El naixement de la Crida torna a posar a prova la relació PDECat-Puigdemont

El comitè nacional del PDECat, un organisme que aplega una seixantena de persones, s'ha reunit aquest dilluns per primera vegada després de l'assemblea del juliol. Damunt la taula, tres qüestions: les eleccions municipals, els pressupostos generals de l'Estat i la fundació de la Crida Nacional per la República, el moviment en forma de partit que impulsen Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez. Tant David Bonvehí, president del PDECat, com Ferran Bel, secretari d'organització, han estat els encarregats de fixar la posició sobre la relació entre el partit i la Crida, un assumpte que posa a prova -de nou- el vincle entre el president a l'exili i el partit en el qual milita des que es va fundar.

Segons diverses fonts coneixedores de la reunió consultades per NacióDigital, Bonvehí ha indicat que esperaran al dissabte -dia en el qual el moviment de Puigdemont es funda en un acte al Pavelló Nou Congost de Manresa- per fer valoracions definitives, i que el contingut de les intervencions marcarà com s'abordarà l'encaix entre els dos actors polítics sorgits de l'antiga Convergència. S'ha mostrat esperançat, com han indicat diversos dels presents, que al final "tot es podrà conciliar", és a dir, que la militància no haurà d'escollir entre ser del PDECat o de la Crida. Les versions més optimistes existents al partit és que, finalment, el moviment de Puigdemont -al qual fan costat bona part dels independents de Junts per Catalunya (JxCat) i consellers com Miquel Buch o Damià Calvet- esdevindrà un "paraigua" de l'independentisme.

Bonvehí confia que es pugui "conciliar" la Crida amb el PDECat; Ferran Bel insisteix a porta tancada que el partit no es dissoldrà dins del nou moviment que prepara Puigdemont

Bel, en la seva intervenció, ha insistit en els arguments de Bonvehí, i ha deixat clar que en cap cas està damunt la taula l'absorció de les sigles nacionalistes dins la Crida. "No hi ha hagut gaire confrontació", destaca un dels consultats. "Els més partidaris de Puigdemont, en aquest tipus de reunions, acostumen a ser discrets", ressalta un altre dirigent. "Esperem que la militància se n'adoni que es volen carregar el PDECat", manifesta de forma gràfica una tercera font. Entre els quadres del partit va triomfar una intervenció d'Agustí Colomines, ideòleg de la Crida, en una entrevista a La Xarxa en la qual sostenia que les sigles hereves de CDC -la fundació de la qual, la CatDem, va dirigir- es trobaven en estat "moribund". Bonvehí. en una entrevista publicada ahir al vespre en aquest diari, assegurava que amb ell de president no es farien aliances amb qui "insulta" el llegat que representa el PDECat.

En públic, el president de la formació ha fet una crida a no "fragmentar" l'espai electoral, i ha indicat que les sigles que van sorgir de CDC "no tenen final". Ha descartat el risc d'una escissió -per bé que aquest escenari apareix en múltiples converses privades- i ha evitat referir-se a quina resposta s'haurà de donar des de la direcció a tots aquells membres del PDECat que es facin militants de la Crida en cas que els seus fundadors decideixin convertir-la en un partit. Els estatuts de la formació impedeixen la doble militància, però els del nou moviment no ho faran. Entre les fundadores de la Crida hi ha Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat i diputada a Madrid, així com també Lourdes Ciuró -candidata a Sabadell i amb escó al Congrés- i els senadors Josep Lluís Cleries i Joan Bagué. Bonvehí no s'implicarà en els primers passos de la Crida.

En aquest sentit, diverses fonts consultades per NacióDigital que van viure de prop els passos previs a l'assemblea del PDECat del juliol indiquen que, tot i l'alineació amb la Crida feta pública per Bonvehí des del faristol, es va acordar en privat mantenir viu el partit fos quin fos l'escenari. En aquest acord hi van participar Bonvehí, l'excoordinadora general Marta Pascal i també Ferran Bel, que gaudeix d'un gran coneixement de la maquinària postconvergent. Entre els presos, Josep Rull és un dels que més insisteix en la necessitat de no desprendre's del PDECat. Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig -els tres primers a Lledoners, el quart exiliats- formen part amb Bonvehí i Nogueras de la comissió delegada que decidirà l'encaix del partit amb la Crida.

Moviments discrets i convivències

L'executiva del PDECat es va reunir el 12 d'octubre i d'allà en van sortir una sèrie de posicionaments, entre els quals fer costat als presidents Puigdemont i Torra i determinar que si no hi ha gestos concrets de Pedro Sánchez, es tombaran els pressupostos del PSOE. Uns dies abans d'aquesta trobada, segons fonts coneixedores dels contactes, una delegació de l'executiva liderada per Nogueras es va desplaçar a Waterloo per tractar amb el president a l'exili la relació entre el partit i la Crida. La vicepresidenta del partit, partidària del vot contrari a totes les propostes de Sánchez, és la veu del nou moviment de Puigdemont dins l'executiva del partit. Va ser el president a l'exili qui va pressionar -també influït per Turull- per fer-la vicepresidenta.

Una de les qüestions latents dins del món nacionalista és la relació entre els diputats independents i els del PDECat. Bonvehí reclamava diumenge que els representants amb carnet tinguessin veu dins del grup parlamentari de JxCat, i aquest ha estat un dels eixos d'algunes de les intervencions dins l'executiva. És el cas de la que ha fet Lluís Guinó, diputat i membre de la mesa en l'anterior legislatura, i per tant encausat al Tribunal Suprem i sota l'amenaça latent d'una inhabilitació. 

Una delegació reduïda de l'executiva del PDECat liderada per Nogueras es va desplaçar a Waterloo a principis d'octubre per tractar l'encaix de la Crida i el partit amb Puigdemont

Pel que fa als pressupostos de l'Estat, Carles Campuzano, que és portaveu al Congrés dels Diputats -malgrat que Nogueras n'és la responsable d'acció política a Madrid-, ha fet un informe de la situació a la cambra baixa. L'escenari amb el qual treballa la direcció nacionalista és que fins al gener no hi haurà el debat a la totalitat dels comptes, de manera que fins aquell moment hi ha temps per debatre'n la posició. Bonvehí ha demanat "accions" a Sánchez i, sense això, el vot serà negatiu. Un vot, per cert, en el qual es tindrà en compte l'opinió del Govern i de Puigdemont a banda del grup parlamentari.