19
de setembre
de
2023, 17:25
Actualitzat:
17:25h
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha tancat aquest dimarts la presentació de l'informe de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA) corresponent al 2022. Un dels missatges que ha llançat és la denúncia de la "minva competitiva" que suposa per a Catalunya l'existència del dèficit fiscal -en màxims històrics- i els incompliments en matèria d'infraestructures i d'inversions públiques. "Això minva la competitivitat, el creixement econòmic i les possibilitats de la ciutadania", ha remarcat la consellera. Aquest argumentari va en la línia de com està enfocant el Govern la negociació per la investidura de Pedro Sánchez, per la qual es reclama l'amnistia, avançar en el referèndum i millorar el benestar de la ciutadania. D'aquesta última qüestió se n'encarrega directament l'executiu, per treure algun rèdit palpable de la investidura.
"Els anys 2022 i 2023 han estat convulsos, en un entorn canviant, més complex del que estàvem vivint. A nivell polític, el panorama ha canviat, amb un creixement de la dreta i l'extrema dreta a nivell autonòmic i estatal", ha assenyalat Vilagrà, que ha indicat que la confiança de la ciutadania cap a la Generalitat encara és "notable". "I millora una mica la percepció del govern espanyol, segurament pels canvis, encara insuficients, per resoldre el conflicte polític", ha manifestat la consellera de la Presidència. En aquests últims anys, ha dit, la reforma del delicte de sedició i els indults han permès avançar en la negociació.
Pel que fa als elements negatius, dos dels principals problemes són el dèficit fiscal i la manca de compliment en matèria d'inversions per part del govern espanyol. "Això minva la competitivitat, el creixement econòmic i les possibilitats de la ciutadania", ha remarcat la consellera, que també ha insistit en la idea que la Generalitat podria repartir de manera més eficients els fons europeus. Vilagrà també ha volgut treure pit del fet que el compliment del pla de Govern d'aquesta legislatura ja s'acosta al 60% quan queda un any i mig perquè s'acabi.
L'encarregat d'obrir l'acte ha estat Joan Ridao, director de l'IEA. "Hi ha un percentatge notable de gent que, des d'una perspectiva ideològica legítima i dins d'un marc de polarització, valora l'autogovern. I això distorsiona", ha remarcat Ridao, que ha trobat "curiós" que la nota més baixa de la Generalitat té més a veure amb aspectes "intangibles" a l'hora de definir les polítiques públiques a nivell competencial. Després s'ha procedit a un col·loqui entre Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Berta Barbet, tècnica de recerca de l'Observatori Català de la Joventut, moderat per Joan Maria Morros.
Amat i Barbet són autors de capítols inclosos en el volum de l'IEA. El catedràtic ha indicat que Catalunya té dos "forats": un de més gran, que és el dèficit fiscal, que amb les últimes dades ja s'acosta als 22.000 milions d'euros i és fruit de l'actuació de l'Estat; i un de més petit, que té a veure amb aspectes com la burocràcia. La tècnica ha posat de manifest que hi ha dues dinàmiques diferenciades sobre el poder, i que persisteix la idea que la Generalitat assumeix més competències. "A vegades percebem que tothom que vol més poder vol la independència i el dret a decidir, i els ciutadans ho veuen diferent", ha remarcat Barbet en la seva intervenció.
Els tribunals i la monarquia, segons la politòloga, són dues de les institucions que més han perdut prestigi en els últims anys. Pel que fa a la relació entre l'Estat i la Generalitat, la tendència és "polaritzant" en funció del nivell de conflicte. Amat, preguntat sobre com afecta això l'activitat econòmica, ha indicat que seria "millor" si no hi hagués tantes incerteses". "Tot i així, l'economia ha continuat tirant, malgrat la burocràcia i les pegues", ha assenyalat el catedràtic, que ha elogiat la feina d'internacionalització del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona.
"Els anys 2022 i 2023 han estat convulsos, en un entorn canviant, més complex del que estàvem vivint. A nivell polític, el panorama ha canviat, amb un creixement de la dreta i l'extrema dreta a nivell autonòmic i estatal", ha assenyalat Vilagrà, que ha indicat que la confiança de la ciutadania cap a la Generalitat encara és "notable". "I millora una mica la percepció del govern espanyol, segurament pels canvis, encara insuficients, per resoldre el conflicte polític", ha manifestat la consellera de la Presidència. En aquests últims anys, ha dit, la reforma del delicte de sedició i els indults han permès avançar en la negociació.
Pel que fa als elements negatius, dos dels principals problemes són el dèficit fiscal i la manca de compliment en matèria d'inversions per part del govern espanyol. "Això minva la competitivitat, el creixement econòmic i les possibilitats de la ciutadania", ha remarcat la consellera, que també ha insistit en la idea que la Generalitat podria repartir de manera més eficients els fons europeus. Vilagrà també ha volgut treure pit del fet que el compliment del pla de Govern d'aquesta legislatura ja s'acosta al 60% quan queda un any i mig perquè s'acabi.
L'encarregat d'obrir l'acte ha estat Joan Ridao, director de l'IEA. "Hi ha un percentatge notable de gent que, des d'una perspectiva ideològica legítima i dins d'un marc de polarització, valora l'autogovern. I això distorsiona", ha remarcat Ridao, que ha trobat "curiós" que la nota més baixa de la Generalitat té més a veure amb aspectes "intangibles" a l'hora de definir les polítiques públiques a nivell competencial. Després s'ha procedit a un col·loqui entre Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Berta Barbet, tècnica de recerca de l'Observatori Català de la Joventut, moderat per Joan Maria Morros.
Amat i Barbet són autors de capítols inclosos en el volum de l'IEA. El catedràtic ha indicat que Catalunya té dos "forats": un de més gran, que és el dèficit fiscal, que amb les últimes dades ja s'acosta als 22.000 milions d'euros i és fruit de l'actuació de l'Estat; i un de més petit, que té a veure amb aspectes com la burocràcia. La tècnica ha posat de manifest que hi ha dues dinàmiques diferenciades sobre el poder, i que persisteix la idea que la Generalitat assumeix més competències. "A vegades percebem que tothom que vol més poder vol la independència i el dret a decidir, i els ciutadans ho veuen diferent", ha remarcat Barbet en la seva intervenció.
Els tribunals i la monarquia, segons la politòloga, són dues de les institucions que més han perdut prestigi en els últims anys. Pel que fa a la relació entre l'Estat i la Generalitat, la tendència és "polaritzant" en funció del nivell de conflicte. Amat, preguntat sobre com afecta això l'activitat econòmica, ha indicat que seria "millor" si no hi hagués tantes incerteses". "Tot i així, l'economia ha continuat tirant, malgrat la burocràcia i les pegues", ha assenyalat el catedràtic, que ha elogiat la feina d'internacionalització del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona.