És una rutina que li permet fugir de la rutina. Un dia per setmana, en eixir de la porta de Les Corts, Joan Baldoví camina cap a una sala de ball situada en el barri de Russafa on li espera Pepi, la seua dona, que hi arriba en tren des de Sueca. És davant la mar, a la capital de la Ribera Baixa, on continua residint aquesta parella que està a punt de fer 50 anys de relació: quan començaren a festejar ell en tenia 19, i ella, 14.
A Pepi i Baldo —com tots l’anomenen— no només els encisa ballar, sinó que sʼhan especialitzat en el lindy hop, una barreja de jazz i swing que els afroamericans posaren de moda a Nova York ara fa un segle. És un ritme que consumeix una gran energia, cosa que ajuda a estar en forma. La combinació del ring de Les Corts i el lindy hop ha resultat beneficiosa. Baldoví ha arribat a la recta final de la legislatura en el seu moment més dolç.
Una legislatura que no ha sigut una legislatura qualsevol. La més abrupta i convulsa de totes. De fet, Baldoví ja no confronta amb Carlos Mazón, el president que fou investit en 2023, sinó amb Juanfran Pérez Llorca, qui va rellevar-lo en novembre de 2025. Llorca és més de muntanya que no de platja. Prefereix passejar per la falda del Puigcampana que per la façana marítima del seu poble, Finestrat, i s’estima més caçar que ballar.
En l’últim debat de política general, ara fa dues setmanes, Llorca es va mostrar especialment bel·ligerant amb Compromís i, més en concret, amb Baldoví. Com si alguna dada li fera adoptar aquesta actitud. A l’entrevista concedida a À Punt amb motiu del Nou d’Octubre, el cap del Consell insistia en el rol subsidiari de Compromís envers Pedro Sánchez. Com si Baldoví fora la peça a batre, el trofeu de caça més cobejat.
Res a veure amb els inicis de la legislatura, quan el síndic valencianista no acabava de trobar el seu espai. A Baldoví li va costar prou adaptar-se al nou hàbitat. Després d’onze anys al Congrés, la majoria del temps en solitari, l’aterratge a les Corts va ser molt més complicat del que esperava. A la decepció per la derrota del Botànic s’hi sumaven les responsabilitats que havia assumit: comandar un grup de quinze integrants, alguns dels quals sobradament preparats, i plantar cara, com a líder de tots ells, al tàndem PP-Vox.
La mutació de Baldoví
"Vaig passar de treballar a soles a fer-ho amb més gent, a atendre les necessitats de cadascú, a donar joc als uns i als altres... Un grup que havia perdut, a més, el gran actiu que representava Mónica Oltra", afirma Baldoví girant la vista enrere. En realitat, tot era diferent. A l’hemicicle, les temàtiques eren unes altres; amb els periodistes, als passadissos, no tenia la confiança que atresorava amb els de Madrid... "I Mazón va ser una sorpresa, va tenir la capacitat de créixer políticament", admet, "dominava molt bé les xarxes socials, tot li anava rodat, semblava que es menjaria el món...". Aquell Baldoví, amb 65 anys, no es veia repetint de candidat en 2027.
- Joan Baldoví somriu des del seu escó de les Corts, envoltat de companys del grup parlamentari de Compromís
- Europa Press
La dana del 29 d’octubre de 2024, però, capgiraria tots els plans. Els de Mazón, que ensumava la majoria absoluta, i els de Baldoví, preparat per a ser un honorable jubilat que compartiria amb Pepi més moments de relax a bord d’una autocaravana que passa massa temps en el garatge. En 2011, amb 53 anys, Baldoví li prometé a la seua dona que només estaria una legislatura al Congrés. Els dos han militat sempre en el valencianisme de base, però Baldoví no va estrenar-se en la política institucional —com a regidor de Sueca— fins complir-ne 40. Més tard, amb 48 anys, fou investit alcalde.
L’autocaravana no recorre tots els quilòmetres que voldrien perquè els caps de setmana de Baldo no són com havien previst quan van adquirir-la. Els actes de partit i les visites ací i allà consumeixen la seua agenda. I és que, ben mirat, la principal virtut de Baldoví és el seu principal problema: no sap dir "no". Si una associació de defensa del territori li demana que encapçale una protesta al carrer, allà que hi va. Si un col·lectiu de Compromís el convida al dia gran de les festes locals, allà que hi va. Si li diuen d’acudir a un acte cultural, allà que hi va. A l’era dels nòmades digitals, Baldoví ha redoblat la seua aposta per la presencialitat.
Amb tot, si els diversos sectors de Compromís arriben a les eleccions valencianes de 2027 convençuts que ha de repetir com a candidat a la Generalitat —fins al punt que no ha circulat ni un sol nom alternatiu— és perquè Baldoví ha aconseguit completar la mutació iniciada en 2023. Ja no és el candidat del Congrés que aterra a València, sinó la víctima predilecta del PPCV. En el debat de política general, Pérez Llorca va criticar la submissió de Compromís a Sánchez, els pocs rèdits obtinguts pel seu suport parlamentari i, last but not least, la sintonia entre el valencianisme polític i l’independentisme català. Llorca va censurar que Compromís "agafa la senyera amb una mà" mentre "amaga l’estelada amb l’altra mà".
El president va aprofundir en aquesta línia durant la sessió de control de dijous passat. Llorca va exhibir el cartell que Compromís ha dissenyat amb motiu del Nou d’Octubre, "sense cap senyera", seguit d’una fotografia antiga en què Baldoví posava amb unes joves que lluïen "una estelada independentista".
- Pérez Llorca exhibeix una foto de Baldoví al costat d`una estelada
- Europa Press
La dana, el punt d’inflexió
Aquesta fixació no ve de nou. Es remunta a la seua reacció després de la dana. En la trona de l’hemicicle, Baldoví va començar a tutejar Mazón per a evidenciar que ja no el respectava com a president. L’endemà de la tragèdia, el 30 d’octubre, va mantenir la primera i última reunió amb ell. D’aquella trobada va eixir amb una idea claríssima, que va transmetre a la seua dona.
—Pepi, aquest ja està mirant a veure a qui li carrega les culpes...
Des del minut zero, a través de missatges de mòbil, Baldoví va posar-se a les ordres de Mazón. Fins i tot va oferir-li el suport d’un equip de rescatistes eslovens, sense obtenir-hi resposta. A més, va contribuir a retirar el fang de les poblacions afectades de la Ribera. Al barri del Raval, el més malmès d’Algemesí, va posar-se a les ordres de Mariano, un ciutadà d’origen argentí que cinc dies després de la catàstrofe tenia sa casa tan plena de fang com el primer dia.
"Preparant el discurs del ple monogràfic del 15 de novembre de 2024, el primer que se celebrava després de la dana, em sentia incapaç de tractar-lo de vostè", recorda. ·La seua màxima preocupació no eren les víctimes, sinó salvar-se políticament", sosté Baldoví. "Ja no era el Molt Honorable, tot i que en mantinguera el títol".
- Després de la dana, Baldoví va passar a tutejar Mazón
- Europa Press
El canvi no sols va ser formal. Va anar acompanyat de l’exigència de responsabilitats polítiques. La constatació que la sobretaula de Mazón al restaurant El Ventorro s’havia allargat excessivament va ser un punt de no retorn. Compromís va instar els socialistes —amb els seus quinze diputats, no en tenia prou— a registrar una moció de censura. Una possibilitat que la secretària general del PSPV, Diana Morant, mai no va contemplar amb bons ulls. La previsible derrota —assegurava— podia reforçar Mazón. Baldoví, per contra, sostenia que una iniciativa d’aquestes característiques obligava Vox a posicionar-se al costat d’un president afeblit, molt qüestionat públicament, cosa que també els podia penalitzar.
Morant va oferir primer els seus vots per a aprovar els pressupostos de Mazón. Uns pocs dies més tard va reclamar-ne la dimissió i va posar en safata els vots del PSPV per a investir un "president tècnic" del PP que convocara eleccions en un termini raonable, de pocs mesos. Més endavant, va anunciar un gir del guió que feia pensar en un canvi de postura respecte la moció, però que va reflectir-se en un cartell roig amb dues paraules sobreimpressionades en color blanc: "Volem votar".
Baldoví, de la seua banda, no va allunyar-se ni un centímetre de l’estratègia marcada: tutejar Mazón en els discursos, exigir al PSPV la presentació conjunta de la moció de censura i negar-se a reunir-se no només amb Mazón, sinó també amb el seu successor. "Pérez Llorca ha volgut normalitzar una situació que no és normal", assenyala Baldoví. "Ha concedit una alta distinció de la Generalitat Valenciana a la ciutat de Ceuta en lloc de concedir-la a les associacions de víctimes de la dana", lamenta.
De "sorpasso", res?
El ben cert és que la dana va consolidar Baldoví com a referent de l’oposició. Que Morant fora ministra va impedir la signatura de la moció —els socialistes havien de presentar un candidat a la presidència que diposara d’un escó a les Corts— alhora que va reforçar la posició del síndic de Compromís, que sí que podia interpel·lar directament Mazón, abans, i Pérez Llorca, ara.
Val a dir que Morant i Baldoví tampoc no tenen fil directe. Més enllà de saludar-se i de dialogar breument en els actes públics en què coincideixen, no mantenen un contacte fluid. Baldoví interlocuta sempre amb el seu homòleg socialista a les Corts, el síndic José Muñoz, no intercanvia missatges de WhatsApps amb ella. El juny passat, no obstant això, Morant va pronunciar tres paraules que significaven més per qui les deia que pel que realment deien: "De sorpasso, nada". La líder del PSPV no es referia, òbviament, a les dificultats dels socialistes valencians per a superar el PPCV a les urnes. Amb aquella afirmació subratllava que aconseguirà més vots i més escons que la coalició valencianista.
A la sala de màquines de Compromís, per contra, ningú no descarta res. Quan faltaven sis mesos per a les eleccions valencianes de 2023, les enquestes internes els donaven entre nou i deu escons. La dimissió d’Oltra havia afectat l’estat d’ànim de la militància i dels seus simpatitzants. En canvi, la campanya de Baldoví va ser molt intensa i va produir una collita de diputats molt superior: els quinze que ara tenen.
- Morant compareix davant la premsa, escortat per José Muñoz, en una concentració de les víctimes de la dana
- Europa Press
Tenint en compte que Baldoví s’ha consolidat com un actor clau de la política valenciana, hi ha espai per a l’optimisme. La convocatòria anticipada —i separada— de les eleccions al Congrés referma aquestes percepcions. En els sis mesos de diferència que hi haurà entre els comicis estatals i els de les Corts, l’esquerra tindrà opcions de rearmar-se. El més que previsible govern PP-Vox que isca de les eleccions del 29 de novembre pot ser l’additiu que impulse la mobilització progressista —i una mobilització inferior de la dreta— en la cita del 22 de maig.
En aquest sentit, Compromís té una missió doble: absorbir una bona part dels 88.152 vots de Podem i Esquerra Unida que en 2023 van quedar-se sense representació i que ara tampoc no en tindrien, i, sobretot, captar l’exvotant socialista delerós d’anar a la platja o de quedar-se a casa el 22-M. "Hem d’actuar de manera intel·ligent perquè només hi haja quatre paperetes", demana Baldoví. Les dues de la dreta, que optimitza al màxim els seus vots, i les dues de l’esquerra. A ell li agrada parlar de l’"excepcionalitat valenciana", és a dir, la possibilitat que les forces progressistes guanyen la Generalitat en un context enormement advers, de majories conservadores i ultraconservadores. Anhela distanciar-se tant com puga de la batussa estatal. "Ara mateix, Madrid és Vietnam", sentencia.
"Quan Sánchez va convocar eleccions, vaig estar dos dies patint per si Pérez Llorca les feia coincidir", reconeix Baldoví. Ell considera que a les eleccions valencianes s’ha de parlar de les qüestions estrictament valencianes, encara més després d’una legislatura com aquesta, amb la dana com a element distorsionador. "A més, a les eleccions locals, el 90% dels valencians tindran una referència municipal nostra, amb tot el que això comporta", afegeix. Malgrat que en la cita de 2023 va patir de reculada, Compromís disposa de prop de set-cents regidors i d’una setantena d’alcaldies.
El grup parlamentari patirà alguna baixa de pes. Vicent Marzà ja va emigrar al Parlament europeu, Aitana Mas ha anunciat la seua candidatura a l’alcaldia de Crevillent i Vero Ruiz serà l’aspirant a Castelló de la Plana. És més que previsible la continuïtat a la llista de perfils plenament consolidats com Isaura Navarro, Gerard Fullana, Carles Esteve, Paula Espinosa o Jesús Pla, una persona molt respectada tant dins com fora de la coalició. "Jesús ha d’assumir més responsabilitats i més protagonisme", indica Baldoví. En el capítol de millores, troba necessari "reforçar el nostre discurs econòmic".
Els xandalls, a l’armari
En perdre l’alcaldia de Sueca, l’any 2011, Baldoví va acudir a una botiga de Decathlon i va adquirir un parell de xandalls. Havia ideat una transició interna producte de la qual Raquel Tamarit seria la candidata de Compromís als comicis de 2015 i ell retornaria a l’escola, on exercia com a professor d’educació física.
Però els designis de la política van alterar els seus plans i van enviar-lo cap a Madrid. Els xandalls van quedar guardats a l’armari. A la capital de l’Estat, a banda de l’activitat parlamentària, duia una vida més pròpia d’un eremita. Acostumava a sopar tot sol, veient qualsevol partit de futbol en algun bar de la contornada. Una vida solitària que li desagradava però que va proporcionar-li, en sentit invers, una projecció mediàtica inusitada. La fragmentació política, el valor de cada vot al Congrés, va atorgar-li un protagonisme inesperat.
- Baldoví amb Maria Josep Amigó i Isaura Navarro, en una reunió de la junta de síndics
- Europa Press
La candidatura ocasional al Congrés de 2011 va repetir-se en 2015. I en 2016, sis mesos més tard. I en abril i novembre de 2019. I després van arribar les eleccions de les Corts de 2023. I en pocs mesos vindran les de 2027. Mentrestant, els xandalls es mantenen reclosos a l’armari i l’autocaravana encara dorm massa al garatge. En finalitzar els actes oficials del Nou d’Octubre, l’ha agafada de nou per passar uns dies fora de casa amb la seua dona. Però ben a prop. Pel País Valencià, no massa lluny de les Corts, "per si passa alguna cosa".
Baldoví té clar que el cicle electoral que ara comença serà positiu per Compromís. "Estic segur que superarem els 20 diputats", augura. Això significaria superar el rècord de 19 escons que la candidatura liderada per Mónica Oltra va establir en 2015. No és una hipòtesi desgavellada. Ho deixa entreveure un Pérez Llorca molt incisiu amb Compromís en cada ple. Ho denota la frase de Morant sobre el possible sorpasso. Ho evidencia, en definitiva, un Baldoví còmode com mai a les Corts. Té la sensació que és el seu moment. El momentum Baldoví.
