15
de gener
de
2024, 13:30
Actualitzat:
13:43h
El Govern ha traslladat aquest dilluns al Consell d'Europa els "incompliments" de l'Estat a l'hora de protegir el català, especialment en els àmbits de l'educació i la justícia. El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lamentat que el govern espanyol no està complint amb la protecció prevista a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRom).
Un exemple clar és en l’àmbit judicial. Ja fa anys que els experts i el Consell d’Europa critica Espanya per la poca protecció del català en l’àmbit judicial. “El dret a utilitzar el català a la justícia no està garantit”, ha dit Vila. També preocupa l’àmbit de l’educació per les recents sentències del TSJC, que van “en contra dels compromisos adquirits per l’Estat” respecte de la legislació europea. “Hi ha moltes àrees en què l’Estat pot millorar”, ha destacat.
Cada cinc anys, Espanya ha d'enviar al Consell d'Europa, organització d'àmbit europeu amb seu a Estrasburg, un informe sobre el grau de compliment dels drets lingüístics dels parlants de les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra.
A part d'expressar les seves preocupacions la situació del català a les escoles, el secretari de Política Lingüística de l'executiu català ha criticat la "resposta evasiva" del govern espanyol a l'hora "d'esmenar la legislació per protegir els drets lingüístics" en l'àrea judicial. "No estan en absolut garantits", ha assegurat.
Un dels experts del comitè, Gerard René de Groot, ha detallat que publicaran un informe al juny, que farà seguiment sobre els compromisos de l'estat espanyol per protegir el català. Després el govern espanyol tindrà dos mesos per replicar abans que s'aprovi la versió definitiva al setembre. "Ens han cridat l'atenció sobre diversos aspectes, que potser influencien el nostre informe final", ha afirmat. Ara mateix, el comitè d'experts està verificant sobre el terreny quines han estat les mancances i incompliments entre el 2017 i el 2021.
Òmnium ha denunciat que hi ha una vulneració “integral i sistemàtica” de la Carta per part de l’Estat. La vicepresidenta segona, Marina Gay, ha posat èmfasi en l’àmbit de l’ensenyament per l’”activisme” d’alguns jutges que dicten sentència contra el model d’immersió lingüística. Per part de l’APPEC, Germà Capdevila ha denunciat la “bel·ligerància” de l’Estat contra les llengües que no són el castellà. Roger Serra, president de la Fundació PuntCat ha constat que hi ha molta feina a fer, especialment també en l’àmbit digital, on encara es prioritza la presència del castellà. “Les altres queden en segon terme”, ha dit. Jordi Esteban, representant de la CAL, ha alertat dels incompliments en educació i també de la “manca d’ús social del català”.
Un exemple clar és en l’àmbit judicial. Ja fa anys que els experts i el Consell d’Europa critica Espanya per la poca protecció del català en l’àmbit judicial. “El dret a utilitzar el català a la justícia no està garantit”, ha dit Vila. També preocupa l’àmbit de l’educació per les recents sentències del TSJC, que van “en contra dels compromisos adquirits per l’Estat” respecte de la legislació europea. “Hi ha moltes àrees en què l’Estat pot millorar”, ha destacat.
Cada cinc anys, Espanya ha d'enviar al Consell d'Europa, organització d'àmbit europeu amb seu a Estrasburg, un informe sobre el grau de compliment dels drets lingüístics dels parlants de les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra.
A part d'expressar les seves preocupacions la situació del català a les escoles, el secretari de Política Lingüística de l'executiu català ha criticat la "resposta evasiva" del govern espanyol a l'hora "d'esmenar la legislació per protegir els drets lingüístics" en l'àrea judicial. "No estan en absolut garantits", ha assegurat.
Un dels experts del comitè, Gerard René de Groot, ha detallat que publicaran un informe al juny, que farà seguiment sobre els compromisos de l'estat espanyol per protegir el català. Després el govern espanyol tindrà dos mesos per replicar abans que s'aprovi la versió definitiva al setembre. "Ens han cridat l'atenció sobre diversos aspectes, que potser influencien el nostre informe final", ha afirmat. Ara mateix, el comitè d'experts està verificant sobre el terreny quines han estat les mancances i incompliments entre el 2017 i el 2021.
Les entitats denuncien incompliments "integrals"
Les entitats en defensa de la llengua catalana també han traslladat els incompliments de l’estat espanyol al Comitè d’Experts del Consell d’Europa. En una atenció a mitjans a la sortida de la trobada, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha denunciat els “incompliments” de la Carta per part de l’Estat, que es fan des de 2001 en àmbits com l’etiquetatge, la salut, l’ensenyament i la cultura. A tall d’exemple, no hi ha prou funcionaris en àmbits com la salut o la justícia que parlin i entenguin català.Òmnium ha denunciat que hi ha una vulneració “integral i sistemàtica” de la Carta per part de l’Estat. La vicepresidenta segona, Marina Gay, ha posat èmfasi en l’àmbit de l’ensenyament per l’”activisme” d’alguns jutges que dicten sentència contra el model d’immersió lingüística. Per part de l’APPEC, Germà Capdevila ha denunciat la “bel·ligerància” de l’Estat contra les llengües que no són el castellà. Roger Serra, president de la Fundació PuntCat ha constat que hi ha molta feina a fer, especialment també en l’àmbit digital, on encara es prioritza la presència del castellà. “Les altres queden en segon terme”, ha dit. Jordi Esteban, representant de la CAL, ha alertat dels incompliments en educació i també de la “manca d’ús social del català”.