07
de març
de
2024, 09:40
Actualitzat:
9:42h
El PSOE, ERC i Junts van tancar un acord dimecres a última hora que permetrà desencallar la llei d'amnistia i aprovar-la aquest dijous a la comissió de Justícia i en els propers dies al ple del Congrés. L'acord a tres retoca el delicte de terrorisme, que continua exclòs de la llei, de tal manera que no es fan referències al codi penal espanyol i es basa en els estàndards europeus, una condició que ja hi era en l'última versió de la llei que va rebutjar el Congrés tot just fa un mes. El ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, màxim responsable de les negociacions ha celebrat l'acord i ha dit que amb l'acord "es tanca una etapa de conflicte, de tensió, de trencament de convivència". En altres paraules, dona per tancat el procés.
La llei, ha afirmat, també servei per obrir una nova etapa de diàleg i acord "dins de la Constitució". "Obrim una nova etapa, d'acords i d'inversions", ha afirmat, i ha insistit que l'amnistia suposa la normalització de la vida social i institucional la Catalunya. La llei no només beneficiarà els líders del procés i els policies, sinó que "beneficia Catalunya, el conjunt d'Espanya, la convivència i la reconciliació". "L'amnistia es convertirà en referent internacional", ha explicat. Malgrat reconèixer les diferències entre negociadors i les diferències evidenciades durant el procés, el ministre ha destacat la capacitat d'arribar a acords.
Bolaños ha dit que les converses en els últims dies s'han intensificat arran del dictamen de la Comissió de Venècia, que avala la llei. El ministre s'ha basat en aquest informe per justificar la llei i les cessions del PSOE. "Quan vam conèixer el dictamen, vam intensificar les negociacions i hem arribat a un acord", ha afirmat. Algunes recomanacions de l'organisme internacional s'han incorporat a la llei, que és "una llei europea" i "que s'entendrà millor en els propers anys". "Avui posem una pedra més en l'edifici de la convivència i la reconciliació", ha reblat.
El ministre ha evitat fer referències concretes a Carles Puigdemont i ha recordat que són els jutges els que tindran l'última paraula. "La nostra voluntat és que totes les persones involucrades en el procés quedin amnistiades", ha afirmat. La llei, ha insistit, va entrar sent constitucional, i sortirà sent constitucional. "Tenim una llei que transcendeix un simple acod, perquè pactem una llei d'acord amb les directives europees, els estàndards europeus i amb la Constitució", ha remarcat Bolaños. Després del pacte, també ha donat per fet que hi haurà acord, també, per als pressupostos. "No en tinc cap dubte", ha afirmat.
En les negociacions, com ha dit Bolaños, ha tingut un impacte rellevant l'informe de la Comissió de Venècia, que ha permès als independentistes fonamentar més bé la seva posició i al PSOE justificar les cessions. Les esmenes també matisen l'exclusió de la traïció i ho adapten als estàndards internacionals, com volia Junts, pel risc que la causa de la trama russa del procés acabi amb acusacions per aquest delicte. També s'amplia l'abast temporal de l'amnistia, que abraçarà des de l'1 de novembre de 2011 fins al 23 de novembre de 2024. Amb les modificacions, els encausats pel Tribunal de Comptes per les despeses del procés també queden més ben lligats dins de la llei i es retornaran les multes de la llei mordassa.
El dictamen s'aprovarà a la comissió de Justícia amb els vots de la majoria de la investidura, i després la mesa del Congrés l'haurà d'elevar al ple. Si no hi ha cap sorpresa, els grups aprovaran el text, que passarà al Senat. Allà, el PP el bloquejarà tant com pugui, abans de tombar-lo i retornar-lo a la cambra baixa per a l'aprovació definitiva. Serà en aquell moment quan, un cop s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, la llei d'amnistia passi a mans dels tribunals, que l'hauran d'interpretar i aplicar. Serà aleshores quan se'n veurà la robustesa i les garanties.
La llei, ha afirmat, també servei per obrir una nova etapa de diàleg i acord "dins de la Constitució". "Obrim una nova etapa, d'acords i d'inversions", ha afirmat, i ha insistit que l'amnistia suposa la normalització de la vida social i institucional la Catalunya. La llei no només beneficiarà els líders del procés i els policies, sinó que "beneficia Catalunya, el conjunt d'Espanya, la convivència i la reconciliació". "L'amnistia es convertirà en referent internacional", ha explicat. Malgrat reconèixer les diferències entre negociadors i les diferències evidenciades durant el procés, el ministre ha destacat la capacitat d'arribar a acords.
Bolaños ha dit que les converses en els últims dies s'han intensificat arran del dictamen de la Comissió de Venècia, que avala la llei. El ministre s'ha basat en aquest informe per justificar la llei i les cessions del PSOE. "Quan vam conèixer el dictamen, vam intensificar les negociacions i hem arribat a un acord", ha afirmat. Algunes recomanacions de l'organisme internacional s'han incorporat a la llei, que és "una llei europea" i "que s'entendrà millor en els propers anys". "Avui posem una pedra més en l'edifici de la convivència i la reconciliació", ha reblat.
El ministre ha evitat fer referències concretes a Carles Puigdemont i ha recordat que són els jutges els que tindran l'última paraula. "La nostra voluntat és que totes les persones involucrades en el procés quedin amnistiades", ha afirmat. La llei, ha insistit, va entrar sent constitucional, i sortirà sent constitucional. "Tenim una llei que transcendeix un simple acod, perquè pactem una llei d'acord amb les directives europees, els estàndards europeus i amb la Constitució", ha remarcat Bolaños. Després del pacte, també ha donat per fet que hi haurà acord, també, per als pressupostos. "No en tinc cap dubte", ha afirmat.
En les negociacions, com ha dit Bolaños, ha tingut un impacte rellevant l'informe de la Comissió de Venècia, que ha permès als independentistes fonamentar més bé la seva posició i al PSOE justificar les cessions. Les esmenes també matisen l'exclusió de la traïció i ho adapten als estàndards internacionals, com volia Junts, pel risc que la causa de la trama russa del procés acabi amb acusacions per aquest delicte. També s'amplia l'abast temporal de l'amnistia, que abraçarà des de l'1 de novembre de 2011 fins al 23 de novembre de 2024. Amb les modificacions, els encausats pel Tribunal de Comptes per les despeses del procés també queden més ben lligats dins de la llei i es retornaran les multes de la llei mordassa.
El dictamen s'aprovarà a la comissió de Justícia amb els vots de la majoria de la investidura, i després la mesa del Congrés l'haurà d'elevar al ple. Si no hi ha cap sorpresa, els grups aprovaran el text, que passarà al Senat. Allà, el PP el bloquejarà tant com pugui, abans de tombar-lo i retornar-lo a la cambra baixa per a l'aprovació definitiva. Serà en aquell moment quan, un cop s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, la llei d'amnistia passi a mans dels tribunals, que l'hauran d'interpretar i aplicar. Serà aleshores quan se'n veurà la robustesa i les garanties.