, així com l'increment d'impostos i taxes.
La regidora del partit taronja, ha preguntat si l'executiu té previst algun "pla de contingència" per fer-hi front en cas de necessitat, mentre que el regidor popular Josep Bou ha demanat abaixar impostos i tirar endavant reformes per generar més activitat econòmica a la ciutat.
Eva Parera (Barcelona pel Canvi) ha qüestionat que el govern confiï en una aportació de l'Estat 128 milions més alta que l'any passat. "La previsió d'ingressos procedents de la Generalitat i l'Estat és incerta. Veurem si surten pressuposotos i com s’enfoquen".
Dos pressupostos en paral·lel
La negociació de pressupostos a Barcelona arriba en un moment en què el Govern també busca suports per tirar endavant els seus comptes i en què l'executiu espanyol -si s'acaba materialitzant la coalició entre PSOE i Podem -necessitarà aliats per tirar endavant els comptes, amb l'objectiu de dotar l'executiu de solidesa.
Des del 2015 l'Ajuntament de Barcelona no tira endavant uns pressupostos per la via ordinària, és a dir, amb el suport d'una majoria al ple. L'últim cop va ser en el darrer any de govern de Xavier Trias i, a partir d'aquell moment, l'aprovació dels comptes ha estat la pedra a la sabata d'Ada Colau.
En el seu primer curs al consistori els va tirar endavant amb una modificació de crèdit; els dos següents, sotmetent-se a una qüestió de confiança; i el 2019, amb una pròrroga. Ara, una negociació que tingui vinculació amb el diàleg pels pressupostos de la Generalitat apareix com a opció per revertir la tendència. La predisposició d'ERC a negociar amb Colau els comptes de Barcelona pot propiciar un escenari de converses a l'altre costat de la plaça Sant Jaume. Escenari que Junts per Catalunya, tot i el seu vot contrari d'aquest dimecres, també defensava inicialment.