El Parlament es conjura per recuperar els consensos en defensa de l'escola catalana

L'oposició coincideix en el diagnòstic de la mala situació del sistema educatiu en abandonament escolar i competències bàsiques, i reclama a la nova consellera un canvi de rumb en les polítiques del Departament

Diverses famílies en una escola
Diverses famílies en una escola | Jordi Ubach
27 de juny del 2023
Actualitzat a les 19:09h
El Parlament ha celebrat aquest dimarts el ple monogràfic sobre educació a proposta de Junts -al març- i amb el suport de la resta de grups parlamentaris. S'havia de fer fa un parell de setmanes, però els canvis al Govern -la destitució de Josep Gonzàlez Cambray- van obligar a ajornar-lo i la sessió d'avui ha estat també una presentació de la nova consellera d'Educació, Anna Simó, davant dels diputats. En plena precampanya per a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, tant ella com el president, Pere Aragonès, han reclamat recuperar els consensos en defensa de l'escola catalana davant l'amenaça de l'extrema dreta.

Els grups de l'oposició, al seu torn, han coincidit el mal diagnòstic sobre la situació del sistema educatiu, amb dades preocupants en abandonament escolar, en competències bàsiques, en comprensió lectora o en segregació, i han reclamat un canvi de rumb en les polítiques del Departament d'Educació. Alhora, tots amb els matisos corresponents, han demanat teixir consensos -o pactes, o estratègies, en funció del portaveu- en defensa del model d'escola catalana. En aquest sentit, ERC i Junts han arribat a un acord per aprovar una proposta de resolució de defensa del model d'escola "davant dels atacs sistemàtics" de l'Estat, iniciativa que no té el suport del PSC.

El ple ha arrencat amb la intervenció de Junts com a grup proposant del debat. El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat un debat "serè i tranquil" i amb voluntat d'arribar a acords i defensar el model d'escola catalana com a element més important de vertebració del país. "No volem desgastar el Govern, sinó reforçar el model educatiu", ha dit. El diputat Francesc Ten ha desgranat aquesta línia i ha proposat un "pacte nacional de l'escola catalana" davant dels "atacs sistemàtics de l'estat espanyol". Des de Junts han demanat propostes concretes i que el ple sigui un punt d'inflexió. La destitució de Cambray i l'ampliació de la plantilla de personal educatiu són, doncs, bones notícies per a Junts. "Només per això, el ple ja ha valgut la pena", ha dit. 

Ten ha reclamat "solucions docents o pedagògiques" a la consellera per garantir el dret a l'escolarització en català. Ten ha assegurat que el ple monogràfic –que es fa a petició de Junts– ha "precipitat" el cessament de Josep Gonzàlez Cambray, al qual ha acusat de ser "el conseller de les vagues i la prepotència". "Era insostenible", ha resumit. És per això que ha reclamat a Simó un "canvi de rumb" respecte del seu antecessor que acabi amb la "sensació d'improvisació i manca de claredat" que ha marcat el mandat de Cambray i que, ha advertit, "ha minvat molt la confiança i els ànims" dels docents.

La diputada d'ERC Mònica Palacín ha dit que el ple és una "oportunitat de teixir consensos" com el de la llengua catalana, amb PSC, Junts i els comuns. Palacín ha ressaltat la importància d'arribar a acords en defensa de l'escola catalana davant del context involucionista que es viu al País Valencià. "Cal defensar-nos, protegir el país i tot allò que ens representa, l'escola i la llengua són el tresor a protegir", ha dit. Per això, ha fet una crida a "desacomplexar-se" en defensa del model d'escola i de la llengua, i ha demanat generositat amb els veïns del País Valencià i les Illes. Segons els republicans, el debat s'ha de centrar en la protecció i foment del sistema educatiu català, i marcar el rumb en la nova etapa amb Simó al capdavant del Departament d'Educació. "Abracem el consens per una millor educació, pel nostre sistema educatiu, pels professionals i l'alumnat; l'educació és un àmbit clau de país", ha afirmat Palacín.
 

El PSC vol un "pacte català per l'educació"

La portaveu del PSC, Esther Niubó, ha alertat dels mals resultats en educació a Catalunya en comprensió lectora, en competències bàsiques i abandonament escolar. "Què més ha de passar perquè el Govern s'ho prengui seriosament?", s'ha preguntat. Niubó ha lamentat les decisions "unilaterals" que ha pres el Govern, amb Cambray, sense consensuar-les amb la comunitat educativa. Niubó ha demanat propostes al Govern per revertir la mala situació i ha lamentat que el Departament d'Educació no hagi fet res. La dirigent socialista ha lamentat també que no s'hagi tractat bé els docents en els darrers anys. "Ells sostenen l'educació a Catalunya cada cop amb més dificultats, i la desconfiança amb aquest Govern no ha parat de créixer", ha dit. "La situació educativa a Catalunya requereix d'un canvi del model de governança, que tingui més en compte la comunitat educativa", ha reclamat Niubó, que també ha proposat reduir la càrrega burocràtica dels docents. Per afrontar "el futur", el PSC ha demanat un "pacte català per l'educació", per la qualitat educativa i l'equitat, que generi oportunitats, i refer la confiança amb la comunitat educativa. "Allarguem la mà al Govern i a les forces polítiques per acordar-lo", ha dit.
 

Els comuns reclamen una "estratègia clara" en educació

El diputat d'En Comú Podem Joan Carles Gallego ha defensat la professionalitat dels professionals educatius i la necessitat de combatre la segregació. Davant del malestar educatiu, els comuns han defensat la necessitat de crear un "marc de benestar" i ha demanat polítiques públiques decidides per sortir del malestar docent, l'abandonament escolar i la desconfiança de les famílies. "Necessitem un gir en el govern de l'educació, cal una estratègia clara", ha dit. Per això, ha demanat recursos, planificació i programació, i fer-ho des de l'estabilitat en les polítiques educatives. "L'educació ha de ser una prioritat de país", ha dit Gallego, que ha afirmat que el problema de l'educació és la falta d'una estratègia clara en aquest sentit. Els comuns han reclamat més recursos contra la segregació educativa i ha exigit que les escoles concertades han de ser gratuïtes i avançar cap a la integració a la xarxa pública.
 

La CUP alerta d'una "crisi gravíssima" a l'escola

El diputat de la CUP Carles Riera ha lamentat el discurs d'Aragonès i Simó. "Han fet discursos cofoistes, poc autocrítics i gairebé cap idea nova", ha sentenciat Riera, que ha constatat una "crisi gravíssima" de l'escola catalana. Per revertir la situació, els cupaires han demanat propostes més importants que les plantejades pel Govern. "Haurien d'haver arribat amb un acord amb la comunitat educativa i els sindicats, hi havia temps per reunir-s'hi", ha criticat el diputat, que ha demanat més voluntat de diàleg i de consens. Segons la CUP, la comunitat educativa està "esgotada" per les diverses crisis, però també pel "maltractament" del Govern. "Per capgirar la política de Cambray havien d'arribar aquí com a mínim amb un preacord", ha indicat. La prioritat no ha de ser parlar amb les direccions de centre, sinó amb els treballadors. "Cal reconeixement, justícia i reparació per la comunitat educativa, i cal diàleg, negociació i consens", ha afegit.
 

Ciutadans i PP carreguen contra la immersió

Els partits espanyolistes han aprofitat el ple per carregar contra el model d'escola catalana i d'immersió lingüística. Vox ha acusat el Govern de totalitari, mentre que Ciutadans ha assegurat que l'educació és el "forat negre" de l'executiu. La diputada Anna Grau ha dit que al País Valencià han "recollit el que han sembrat". "Creen catalanòfobs allà on posen el peu", ha dit Grau, que ha dit que el català no és la llengua materna de més de la meitat dels alumnes. La diputada del PP, Lorena Roldán, ha dit que Simó ha substituït el pitjor conseller d'Educació de Catalunya i ha assegurat que la immersió "perjudica els alumnes" perquè els impedeix estudiar en la seva llengua. "El model d'immersió és perjudicial i caduc", ha afirmat. Roldán ha assegurat que els alumnes castellanoparlants treuen notes més baixes que els catalanoparlants. "La immersió suposa una vulneració de drets i genera desigualtats", ha reblat.