23
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
10:47h
Suspensió de l'autonomia, una setmana d'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i una querella per rebel·lió que la Fiscalia té ja redactada per si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, proclama la independència. Amb aquest escenari de commoció col·lectiva arrenca una setmana que inevitablement ha de servir per dibuixar quin serà a partir d'ara el full de ruta del sobiranisme. Puigdemont té una complexa decisió a les seves mans que es donarà a conèixer en la sessió plenària que ell mateix ha demanat que es convoqui aquesta setmana. Un ple que, previsiblement, ha de servir per aixecar la suspensió de la declaració d'independència, però que hi ha sectors que també volen que serveixi per anunciar una convocatòria electoral.
"Actuar en conseqüència" davant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i donar una resposta des del Parlament és la intenció manifesta del president català. Divendres es reunirà el Senat per aprovar unes mesures que suposaran la substitució en bloc de tot el Govern, el control de facto de tota l'activitat parlamentària i l'aniquilació de l'autogovern gràcies a un pacte del PP amb el PSOE i Ciutadans. Això obliga Puigdemont a moure fitxa abans i la junta de portaveus es reuneix aquest dilluns –ha començat poc abans de les 10.45- per fixar la data del ple, que podria coincidir amb la sessió del Senat.
Amb tots aquests elements sobre la taula, Puigdemont està situat en una cruïlla en la qual haurà de decidir bàsicament entre quatre escenaris: si declara la independència i inicia un procés de resistència en el qual es donen per descomptades detencions; si declara la independència però immediatament després convoca eleccions, com li demanen des d'alguns sectors de l'independentisme; si no declara la independència ni convoca eleccions però posa en marxa un front democràtic de tot el sobiranisme per intentar frenar la suspensió de l'autogovern, com plantegen els "comuns"; o si renuncia a la declaració i convoca eleccions, com li demana el govern espanyol i els socialistes. El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha estat el darrer en negar que la possibilitat de convocar eleccions estigui sobre la taula.
El dilema de votar o no la declaració
La junta de portaveus es reunirà aquest dilluns per fixar quan serà el ple, que podria prendre forma de debat de política general o bé de ple monogràfic. Un dels principals debats a hores d'ara és si la declaració d'independència hauria de ser o no votada. Puigdemont així ho va deixar entreveure a la seva carta enviada a Rajoy el dijous passat, però aleshores desconeixia la intenció de la Fiscalia de presentar una querella per rebel·lió, que pot suposar fins a 30 anys de presó i que podria fer-se extensiva tant al Govern com a la mesa del Parlament si tramita en forma de proposta de resolució el text de proclamació.
De fet, hi ha inquietud entre els membres de la mesa que ja acumulen querelles perquè el delicte de rebel·lió pot comportar la detenció immediata i demanen que no se'ls faci passar pel tràngol d'haver de tramitar la votació de la declaració, una exigència que fan membres de la CUP i també d'ERC i del PDECat. Amb tot, altres dirigents com la republicana Marta Rovira han dit públicament que no s'ha de sotmetre la declaració a votació perquè suposaria "alterar la proporcionalitat" dels resultats de l'1-O.
La fórmula que s'estudia sí planteja, però, separar l'eventual declaració d'independència del procés constituent. Si bé la primera té l'aval dels 72 diputats independentistes de Junts pel Sí i la CUP, el procés constituent també estava al programa electoral de Catalunya Sí que es Pot i aplegaria més suports. El missatge de dissabte de Puigdemont dona pistes en el sentit d'estendre la mà als "comuns". El president no va parlar de declaració d'independència i va fer apel·lacions a la unitat que s'ha vist al carrer per defensar les urnes l'1-O, per aturar el país el 3-O i aquests dies per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i oposar-se a la suspensió de l'autogovern de Catalunya.
"Actuar en conseqüència" davant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i donar una resposta des del Parlament és la intenció manifesta del president català. Divendres es reunirà el Senat per aprovar unes mesures que suposaran la substitució en bloc de tot el Govern, el control de facto de tota l'activitat parlamentària i l'aniquilació de l'autogovern gràcies a un pacte del PP amb el PSOE i Ciutadans. Això obliga Puigdemont a moure fitxa abans i la junta de portaveus es reuneix aquest dilluns –ha començat poc abans de les 10.45- per fixar la data del ple, que podria coincidir amb la sessió del Senat.
Amb tots aquests elements sobre la taula, Puigdemont està situat en una cruïlla en la qual haurà de decidir bàsicament entre quatre escenaris: si declara la independència i inicia un procés de resistència en el qual es donen per descomptades detencions; si declara la independència però immediatament després convoca eleccions, com li demanen des d'alguns sectors de l'independentisme; si no declara la independència ni convoca eleccions però posa en marxa un front democràtic de tot el sobiranisme per intentar frenar la suspensió de l'autogovern, com plantegen els "comuns"; o si renuncia a la declaració i convoca eleccions, com li demana el govern espanyol i els socialistes. El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha estat el darrer en negar que la possibilitat de convocar eleccions estigui sobre la taula.
Forcadell amb els quatre membres sobiranistes de la mesa del Parlament Foto: ACN
El dilema de votar o no la declaració
La junta de portaveus es reunirà aquest dilluns per fixar quan serà el ple, que podria prendre forma de debat de política general o bé de ple monogràfic. Un dels principals debats a hores d'ara és si la declaració d'independència hauria de ser o no votada. Puigdemont així ho va deixar entreveure a la seva carta enviada a Rajoy el dijous passat, però aleshores desconeixia la intenció de la Fiscalia de presentar una querella per rebel·lió, que pot suposar fins a 30 anys de presó i que podria fer-se extensiva tant al Govern com a la mesa del Parlament si tramita en forma de proposta de resolució el text de proclamació.
De fet, hi ha inquietud entre els membres de la mesa que ja acumulen querelles perquè el delicte de rebel·lió pot comportar la detenció immediata i demanen que no se'ls faci passar pel tràngol d'haver de tramitar la votació de la declaració, una exigència que fan membres de la CUP i també d'ERC i del PDECat. Amb tot, altres dirigents com la republicana Marta Rovira han dit públicament que no s'ha de sotmetre la declaració a votació perquè suposaria "alterar la proporcionalitat" dels resultats de l'1-O.
La fórmula que s'estudia sí planteja, però, separar l'eventual declaració d'independència del procés constituent. Si bé la primera té l'aval dels 72 diputats independentistes de Junts pel Sí i la CUP, el procés constituent també estava al programa electoral de Catalunya Sí que es Pot i aplegaria més suports. El missatge de dissabte de Puigdemont dona pistes en el sentit d'estendre la mà als "comuns". El president no va parlar de declaració d'independència i va fer apel·lacions a la unitat que s'ha vist al carrer per defensar les urnes l'1-O, per aturar el país el 3-O i aquests dies per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i oposar-se a la suspensió de l'autogovern de Catalunya.