02
de maig
de
2022, 17:31
Actualitzat:
09
de maig,
11:42h
El mal del Partit Popular català no vol soroll. Aquest és el sentiment general entre els dirigents de la formació a Catalunya davant l'etapa encetada per Alberto Núñez Feijóo com a nou líder. Tots els protagonistes estan pendents de les decisions que adopti la nova direcció de Génova després d'una etapa, la de Pablo Casado, en què les relacions entre la cúpula del PP i la direcció d'Alejandro Fernández van anar evolucionant cap a una ruptura.
Feijóo farà la seva primera intervenció a Catalunya des que lidera el PP no pas en un acte de partit, sinó davant de l'auditori que més interessa al fins ara president gallec: el Cercle d'Economia. Hi ha la convicció en totes les sensibilitats del partit a Catalunya que Feijóo no vol soroll. En aquest sentit, la darrera controvèrsia protagonitzada pel cap del grup municipal a Barcelona, Josep Bou, a qui se li va cremar el cotxe dissabte passat, no agrada. Així viuen tots els actors de l'ecosistema del PP català el nou context que viu el partit.
Bou, pendent de repetir com a alcaldable
El regidor Josep Bou, que manté la seva condició d'independent, va denunciar dissabte que havien incendiat el seu cotxe mentre ell participava en un acte a Horta. Però, amb posterioritat, tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d'Esquadra van assegurar que tot indicava que el cotxe havia cremat de manera accidental i que una patrulla havia advertit fins i tot el xofer que l'automòbil treia fum. Amb el pas de les hores, els missatges emesos de "condemna" dels fets, des d'Inés Arrimadas a Cayetana Álvarez de Toledo, anaven quedant en evidència.
Bou, lluny de demanar disculpes, s'ha refugiat en el fet que encara desconeix el que diu l'informe dels Mossos i que no se'n refia. És cert que va rebre missatges amenaçadors recentment. Però diumenge, en sectors del PP ja corrien els wats crítics amb el darrer capítol de Bou, molt qüestionat a la direcció. Algú va aconsellar Bou de no fer-se enrere durant el cap de setmana i no desmentir la primera acusació a suposats independentistes d'atacar el seu cotxe? Al PP hi ha un personatge que sempre és apuntat amb el dit acusador: el veneçolà Luis Barroso, un antic oficial de l'armada veneçolana que és assessor del regidor, que hi confia plenament. Des del PP s'ha titllat Barroso de "chavista", cosa que ell sempre ha desmentit.
Una de les primeres decisions de Feijóo respecte el PP català serà el nomenament de l'alcaldable per Barcelona, un tema que s'ha de resoldre en els propers mesos. Pels passadissos del recent congrés del PP a Sevilla, Bou admetia que l'arribada de Feijóo tindria impacte en el seu futur. "El que no sé és quin", afegia el regidor. Aquests dies, molts al PP recorden amb maledicència que Bou va ser una de les poques apostes personals de Pablo Casado que li van sortir bé. Tot i que per la mínima, Bou va assolir el 5% per entrar al consistori.
Alejandro Fernández, alleugerit ma non troppo
L'equip d'Alejandro Fernández va respirar quan va veure passar el cadàver polític de Pablo Casado i, especialment, de Teodoro García Egea. En el moment de la caiguda de Casado, el cap dels populars catalans estava a la picota. Se li reconeixia que era un bon orador i un polític amb contingut, però un dirigent amb poca habilitat organitzativa. També val a dir que li ha tocat el pitjor context polític. L'ensulsiada de Ciutadans ha vingut alhora que l'ascens de Vox, que va superar amb amplitud els populars en les eleccions catalanes.
Alejandro Fernández està tastant el nou estil imposat per Feijóo, qui en la nova executiva constituïda va col·locar dirigents proposats per Fernández: Óscar Ramírez, Llanos de Luna i Jordi Roca. La consigna del gallec ha estat, des de l'inici, tancar ferides a les organitzacions territorials i donar un marge de confiança als barons. Però a la vegada, Feijóo ja ha donat senyals que en el cas de Catalunya hi ha d'haver canvis. Unes declaracions del número tres -i veritable home fort- de Génova, Elías Bendodo, diumenge 24 d'abril, van donar pistes importants. El polític andalús va reclamar que el PP català i el basc "repensessin el seu model d'aproximar-se als ciutadans". I va negar que això s'hagués de fer acostant-se a Vox.
El PP "clàssic", reforçat
Fonts del PP expliquen que l'arribada de Feijóo ha desfermat expectatives de represa. Hi ha el convenciment que la millora del posicionament del partit a les enquestes i els bons resultats, previsiblement, que donaran les eleccions andaluses, tindrà el seu efecte a tots els territoris, i també a Catalunya. En tot cas, els crítics amb Alejandro Fernández contemplen l'horitzó amb optimisme i es troben còmodes amb la nova correlació de forces al partit.
Es tracta d'un front que algú anomena el PP clàssic. Un ampli ventall on s'hi troba el líder del PP a Barcelona, l'exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes, i el secretari general a Barcelona, Josep Totosaus; els partidaris de l'exregidor Alberto Fernández Díaz, força actius entre la militància de la ciutat, l'exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i l'eurodiputada Dolors Montserrat. Una aliança diversa, però aplegada en el seu distanciament envers Casado i a la vegada crítica amb l'actual direcció.
El principal temor existent entre aquests dirigents és que Feijóo consideri que el PP català és ara per ara un expedient massa enrevessat i opti per abstreure-se'n. Però el partit haurà de celebrar el seu congrés aviat. De moment, tots els rostres del PP català escoltaran amb interès el missatge que llanci Feijóo divendres vinent. Davant dels empresaris.
Feijóo farà la seva primera intervenció a Catalunya des que lidera el PP no pas en un acte de partit, sinó davant de l'auditori que més interessa al fins ara president gallec: el Cercle d'Economia. Hi ha la convicció en totes les sensibilitats del partit a Catalunya que Feijóo no vol soroll. En aquest sentit, la darrera controvèrsia protagonitzada pel cap del grup municipal a Barcelona, Josep Bou, a qui se li va cremar el cotxe dissabte passat, no agrada. Així viuen tots els actors de l'ecosistema del PP català el nou context que viu el partit.
Bou, pendent de repetir com a alcaldable
El regidor Josep Bou, que manté la seva condició d'independent, va denunciar dissabte que havien incendiat el seu cotxe mentre ell participava en un acte a Horta. Però, amb posterioritat, tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d'Esquadra van assegurar que tot indicava que el cotxe havia cremat de manera accidental i que una patrulla havia advertit fins i tot el xofer que l'automòbil treia fum. Amb el pas de les hores, els missatges emesos de "condemna" dels fets, des d'Inés Arrimadas a Cayetana Álvarez de Toledo, anaven quedant en evidència.
Bou, lluny de demanar disculpes, s'ha refugiat en el fet que encara desconeix el que diu l'informe dels Mossos i que no se'n refia. És cert que va rebre missatges amenaçadors recentment. Però diumenge, en sectors del PP ja corrien els wats crítics amb el darrer capítol de Bou, molt qüestionat a la direcció. Algú va aconsellar Bou de no fer-se enrere durant el cap de setmana i no desmentir la primera acusació a suposats independentistes d'atacar el seu cotxe? Al PP hi ha un personatge que sempre és apuntat amb el dit acusador: el veneçolà Luis Barroso, un antic oficial de l'armada veneçolana que és assessor del regidor, que hi confia plenament. Des del PP s'ha titllat Barroso de "chavista", cosa que ell sempre ha desmentit.
Una de les primeres decisions de Feijóo respecte el PP català serà el nomenament de l'alcaldable per Barcelona, un tema que s'ha de resoldre en els propers mesos. Pels passadissos del recent congrés del PP a Sevilla, Bou admetia que l'arribada de Feijóo tindria impacte en el seu futur. "El que no sé és quin", afegia el regidor. Aquests dies, molts al PP recorden amb maledicència que Bou va ser una de les poques apostes personals de Pablo Casado que li van sortir bé. Tot i que per la mínima, Bou va assolir el 5% per entrar al consistori.
Alejandro Fernández, alleugerit ma non troppo
L'equip d'Alejandro Fernández va respirar quan va veure passar el cadàver polític de Pablo Casado i, especialment, de Teodoro García Egea. En el moment de la caiguda de Casado, el cap dels populars catalans estava a la picota. Se li reconeixia que era un bon orador i un polític amb contingut, però un dirigent amb poca habilitat organitzativa. També val a dir que li ha tocat el pitjor context polític. L'ensulsiada de Ciutadans ha vingut alhora que l'ascens de Vox, que va superar amb amplitud els populars en les eleccions catalanes.
Alejandro Fernández està tastant el nou estil imposat per Feijóo, qui en la nova executiva constituïda va col·locar dirigents proposats per Fernández: Óscar Ramírez, Llanos de Luna i Jordi Roca. La consigna del gallec ha estat, des de l'inici, tancar ferides a les organitzacions territorials i donar un marge de confiança als barons. Però a la vegada, Feijóo ja ha donat senyals que en el cas de Catalunya hi ha d'haver canvis. Unes declaracions del número tres -i veritable home fort- de Génova, Elías Bendodo, diumenge 24 d'abril, van donar pistes importants. El polític andalús va reclamar que el PP català i el basc "repensessin el seu model d'aproximar-se als ciutadans". I va negar que això s'hagués de fer acostant-se a Vox.
El PP "clàssic", reforçat
Fonts del PP expliquen que l'arribada de Feijóo ha desfermat expectatives de represa. Hi ha el convenciment que la millora del posicionament del partit a les enquestes i els bons resultats, previsiblement, que donaran les eleccions andaluses, tindrà el seu efecte a tots els territoris, i també a Catalunya. En tot cas, els crítics amb Alejandro Fernández contemplen l'horitzó amb optimisme i es troben còmodes amb la nova correlació de forces al partit.
Es tracta d'un front que algú anomena el PP clàssic. Un ampli ventall on s'hi troba el líder del PP a Barcelona, l'exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes, i el secretari general a Barcelona, Josep Totosaus; els partidaris de l'exregidor Alberto Fernández Díaz, força actius entre la militància de la ciutat, l'exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i l'eurodiputada Dolors Montserrat. Una aliança diversa, però aplegada en el seu distanciament envers Casado i a la vegada crítica amb l'actual direcció.
El principal temor existent entre aquests dirigents és que Feijóo consideri que el PP català és ara per ara un expedient massa enrevessat i opti per abstreure-se'n. Però el partit haurà de celebrar el seu congrés aviat. De moment, tots els rostres del PP català escoltaran amb interès el missatge que llanci Feijóo divendres vinent. Davant dels empresaris.