09
de juliol
de
2017, 08:00
Actualitzat:
16:39h
L'ordre del dia del consell nacional que va celebrar ahir el PDECat era dens. La jornada va començar d'hora amb una reunió de la cúpula en què es van multiplicar les crides a la unitat després d'una setmana convulsa, tensa, incòmoda, marcada a nivell intern, marcada tant per la presentació de les garanties del referèndum com pel cessament fulminant de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement. Els quadres de la formació van arribar a l'auditori AXA de Barcelona, just darrere de l'Illa Diagonal, sabent que no era una reunió ordinària, d'aquelles d'aplaudir i prou. En essència, la direcció havia projectat la jornada com l'escenificació del trencament del "cordó umbilical" –així s'expressaven alts dirigents consultats per NacióDigital- que els uneix amb CDC.
La decisió més icònica en aquest sentit és la recerca d'una nova seu. La que ocupa ara el PDECat al carrer Provença de Barcelona té cinc plantes -a la cinquena hi ha, precisament, els despatxos de la cúpula i la sala on es reuneix setmanalment- i recorda, en certa manera, a l'anterior del carrer Còrsega. CDC, per eixugar deutes, va vendre's l'edifici antic i va comprar el Provença pensant ja en la refundació. La conclusió a què ha arribat ara la direcció encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí és que calen "espais més polivalents". "Menys alçada i més amplada", resumeix un alt dirigent. El trasllat està previst per a finals d'any, quan s'espera haver trobat un lloc més adequat.
"És un senyal: més enllà d'abandonar la seu, el que fem és marxar del 'pare' Convergència. Serem més modestos, més petits però al mateix temps alliberats del partit que vam decidir separar-nos fa un any", sosté una altra font consultada. Ho resumeix una tercera veu de la direcció: "CDC ja no mana". Aquesta apreciació, que pren cos entre els sectors més renovadors, topa amb un fet inevitable: Artur Mas, que va ser secretari general de les anteriors sigles durant vuit anys i president al llarg de quatre, és també el principal representant institucional -"no executiu", com agrada recordar als membres de la cúpula- del PDECat. Ahir, això sí, no va intervenir en la part oberta als mitjans de comunicació, com sí que va fer fa un mes a Lloret de Mar.
De fet, la presència mediàtica de Mas s'ha anat reduint des que Fèlix Millet i Jordi Montull van decidir aixecar la catifa i detallar davant de la jutge el presumpte finançament irregular de Convergència. Aquell mateix dia, membres del comitè nacional demanaven sense embuts -en privat- que el president del partit s'havia d'apartar. "Si volem ser un partit nou, hem de tallar del tot amb el passat", sostenien aquests dirigents. En cas que hi hagi una sentència condemnatòria a la tardor, previsiblement després de l'1 d'octubre, es dirimirà a nivell intern quines conseqüències ha d'assumir Mas. L'expresident de la Generalitat ja va assenyalar en comissió parlamentària que, si hi havia condemna, serien els òrgans de direcció els que haurien de deliberar sobre el seu futur.
Unitat en la recta final
L'expressió "tancar files", un d'aquells termes normalment buits que defineixen les situacions internes dels partits, és el més adequat per definir el que es va viure ahir a l'Auditori AXA de l'Illa Diagonal. Un exemple clar: Francesc Homs, que dilluns al vespre va explotar a Twitter després de conèixer el cessament de Baiget -emoticones de "fins als ous" incloses-, va agafar el micròfon per disculpar-se. I va ser un dels més aplaudits de la jornada, segons diversos coneixedors de la part privada del consell nacional. Al llarg d'aquest any de vida, el PDECat ha viscut tensions internes -des de les incompatibilitats a l'adeu de Germà Gordó, molt vinculat a Mas-, i ara vol fer-les desaparèixer del mapa fins que arribi el referèndum de principis de tardor. "Que ningú ho dubti: anirem fins al final amb Puigdemont i els consellers", va reflexionar Pascal en la seva intervenció.
La frase té rellevància, perquè va arribar només sis dies després que el president cessés Baiget -un d'aquells consellers ben valorats a la rerebotiga per la feina discreta i la fidelitat a les sigles- enmig de crítiques -la majoria privades- de la direcció executiva. De les acusacions de "cop d'estat" i d'actuació "desproporcionada" s'ha passat a les crides a la unitat. "Estem 100% compromesos", ha destacat Pascal, que ha reivindicat l'exconseller d'Empresa i també Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació, que tem que el procés acabi en un "cul-de-sac". La idea és que tots els matisos interns -sovint elevats a la categoria de discrepància i motiu de debat entre els quadres de la formació- siguin els menors possibles en el trànsit cap a l'1-O.
Puigdemont va posar deures a la cúpula de Convergència: els va demanar que assumissin "responsabilitats" perquè, ara sí, l'Estat desplegarà "tota la força" per frenar l'objectiu del Govern de posar urnes. Unes urnes, per cert, que s'han de comprar per procediment directe, segons va anunciar l'executiu dimarts a la tarda a través del web Garanties.cat. Una de les línies argumentals preferides del president és que el govern espanyol durà a terme "represàlies" de tot tipus contra els catalans si el procés fracassa, ja siguin votants del sí o partidaris del no. Fa uns mesos ja va alertar de la "venjança" de l'Estat si el referèndum embarrancava.
El president va ser especialment dur amb els "comuns", perquè no entén la seva "ambigüitat" ni per què "s'alineen" amb José María Aznar, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero contra el plantejament de l'1-O. Puigdemont va mirar de cuidar molt la relació amb Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i cara visible de la nova esquerra, quan va arribar a Palau. També va obrir-se a crear el Pacte Nacional pel Referèndum i a explorar la via pactada, així com també va intentar que els "comuns" participessin directament en la data i la pregunta un cop va fracassar el diàleg amb l'Estat per incompareixença de Mariano Rajoy. Segons la cúpula del PDECat, és possible que Colau reconsideri el posicionament si l'Estat entra en "fase repressiva".
Del codi ètic a la situació econòmica
La reunió del consell nacional ha servit per aprovar la primera fase del nou codi ètic del partit, que elabora la comissió per la transparència liderada per Xavier Trias, i per passar balanç econòmic. David Bonvehí, com a coordinador organitzatiu, és qui té la responsabilitat de quadrar els comptes i d'adaptar l'estructura financera de partit als nous temps. La formació es va veure obligada a fer un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a finals d'any i ha encetat una campanya de donacions entre la militància per bastir un "PDECat millor". A la formació assumeixen que l'època de vaques grasses a Convergència fa temps que ha passat a millor vida.
La voluntat del partit, segons Bonvehí, és "adaptar-se als nous models de treball per projectes, tal com fan bona part dels partits polítics europeus". Un dels projectes que va posar en marxa la direcció quan es triaven els noms per integrar-la va ser explorar les possibilitats del crowdfunding, i tot just comença ara amb el primer aniversari. Un primer aniversari, per cert, en què s'ha bufat simbòlicament una espelma amb forma d'asterisc, el símbol tipogràfic que representa el PDECat. Tothom s'hi va voler fotografiar, especialment la cúpula de la formació, perquè ahir tocava escenificar unitat. Conesa, de fet, va començar el consell nacional fent una crida explícita al tancament de files.
El consell nacional també va servir per aprovar el reglament de primàries per triar candidats a les eleccions municipals. Uns comicis en què els nacionalistes es juguen de debò el seu futur, perquè ara tenen més de 400 alcaldes. Una xifra, segons Pascal, superior als que tenia Convergència en la darrera etapa. Els agraïments més sentits de la coordinadora general han estat per aquelles persones que, sense militar a CDC, han decidit fer el pas cap a les noves sigles. Una de les feines que tindrà la formació per ser rellevant en el post-procés serà triar candidat a la Generalitat -Santi Vila i Neus Munté, per aquests ordre, són els que més apareixen en les travesses- i a Barcelona.
Mentrestant, la direcció executiva seguirà "emancipant-se" de les herències rebudes de Convergència. Ara fa un any, el PDECat naixia convulsament, amb unes baralles entre sectors que tenien més a veure amb els noms que amb les idees. Superat aquest tràngol, la idea de Pascal és teixir una formació més "demòcrata" que "convergent". Sempre i quan les tensions pròpies de l'1 d'octubre no provoquin més terratrèmols.
La decisió més icònica en aquest sentit és la recerca d'una nova seu. La que ocupa ara el PDECat al carrer Provença de Barcelona té cinc plantes -a la cinquena hi ha, precisament, els despatxos de la cúpula i la sala on es reuneix setmanalment- i recorda, en certa manera, a l'anterior del carrer Còrsega. CDC, per eixugar deutes, va vendre's l'edifici antic i va comprar el Provença pensant ja en la refundació. La conclusió a què ha arribat ara la direcció encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí és que calen "espais més polivalents". "Menys alçada i més amplada", resumeix un alt dirigent. El trasllat està previst per a finals d'any, quan s'espera haver trobat un lloc més adequat.
Artur Mas es dirigeix als quadres del partit en el consell nacional del PDECat. Foto: Julio Díaz / PDECat
"És un senyal: més enllà d'abandonar la seu, el que fem és marxar del 'pare' Convergència. Serem més modestos, més petits però al mateix temps alliberats del partit que vam decidir separar-nos fa un any", sosté una altra font consultada. Ho resumeix una tercera veu de la direcció: "CDC ja no mana". Aquesta apreciació, que pren cos entre els sectors més renovadors, topa amb un fet inevitable: Artur Mas, que va ser secretari general de les anteriors sigles durant vuit anys i president al llarg de quatre, és també el principal representant institucional -"no executiu", com agrada recordar als membres de la cúpula- del PDECat. Ahir, això sí, no va intervenir en la part oberta als mitjans de comunicació, com sí que va fer fa un mes a Lloret de Mar.
De fet, la presència mediàtica de Mas s'ha anat reduint des que Fèlix Millet i Jordi Montull van decidir aixecar la catifa i detallar davant de la jutge el presumpte finançament irregular de Convergència. Aquell mateix dia, membres del comitè nacional demanaven sense embuts -en privat- que el president del partit s'havia d'apartar. "Si volem ser un partit nou, hem de tallar del tot amb el passat", sostenien aquests dirigents. En cas que hi hagi una sentència condemnatòria a la tardor, previsiblement després de l'1 d'octubre, es dirimirà a nivell intern quines conseqüències ha d'assumir Mas. L'expresident de la Generalitat ja va assenyalar en comissió parlamentària que, si hi havia condemna, serien els òrgans de direcció els que haurien de deliberar sobre el seu futur.
Unitat en la recta final
L'expressió "tancar files", un d'aquells termes normalment buits que defineixen les situacions internes dels partits, és el més adequat per definir el que es va viure ahir a l'Auditori AXA de l'Illa Diagonal. Un exemple clar: Francesc Homs, que dilluns al vespre va explotar a Twitter després de conèixer el cessament de Baiget -emoticones de "fins als ous" incloses-, va agafar el micròfon per disculpar-se. I va ser un dels més aplaudits de la jornada, segons diversos coneixedors de la part privada del consell nacional. Al llarg d'aquest any de vida, el PDECat ha viscut tensions internes -des de les incompatibilitats a l'adeu de Germà Gordó, molt vinculat a Mas-, i ara vol fer-les desaparèixer del mapa fins que arribi el referèndum de principis de tardor. "Que ningú ho dubti: anirem fins al final amb Puigdemont i els consellers", va reflexionar Pascal en la seva intervenció.
La frase té rellevància, perquè va arribar només sis dies després que el president cessés Baiget -un d'aquells consellers ben valorats a la rerebotiga per la feina discreta i la fidelitat a les sigles- enmig de crítiques -la majoria privades- de la direcció executiva. De les acusacions de "cop d'estat" i d'actuació "desproporcionada" s'ha passat a les crides a la unitat. "Estem 100% compromesos", ha destacat Pascal, que ha reivindicat l'exconseller d'Empresa i també Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació, que tem que el procés acabi en un "cul-de-sac". La idea és que tots els matisos interns -sovint elevats a la categoria de discrepància i motiu de debat entre els quadres de la formació- siguin els menors possibles en el trànsit cap a l'1-O.
Pascal va reivindicar Baiget i va voler destacar que el PDECat està "100% compromès" amb Puigdemont per culminar el procés amb el referèndum de l'1 d'octubre com a principal objectiu de la formació
Puigdemont va posar deures a la cúpula de Convergència: els va demanar que assumissin "responsabilitats" perquè, ara sí, l'Estat desplegarà "tota la força" per frenar l'objectiu del Govern de posar urnes. Unes urnes, per cert, que s'han de comprar per procediment directe, segons va anunciar l'executiu dimarts a la tarda a través del web Garanties.cat. Una de les línies argumentals preferides del president és que el govern espanyol durà a terme "represàlies" de tot tipus contra els catalans si el procés fracassa, ja siguin votants del sí o partidaris del no. Fa uns mesos ja va alertar de la "venjança" de l'Estat si el referèndum embarrancava.
El president va ser especialment dur amb els "comuns", perquè no entén la seva "ambigüitat" ni per què "s'alineen" amb José María Aznar, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero contra el plantejament de l'1-O. Puigdemont va mirar de cuidar molt la relació amb Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i cara visible de la nova esquerra, quan va arribar a Palau. També va obrir-se a crear el Pacte Nacional pel Referèndum i a explorar la via pactada, així com també va intentar que els "comuns" participessin directament en la data i la pregunta un cop va fracassar el diàleg amb l'Estat per incompareixença de Mariano Rajoy. Segons la cúpula del PDECat, és possible que Colau reconsideri el posicionament si l'Estat entra en "fase repressiva".
Del codi ètic a la situació econòmica
La reunió del consell nacional ha servit per aprovar la primera fase del nou codi ètic del partit, que elabora la comissió per la transparència liderada per Xavier Trias, i per passar balanç econòmic. David Bonvehí, com a coordinador organitzatiu, és qui té la responsabilitat de quadrar els comptes i d'adaptar l'estructura financera de partit als nous temps. La formació es va veure obligada a fer un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a finals d'any i ha encetat una campanya de donacions entre la militància per bastir un "PDECat millor". A la formació assumeixen que l'època de vaques grasses a Convergència fa temps que ha passat a millor vida.
La voluntat del partit, segons Bonvehí, és "adaptar-se als nous models de treball per projectes, tal com fan bona part dels partits polítics europeus". Un dels projectes que va posar en marxa la direcció quan es triaven els noms per integrar-la va ser explorar les possibilitats del crowdfunding, i tot just comença ara amb el primer aniversari. Un primer aniversari, per cert, en què s'ha bufat simbòlicament una espelma amb forma d'asterisc, el símbol tipogràfic que representa el PDECat. Tothom s'hi va voler fotografiar, especialment la cúpula de la formació, perquè ahir tocava escenificar unitat. Conesa, de fet, va començar el consell nacional fent una crida explícita al tancament de files.
Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, durant el consell nacional del 8 de juliol. Foto: PDECat
El consell nacional també va servir per aprovar el reglament de primàries per triar candidats a les eleccions municipals. Uns comicis en què els nacionalistes es juguen de debò el seu futur, perquè ara tenen més de 400 alcaldes. Una xifra, segons Pascal, superior als que tenia Convergència en la darrera etapa. Els agraïments més sentits de la coordinadora general han estat per aquelles persones que, sense militar a CDC, han decidit fer el pas cap a les noves sigles. Una de les feines que tindrà la formació per ser rellevant en el post-procés serà triar candidat a la Generalitat -Santi Vila i Neus Munté, per aquests ordre, són els que més apareixen en les travesses- i a Barcelona.
Mentrestant, la direcció executiva seguirà "emancipant-se" de les herències rebudes de Convergència. Ara fa un any, el PDECat naixia convulsament, amb unes baralles entre sectors que tenien més a veure amb els noms que amb les idees. Superat aquest tràngol, la idea de Pascal és teixir una formació més "demòcrata" que "convergent". Sempre i quan les tensions pròpies de l'1 d'octubre no provoquin més terratrèmols.