ERC no formarà part del front d'esquerres que defensava Gabriel Rufián però, ironies del destí, és el partit que ha acabat teixint més aliances de cara a les eleccions espanyoles del 29-N. Primer va ser l'acord de col·laboració amb Podem a Catalunya, després la integració a la candidatura de Compromís al País Valencià i finalment el lideratge de la llista d'Ara Més a les Illes Balears. El partit, a través del principal negociador dels dos últims acords i secretari general adjunt, Oriol López, ha tret pit aquest dilluns en roda de premsa que ERC és "l'únic partit" que es podrà votar al conjunt dels Països Catalans el 29-N.
Què ha fet ERC per treure el cap als Països Catalans? Doncs, després d'anys intentant-ho, per una banda ha aconseguit guanyar presència destacada a les llistes de Compromís. És un acord que els republicans cercaven des de fa anys en un territori on, en solitari, sempre els ha estat complicat créixer. A les Illes és diferent, perquè els republicans ja participaven de les esquerres illenques des de fa un temps, però ara han aconseguit situar la seva presidenta territorial com a cap de llista i, per primer cop des dels anys trenta, ERC pot tenir una diputada al Congrés de fora de Catalunya.
Presència destacada amb Compromís
L'estiu passat, en una trobada amb estudiants, Oriol Junqueras va verbalitzar el desig que Esquerra Republicana del País Valencià es pogués presentar amb Compromís a les eleccions valencianes. El partit ha tingut sempre un arrelament complicat al territori i, si bé va aconseguir els millors resultats sota la primera presidència de Junqueras al partit, en solitari mai ha aconseguit un escó a les Corts Valencianes. Als ajuntaments, el seu rècord va ser de vint regidors el 2015 i ara en té dotze, alguns d'ells integrats a les mateixes llistes de Compromís.
Si ja existia sintonia en alguns municipis, ara l'aliança s'ha teixit de cara a les eleccions del 29-N. Els republicans han aconseguit cinc candidats a les tres circumscripcions valencianes, destacant especialment el segon lloc per Castelló. L'acord inclou també els partits del Front Ampli i Podem en un dels pocs acords que ha aconseguit aplegar totes les forces d'esquerres. És cert que, segons les enquestes, és complicat que algun militant d'Esquerra pugui ser escollit en les llistes de Compromís però, com a mínim, el partit aconsegueix una presència destacada en un territori on li és difícil créixer sense companys de viatge.
El número u de la llista d'Ara Més
El protagonisme d'Esquerra és més destacat a les Illes, on han aconseguit situar la presidenta territorial dels republicans, Carme Gomila, com a número u de la llista d'Ara Més al Congrés per Mallorca. Si la candidatura de les esquerres illenques aconsegueix repetir els resultats del 2023, cosa que les enquestes veuen com a plausible, els republicans viurien un fet històric. Per primer cop des dels anys trenta, és a dir, des de fa pràcticament un segle, Esquerra podria tenir una diputada que no hagi estat escollida a Catalunya.
Altre cop, aquesta candidatura ha estat una de les poques que ha pogut aglutinar tota l'esquerra, tant la que és pròpiament de les Illes com la d'àmbit estatal. La coalició inclou els partits d'Ara Més -Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa-, els partits del Front Ampli -principalment Esquerra Unida, l'únic que tenia un mínim arrelament- i Esquerra Republicana. Aquesta diumenge, però, a última hora, s'ha anunciat que Podem incorporarà independents a la llista i a canvi renunciarà a presentar-se a les Illes. Així doncs, també hi haurà una sola butlleta d'esquerres, com al País Valencià i a les Illes Canàries.
Actes de Rufián i llibertat al Congrés
Els acords als Països Catalans també tenen certes conseqüències per la candidatura catalana d'ERC. Previsiblement, Rufián anirà al País Valencià i a les Illes a fer actes per demanar el vot per Compromís i Ara Més. El front d'esquerres no serà a Catalunya, com volia el candidat republicà, però és cert que el podrà defensar a la resta dels Països Catalans, on els republicans sí que compartiran espai amb el Front Ampli. La diferència ha estat que a Catalunya ERC liderarà i es negava a quedar dissolt en altres sigles mentre que al País Valencià i a les Illes, amb menys arrelament, veien sentit a entrar en grans aliances d'esquerres.
Ara bé, ERC dona llibertat absoluta als hipotètics diputats que pugui obtenir fora de Catalunya. Això vol dir que, en un grup parlamentari d'ERC, de partida hi haurà els diputats que surtin escollits per Catalunya. Es pot incorporar algú escollit a la resta dels Països Catalans? Doncs dependrà dels resultats. I aquí és important destacar que tant Compromís com Ara Més s'han negat a integrar-se altre cop dins del paraigües de Sumar i les candidatures portaran el nom propi del partit de cada territori. Aquesta emancipació fa que tampoc quedi clar quina posició adoptaran a l'hora de constituir grup al Congrés.
ERC reivindica les aliances, també a Catalunya
"ERC creix i acull, i fa convergir molta gent entorn d'un projecte polític", ha apuntat López per reivindicar les aliances, també a Catalunya. En aquest sentit, ha celebrat que Podem hagi proposat no presentar-se a Catalunya a canvi de demanar el vot per ERC. Cal dir, això sí, que la formació morada és molt minoritària a Catalunya i que en solitari molt probablement no hagués aconseguit representació al Congrés. Podem tindrà cinc llocs com a independents a la llista d'ERC si bé l'única que té números d'aconseguir representació és la número sis per Barcelona. En cas que entri, l'acord diu que s'incorporarà al grup parlamentari d'ERC.
Però els republicans també acumulen una sèrie d'acords amb altres espais polítics. Aquest 29-N, sense anar més lluny, repetiran coalició amb EH Bildu al Senat i mantenen "feina conjunta" amb el BNG. Totes tres formacions es presenten en coalició a les eleccions europees. A Catalunya, ERC també té un acord estable amb Comunistes i també porta candidats de la formació a la llista pel Congrés i el Senat. Esquerra Democràtica, que aplega gent de l'antic món convergent, també té presència a llistes amb un dels seus dos impulsors, Francesc-Marc Álvaro, com a cap de llista al Senat per Barcelona. No són, diuen des d'ERC, les últimes aliances que tancaran.
