10
de març
del
2017
Actualitzat
a les
15:32h
El PP català ha presentat aquest divendres la seva ponència d’acció política, que serà debatuda i aprovada en el XIV congrés que la formació celebrarà a l’Hospitalet de Llobregat els dies 25 i 26 de març vinent. El congrés elegirà president Xavier García Albiol, únic candidat. La ponència política ha estat coordinada per José Luis Ayllón, secretari d’estat de Relacions amb les Corts, que l’ha presentada al costat del comitè organitzador del congrés, que presideix Ramon Riera.
Pels populars catalans, el procés està esgotat: “Catalunya espera i necessita obrir una etapa de post-procés”. I en aquesta etapa, el PP hi vol ser com un element de “reconciliació” i per representar aquells catalans “que busquen una alternativa assenyada, centrada i liberal que els representi”. “Catalunya fa masssa temps que viu fora de la realitat” i “l’independentisme és la forma que el populisme ha adoptat a Catalunya”.
El "mur" de l'independentisme
En tot el text de la ponència, són contínues les referències a la història i l’afany de vincular el sobiranisme amb les catàstrofes que han sacsejat Europa. El procés suposaria, segons el PP, tornar a la situació anterior a la caiguda del mur del Berlín. Recorden que el 9 de novembre del 2014 es complien els 25 anys de la caiguda del mur i la reunificació alemanya. “Des del 9 de novembre de 1989, tots els europeus celebrem l’evidència històrica que és la unitat i no la ruptura la que promou l’èxit de les nacions”. Jugant amb els aniversaris, recorden també que el setembre del 2017 tindrà lloc un altre 25 aniversari, el dels Jocs olímpics del 92, quan es va demostrar, diuen, que “catalans i espanyols junts som millors”.
En un moment donat, esmenten la figura del president Josep Tarradellas i recorden els catalans que han estat pares de la Constitució (Miquel Roca i Jordi Solé Tura, sense citar-los) com a exemples dels artífexs de la recuperació de les institucions catalanes. També fan una cita de Gaziel defensant que “els problemes de Catalunya s’han de resoldre dins d’Espanya”.
Critiquen el que anomenen “colonització” que ha fet l’independentisme de les institucions catalanes i asseguren que “el nacionalisme català s’ha revelat com un dels majors focus de corrupció política d’Europa” i “és el Procés el que està sent processat a Catalunya en aquests moments”.
Cap concessió
La ponència política no fa cap mena de proposta diferenciada respecte a Catalunya, tret d'al·lusions retòriques al diàleg i a la unitat. El tema del finançament és un exemple evident, quan expliciten que els populars catalans no defensen un nou model de finançament. Tan sols diuen que propugnen “la necessària actualització del model de finançament autonòmic”.
Aquesta posició d'inflexibilitat és molt clara també quan asseguren que "la qüestió no és com reconèixer la singularitat catalana, sinó com respectar la pluralitat de Catalunya dins d’una Espanya que ha estat, és i seguirà sent plural”.
Pels populars catalans, el procés està esgotat: “Catalunya espera i necessita obrir una etapa de post-procés”. I en aquesta etapa, el PP hi vol ser com un element de “reconciliació” i per representar aquells catalans “que busquen una alternativa assenyada, centrada i liberal que els representi”. “Catalunya fa masssa temps que viu fora de la realitat” i “l’independentisme és la forma que el populisme ha adoptat a Catalunya”.
El "mur" de l'independentisme
En tot el text de la ponència, són contínues les referències a la història i l’afany de vincular el sobiranisme amb les catàstrofes que han sacsejat Europa. El procés suposaria, segons el PP, tornar a la situació anterior a la caiguda del mur del Berlín. Recorden que el 9 de novembre del 2014 es complien els 25 anys de la caiguda del mur i la reunificació alemanya. “Des del 9 de novembre de 1989, tots els europeus celebrem l’evidència històrica que és la unitat i no la ruptura la que promou l’èxit de les nacions”. Jugant amb els aniversaris, recorden també que el setembre del 2017 tindrà lloc un altre 25 aniversari, el dels Jocs olímpics del 92, quan es va demostrar, diuen, que “catalans i espanyols junts som millors”.
En un moment donat, esmenten la figura del president Josep Tarradellas i recorden els catalans que han estat pares de la Constitució (Miquel Roca i Jordi Solé Tura, sense citar-los) com a exemples dels artífexs de la recuperació de les institucions catalanes. També fan una cita de Gaziel defensant que “els problemes de Catalunya s’han de resoldre dins d’Espanya”.
Critiquen el que anomenen “colonització” que ha fet l’independentisme de les institucions catalanes i asseguren que “el nacionalisme català s’ha revelat com un dels majors focus de corrupció política d’Europa” i “és el Procés el que està sent processat a Catalunya en aquests moments”.
Cap concessió
La ponència política no fa cap mena de proposta diferenciada respecte a Catalunya, tret d'al·lusions retòriques al diàleg i a la unitat. El tema del finançament és un exemple evident, quan expliciten que els populars catalans no defensen un nou model de finançament. Tan sols diuen que propugnen “la necessària actualització del model de finançament autonòmic”.
Aquesta posició d'inflexibilitat és molt clara també quan asseguren que "la qüestió no és com reconèixer la singularitat catalana, sinó com respectar la pluralitat de Catalunya dins d’una Espanya que ha estat, és i seguirà sent plural”.