El Govern tanca la porta als Jocs amb l'Aragó i defensa una candidatura «catalana»

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, assegura que ja no és viable un acord amb la comunitat que presideix Javier Lambán i obre la via a la col·laboració amb altres estats per organitzar el certamen

Cerimònia de clausura dels últims Jocs d'Hivern.
Cerimònia de clausura dels últims Jocs d'Hivern. | Pequín 2022
15 de juny de 2022, 09:25
Actualitzat: 14:07h
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha donat per tancada la possibilitat d'un acord amb l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 i ha defensat la necessitat d'una candidatura "catalana", si cal, amb la col·laboració "d'altres estats". En aquests termes s'ha expressat Vilagrà en una entrevista a Catalunya Ràdio en què ha indicat que aquesta candidatura en solitari ja ha estat traslladada de manera informal al Comitè Olímpic Espanyol (COE), que en els propers dies s'ha de pronunciar. "Catalunya ha treballat amb rigor, col·laborant amb el COE", ha apuntat la consellera.

"El projecte està en una situació complicada. La proposta de col·laboració amb l'Aragó, com tothom sap, està en un punt de no-retorn perquè el govern aragonès hi va posar criteris polítics i va emergir l'anticatalanisme. També hi va haver insults cap al president del COE. Hem d'obrir altres alternatives, i aquí estem", ha remarcat Vilagrà. Descarta del tot l'acord amb la comunitat veïna? "És dificilíssim, ho veig complicadíssim, i no ens podem deixar perdre aquesta oportunitat", ha remarcat la consellera de la Presidència. "S'han d'obrir alternatives amb el lideratge de Catalunya, col·laborant amb altres estats per complementar proves per les quals no tenim infraestructura", ha dit.

Vilagrà ha recordat que el ministre encarregat dels esports és Miquel Iceta, català, a qui ha demanat que no es "deixi perdre" l'oportunitat. Ara cal valorar, ha dit, l'opció d'una "candidatura catalana". Aquesta via "fa temps" que està "preparada" per promoure aquesta via, que s'ha parlat de manera "informal" amb el COE. La institució olímpica estatal s'ha de pronunciar en els propers dies sobre la viabilitat d'un projecte conjunt amb l'Aragó, però Vilagrà no s'ha volgut pronunciar sobre cap veredicte. Pel que fa a la possibilitat d'una candidatura desplaçada al 2034, la consellera ha indicat que la prioritat és el 2030, perquè "no té sentit" esperar si s'està preparat. "Hem de posar el Pirineu al davant. No condicionarem res, creiem que el 2030 podem presentar una candidatura potent, competitiva i possiblement guanyadora", ha indicat.


A banda del projecte esportiu, la Generalitat i l'Estat tenen un plet tècnic sobre la reforma de la llei de consultes que ha d'emparar la votació territorial en relació als Jocs. S'havia de fer el 24 de juliol, però no hi podrà ser degut al desacord amb l'Aragó. El govern espanyol ha mostrat discrepàncies sobre la modificació, i s'ha obert un període de negociació de vuit mesos que, si deriva en un desacord, farà que el plet l'hagi de resoldre el Tribunal Constitucional (TC). "Potser tenen por de la democràcia", va assenyalar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "El problema no és la legalitat del dectet, que la té tota, sinó els nervis que apareixen a Madrid quan es parla de consultar alguna cosa als catalans", va indicar.

"La llei no se suspèn, està en vigor", ha apuntat Vilagrà, que ha apuntat que es farà servir per consultar la ciutadania sobre els Jocs malgrat la negociació oberta amb el govern espanyol. Pel que fa a la denúncia que presentaran els contraris al certamen esportiu per no haver respectat, presumptament, la neutralitat en la campanya de comunicació, la consellera ha destacat que és "normal" haver "informat" la ciutadania.