27
de setembre
de
2019, 13:58
Actualitzat:
16:44h
El govern espanyol en funcions fa referència a una "potencial violència" a Catalunya arran dels empresonaments dels activistes dels CDR acusats de terrorisme. Davant d'aquesta situació, ha demanat "alçada de mires" a totes les formacions polítiques i ha exigit al president de la Generalitat, Quim Torra, que condemni i "rebutgi amb contundència qualsevol eventualitat d'actes violents".
Al mateix temps que la portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, ha demanat a Torra que faci explícita aquesta condemna, ha admès que el govern "no és qui" per dirimir una situació que està sota secret de sumari i que, per tant, es basa en "presumptes delictes". Tot i això, ha tornat a insistir que tenir "actitud d'estat" suposa manifestar el rebuig "davant la possible comissió de delictes violents per causa ideològica".
Celáa ha lloat l'operació de la Guàrdia Civil i ha definit el seu treball com a "discret" i "digne de reconeixement i respecte" en la seva tasca de preservar la seguretat de la ciutadania. Els set empresonats acusats de terrorisme, ha dit, hauran de respondre dels seus actes davant la justícia. En tot cas, ha insistit que la proposta del govern espanyol seguirà sent la del "diàleg" per resoldre un conflicte que es pot "empassar una generació de catalans i espanyols en un bucle constant de divisió".
L'espantall del 155
La portaveu socialista ha demanat a Torra que es comprometi amb el compliment de la llei i li ha recordat que "només un 9%" dels catalans avalen la via unilateral. Ha rebutjat, a més, que s'acusi l'Estat de "criminalitzar" l'independentisme. Tota ideologia, ha dit, es pot defensar "dins de la Constitució" i el "problema" és quan algú pretén "saltar-se la llei".
En tot cas, el govern espanyol considera que el president de la Generalitat per ara es queda en el terreny de les "declaracions" i que, per tant, "no es donen les circumstàncies" per aplicar un nou 155. Sobretot, ha puntualitzat, perquè els acords presos en el debat de política general al Parlament són proposicions no de llei i no lleis com les del setembre del 2017. No s'ha estat d'advertir, però, que si la situació es dona, l'aplicaran: "Si es donessin les circumstàncies, ho faríem".
Tres acords del Parlament, al Constitucional
El govern espanyol en funcions ha activat ja els mecanismes per portar al Tribunal Constitucional tres de les propostes de resolució que van ser aprovades pels grups independentistes al Parlament durant el debat de política general. Es tracta de les que fan referència a donar una resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, la que advoca per un acord nacional a favor de l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació i, finalment, la que demana que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya.
La portaveu de l'executiu ha explicat que l'Advocacia de l'Estat analitzarà els textos un cop es publiquin oficialment i prendrà les mesures que consideri necessàries per tal d'impugnar-les. "Es tracta d'una clara extralimitació i un atac a la convivència entre catalans", ha dit la ministra sobre els acords aprovats al Parlament. Primer, però, caldrà que el Consell d'Estat emeti el seu dictamen.
Al mateix temps que la portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, ha demanat a Torra que faci explícita aquesta condemna, ha admès que el govern "no és qui" per dirimir una situació que està sota secret de sumari i que, per tant, es basa en "presumptes delictes". Tot i això, ha tornat a insistir que tenir "actitud d'estat" suposa manifestar el rebuig "davant la possible comissió de delictes violents per causa ideològica".
Celáa ha lloat l'operació de la Guàrdia Civil i ha definit el seu treball com a "discret" i "digne de reconeixement i respecte" en la seva tasca de preservar la seguretat de la ciutadania. Els set empresonats acusats de terrorisme, ha dit, hauran de respondre dels seus actes davant la justícia. En tot cas, ha insistit que la proposta del govern espanyol seguirà sent la del "diàleg" per resoldre un conflicte que es pot "empassar una generació de catalans i espanyols en un bucle constant de divisió".
L'espantall del 155
La portaveu socialista ha demanat a Torra que es comprometi amb el compliment de la llei i li ha recordat que "només un 9%" dels catalans avalen la via unilateral. Ha rebutjat, a més, que s'acusi l'Estat de "criminalitzar" l'independentisme. Tota ideologia, ha dit, es pot defensar "dins de la Constitució" i el "problema" és quan algú pretén "saltar-se la llei".
En tot cas, el govern espanyol considera que el president de la Generalitat per ara es queda en el terreny de les "declaracions" i que, per tant, "no es donen les circumstàncies" per aplicar un nou 155. Sobretot, ha puntualitzat, perquè els acords presos en el debat de política general al Parlament són proposicions no de llei i no lleis com les del setembre del 2017. No s'ha estat d'advertir, però, que si la situació es dona, l'aplicaran: "Si es donessin les circumstàncies, ho faríem".
Torra, en el debat de política general d'aquesta setmana. Foto: Adrià Costa
Tres acords del Parlament, al Constitucional
El govern espanyol en funcions ha activat ja els mecanismes per portar al Tribunal Constitucional tres de les propostes de resolució que van ser aprovades pels grups independentistes al Parlament durant el debat de política general. Es tracta de les que fan referència a donar una resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, la que advoca per un acord nacional a favor de l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació i, finalment, la que demana que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya.
La portaveu de l'executiu ha explicat que l'Advocacia de l'Estat analitzarà els textos un cop es publiquin oficialment i prendrà les mesures que consideri necessàries per tal d'impugnar-les. "Es tracta d'una clara extralimitació i un atac a la convivència entre catalans", ha dit la ministra sobre els acords aprovats al Parlament. Primer, però, caldrà que el Consell d'Estat emeti el seu dictamen.