23
de novembre
de
2022, 16:50
Actualitzat:
17:07h
El Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució per reclamar a l'Eurocambra que tres diputats puguin comparèixer per denunciar el cas d'espionatge contra els líders independentistes, conegut com el Catalangate. És una proposta que s'acull al dret de petició per poder tenir audiència tant davant de la comissió de Peticions com a la d'investigació sobre Pegasus a Brussel·les. La iniciativa, impulsada i aprovada per ERC, Junts, CUP i comuns, té per objectiu aconseguir el compromís europeu perquè es prohibeixi l'ús del programari Pegasus o similars a través d'una iniciativa legislativa.
En concret, els partits volen intentar comparèixer a l'audiència pública prevista pel 29 de novembre a la comissió d'investigació encarregada d'examinar l'ús del programa a Brussel·les. Aquesta sessió està programada per examinar l'ús en concret del programa a l'estat espanyol. Si l'Eurocambra, després d'aquesta proposta de resolució, dona audiència al Parlament, el ple pot designar tres diputats perquè hi compareguin.
La proposta no ha rebut el suport del PSC. De fet, el socialista Òscar Aparicio ha considerat que aquesta és una proposició per "desgastar l'estat espanyol". En la seva intervenció, ha posat en dubte l'informe de Citizen Lab, un organisme del qual ha qüestionat la seva imparcialitat. "Ens sobta la voluntat de continuar amb aquest tema, quina prova tenim que hi ha hagut espionatge més enllà del reconegut pel CNI i autoritzat judicialment? Cap ni una", ha dit des de l'hemicicle el diputat socialista. A més, ha exigit als partits que "deixin al Parlament Europeu fer el seu treball" i que no l'"instrumentalitzin" políticament.
Durant el debat, des d'ERC, partit encarregat d'impulsar la proposta, el diputat Jordi Orobitg ha trobat a faltar "més adhesions", perquè al seu parer la iniciativa hauria d'interpel·lar "a tots els demòcrates", ha dit en clara al·lusió al PSC. Per part de Junts, Josep Rius ha considerat que l'espionatge ha estat "l'única resposta" que ha donat l'estat espanyol davant el projecte polític independentista. La diputada cupaire Montserrat Vinyets ha assegurat que malgrat l'estat espanyol vulgui que l'independentisme passi pàgina sobre aquest escàndol, continuaran reclamant garanties de no repetició. I Susanna Segovia, dels comuns, ha defensat la investigació per "depurar responsabilitats".
En concret, els partits volen intentar comparèixer a l'audiència pública prevista pel 29 de novembre a la comissió d'investigació encarregada d'examinar l'ús del programa a Brussel·les. Aquesta sessió està programada per examinar l'ús en concret del programa a l'estat espanyol. Si l'Eurocambra, després d'aquesta proposta de resolució, dona audiència al Parlament, el ple pot designar tres diputats perquè hi compareguin.
La proposta no ha rebut el suport del PSC. De fet, el socialista Òscar Aparicio ha considerat que aquesta és una proposició per "desgastar l'estat espanyol". En la seva intervenció, ha posat en dubte l'informe de Citizen Lab, un organisme del qual ha qüestionat la seva imparcialitat. "Ens sobta la voluntat de continuar amb aquest tema, quina prova tenim que hi ha hagut espionatge més enllà del reconegut pel CNI i autoritzat judicialment? Cap ni una", ha dit des de l'hemicicle el diputat socialista. A més, ha exigit als partits que "deixin al Parlament Europeu fer el seu treball" i que no l'"instrumentalitzin" políticament.
Durant el debat, des d'ERC, partit encarregat d'impulsar la proposta, el diputat Jordi Orobitg ha trobat a faltar "més adhesions", perquè al seu parer la iniciativa hauria d'interpel·lar "a tots els demòcrates", ha dit en clara al·lusió al PSC. Per part de Junts, Josep Rius ha considerat que l'espionatge ha estat "l'única resposta" que ha donat l'estat espanyol davant el projecte polític independentista. La diputada cupaire Montserrat Vinyets ha assegurat que malgrat l'estat espanyol vulgui que l'independentisme passi pàgina sobre aquest escàndol, continuaran reclamant garanties de no repetició. I Susanna Segovia, dels comuns, ha defensat la investigació per "depurar responsabilitats".