13
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:08h
Existeix una discrepància nítida, almenys en públic, entre el Govern i els possibles socis -PSC, Junts i comuns- per aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2023. Mentre l'executiu assenyala que en els "propers dies" hi poden haver "bones notícies" sobre els comptes, els tres grups indiquen que les converses són "lentes" i, fins i tot, algun dels actors -ho va dir ahir Joan Mena, portaveu de Catalunya en Comú- sosté que els pressupostos poden "penjar d'un fil" per com s'està abordant la carpeta de salut. El cert, però, és que el Govern té "pressa" -així ho ha indicat Patrícia Plaja, portaveu de l'executiu, aquest dimarts- per aprovar-los, però que no ho farà fins que es tanqui un acord amb els grups amb els qual s'està negociant des de les últimes setmanes. Unes negociacions que, segons Plaja, avancen a "ritmes diferents".
Amb els comuns, en tot cas, és amb qui hi ha més afinitat, perquè ja es van aprovar els compte de l'any passat amb ells i existeix sintonia en múltiples àmbits, com ara l'habitatge, les energies renovables o bé la mobilitat. Ara l'escull és la salut: En Comú Podem reclama que un 25% del pressupost en aquest àmbit vagi destinada a l'atenció primària. L'element central d'un acord amb els comuns és un pla de xoc social superior als 1.000 milions d'euros. La setmana passada, les patronals i els sindicats van pressionar els grups perquè arribessin a un acord ràpid i van carregar contra una hipotètica pròrroga del comptes del 2022 en cas de manca d'entesa al Parlament.
Un canvi de posicionament que s'ha produït en les últimes setmanes és que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha renunciat a aprovar els comptes en el marc del consell executiu sense arribar a un acord previ amb els grups. Això vol dir, per tant, que el calendari està en mans de l'oposició, especialment del PSC i de Junts, que per motius estrictament aritmètics -33 i 32 escons, respectivament- són indispensables per validar els comptes a la cambra. Els socialistes s'han incorporat amb força en les últimes setmanes en l'equació dels pressupostos -en paral·lel als avenços en la reforma del codi penal a Madrid per desjudicialitzar el procés-, i han posat sobre la taula elements com el Hard Rock al Camp de Tarragona, el Quart Cinturó i l'ampliació del Prat.
Fa dues setmanes, Junts va presentar un document de mesures com a primer pas per negociar amb el Govern. Es proposava abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF -de 0 a 12.450 euros- del 10,5% actual al 10%, així com també deflactar tots els trams d'aquest impost un 3,5% per "ajudar les famílies a pal·liar la inflació". Amb aquest objectiu també es plantejava incrementar els mínims personals i familiars de l'IRPF un 7,5%. Pel que fa a la revisió de l'impost de successions, es tractava de "revisar-lo" per arribar "durant els propers anys" -no es concreta quan- i de manera "progressiva" a la reforma que es va fer el 2011, amb Artur Mas com a president de la Generalitat, tot i que finalment va acabar fent marxa enrere. Es tractaria, per tant, d'acabar en un escenari en què es bonifiqui al 99% les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau, és a dir, en pares, fills i germans. També s'apostava per protegir fiscalment les empreses familiars per "permetre la seva continuïtat" amb una bonificació del 99%.
Amb els comuns, en tot cas, és amb qui hi ha més afinitat, perquè ja es van aprovar els compte de l'any passat amb ells i existeix sintonia en múltiples àmbits, com ara l'habitatge, les energies renovables o bé la mobilitat. Ara l'escull és la salut: En Comú Podem reclama que un 25% del pressupost en aquest àmbit vagi destinada a l'atenció primària. L'element central d'un acord amb els comuns és un pla de xoc social superior als 1.000 milions d'euros. La setmana passada, les patronals i els sindicats van pressionar els grups perquè arribessin a un acord ràpid i van carregar contra una hipotètica pròrroga del comptes del 2022 en cas de manca d'entesa al Parlament.
Un canvi de posicionament que s'ha produït en les últimes setmanes és que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha renunciat a aprovar els comptes en el marc del consell executiu sense arribar a un acord previ amb els grups. Això vol dir, per tant, que el calendari està en mans de l'oposició, especialment del PSC i de Junts, que per motius estrictament aritmètics -33 i 32 escons, respectivament- són indispensables per validar els comptes a la cambra. Els socialistes s'han incorporat amb força en les últimes setmanes en l'equació dels pressupostos -en paral·lel als avenços en la reforma del codi penal a Madrid per desjudicialitzar el procés-, i han posat sobre la taula elements com el Hard Rock al Camp de Tarragona, el Quart Cinturó i l'ampliació del Prat.
Fa dues setmanes, Junts va presentar un document de mesures com a primer pas per negociar amb el Govern. Es proposava abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF -de 0 a 12.450 euros- del 10,5% actual al 10%, així com també deflactar tots els trams d'aquest impost un 3,5% per "ajudar les famílies a pal·liar la inflació". Amb aquest objectiu també es plantejava incrementar els mínims personals i familiars de l'IRPF un 7,5%. Pel que fa a la revisió de l'impost de successions, es tractava de "revisar-lo" per arribar "durant els propers anys" -no es concreta quan- i de manera "progressiva" a la reforma que es va fer el 2011, amb Artur Mas com a president de la Generalitat, tot i que finalment va acabar fent marxa enrere. Es tractaria, per tant, d'acabar en un escenari en què es bonifiqui al 99% les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau, és a dir, en pares, fills i germans. També s'apostava per protegir fiscalment les empreses familiars per "permetre la seva continuïtat" amb una bonificació del 99%.