24
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:37h
Des de la reforma del codi penal, la relació entre la Moncloa i la Generalitat s'ha anat refredant, almenys en públic. No hi ha hagut rastre de la reunió de la taula de diàleg programada per les últimes setmanes del 2022, i el PSOE dona per fet que el mecanisme està amortitzat en plena recta final cap a les eleccions municipals del maig i les espanyoles de finals d'enguany. Aquest és el context en què es va produir ahir una trobada entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, el principal col·laborador de Pedro Sánchez a la Moncloa. La cita, avançada per La Vanguardia, va ser discreta i s'emmarca dins la "normalitat institucional", segons el govern espanyol, per bé que fonts de la Generalitat remarquen que la relació dista d'estar normalitzada entre institucions. Des de Dublín, Aragonès ha indicat que no consentirà "passos enrere" en el diàleg perquè el conflicte "no ha acabat".
Fonts de Presidència també assenyalen que hi ha discrepàncies entre les dues administracions, i que hi ha moltes carpetes damunt la taula que han de ser tractades. Es tracta de la primera trobada d'alt nivell des que el PSC va pactar amb ERC fer costat als pressupostos de la Generalitat, i també la primera des de la revisió de condemnes del Tribunal Suprem sobre els condemnats per l'1-O en base a la reforma del codi penal. Tot i que hi ha cinc dirigents -Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Joaquim Forn- que han vist anul·lada la inhabilitació, encara n'hi ha quatre -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa- que no podran ocupar cap càrrec públic en els propers anys. Encara se'ls aplica la malversació agreujada, tot i que el PSOE i ERC van maniobrar perquè fos més difícil fer-ho.
És el mateix que va passar en el cas de l'escrit d'acusació de Fiscalia contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que reclamen entre sis i set anys de presó i dècades d'inhabilitació per haver estat els arquitectes de l'1-O. Tant el Tribunal Suprem com el ministeri públic han exhibit en les últimes setmanes els límits del diàleg amb l'Estat, perquè les millores en el codi penal han estat interpretades per la justícia en un sentit més restrictiu de l'esperit del que havien pactat ERC i el PSOE. Els republicans s'han queixat aquests dies públicament sobre l'actuació dels estaments judicials, però al mateix temps han admès que no tenen marge per actuar-hi. "Totes les parts han de complir", ha indicat Aragonès en declaracions als mitjans des de Dublín.
Tampoc sembla que hi hagi marge, almenys per ara, perquè es reuneixi la mesa de negociació, que no se cita des del mes de juliol. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va assenyalar ahir que la taula de diàleg ja no és "necessària" perquè la relació amb la Generalitat està "normalitzada". És per aquest motiu que la Generalitat insisteix en la idea que la situació encara no està normalitzada i que persisteixen les discrepàncies. Després de reunir-se amb Bolaños, Aragonès va desplaçar-se fins a Irlanda, on està de viatge oficial.
Fonts de Presidència també assenyalen que hi ha discrepàncies entre les dues administracions, i que hi ha moltes carpetes damunt la taula que han de ser tractades. Es tracta de la primera trobada d'alt nivell des que el PSC va pactar amb ERC fer costat als pressupostos de la Generalitat, i també la primera des de la revisió de condemnes del Tribunal Suprem sobre els condemnats per l'1-O en base a la reforma del codi penal. Tot i que hi ha cinc dirigents -Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Joaquim Forn- que han vist anul·lada la inhabilitació, encara n'hi ha quatre -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa- que no podran ocupar cap càrrec públic en els propers anys. Encara se'ls aplica la malversació agreujada, tot i que el PSOE i ERC van maniobrar perquè fos més difícil fer-ho.
És el mateix que va passar en el cas de l'escrit d'acusació de Fiscalia contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que reclamen entre sis i set anys de presó i dècades d'inhabilitació per haver estat els arquitectes de l'1-O. Tant el Tribunal Suprem com el ministeri públic han exhibit en les últimes setmanes els límits del diàleg amb l'Estat, perquè les millores en el codi penal han estat interpretades per la justícia en un sentit més restrictiu de l'esperit del que havien pactat ERC i el PSOE. Els republicans s'han queixat aquests dies públicament sobre l'actuació dels estaments judicials, però al mateix temps han admès que no tenen marge per actuar-hi. "Totes les parts han de complir", ha indicat Aragonès en declaracions als mitjans des de Dublín.
Tampoc sembla que hi hagi marge, almenys per ara, perquè es reuneixi la mesa de negociació, que no se cita des del mes de juliol. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va assenyalar ahir que la taula de diàleg ja no és "necessària" perquè la relació amb la Generalitat està "normalitzada". És per aquest motiu que la Generalitat insisteix en la idea que la situació encara no està normalitzada i que persisteixen les discrepàncies. Després de reunir-se amb Bolaños, Aragonès va desplaçar-se fins a Irlanda, on està de viatge oficial.