06
de maig
de
2020, 20:00
Actualitzat:
21:00h
11 de setembre del 2019. Ja fa anys que el PP no assisteix a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova i ha decidit que aquest any tampoc ho farà. La sorpresa és majúscula quan la direcció popular s'assabenta que el regidor Josep Bou, cap del grup popular a l'Ajuntament de Barcelona, hi anirà.
En efecte, deixant bocabadats els presents i també la cúpula del partit, Bou es presenta a la ronda de Sant Pere i avança amb pas decidit cap a l'estàtua portant un plafó de flors blanques i una cinta amb les banderes de Catalunya i d'Espanya. Diu que ho fa per defensar una figura històrica "segrestada pel nacionalisme". També va dir que Casanova havia estat un"españolazo". Ho ha fet sol, com una imatge que traspua de forma clara, sota una pluja fina, que va per lliure.
Encara que des de la seva elecció al consistori hi ha hagut molts moments més crispats, segons apunten fonts populars, aquest va ser el dia en què al PP van prendre consciència que Bou anava a la seva i seria difícil de controlar. Amb un gest públic, el regidor va manifestar meridianament que trencava la disciplina imposada pel PP de no participar a l'ofrena floral.
El gest de la darrera Diada es va produir quan els desencontres ja eren molts. Van tenir un moment molt abrupte amb la primera purga feta pel regidor, quan va decidir prescindir dels serveis de dos assessors, quadres del partit a Barcelona: Miguel Raposo, coordinador de districtes i president del PP a Gràcia; i Alfredo Bergua, vicesecretari de comunicació del PP barceloní i assessor de seguretat, cultura i esports.
Això es va produir l'estiu del 2019, quan feia pocs mesos de l'entrada de Bou al consistori, i va agafar desprevingut el PP. El cessament de Raposo va ser una moviment que molts no perdonen a l'empresari, ja que va ser un dels militants que va fer la campanya electoral al seu costat. Aquella campanya va ser viscuda de forma molt èpica pels militants populars, en un context d'afebliment de l'organització i en la qual les expectatives de mantenir la representació a l'Ajuntament de Barcelona eren molt baixes.
Després va venir la notícia que l'empresari tenia llogat un local a un club cannàbic de Barcelona -publicada per NacióDigital-, els salts durant la celebració del 12 d'octubre a la capital catalana, les contínues declaracions explicitant el seu caràcter independent, o bé la seva crítica, el gener passat, a Cayetana Álvarez de Toledo. La darrera decisió de Bou, però, ha estat com creuar una línia vermella, al cessar el seu cap de premsa. Joan Castelló, un home que portava treballant en el grup popular municipal des del 2004 i dirigia la comunicació des del 2007. En aquests anys s'ha guanyat una marca de persona seriosa i de tarannà discret, i és molt valorat al partit.
Va ser el 3 de març passat i del tot per sorpresa. Castelló estava treballant al seu despatx a l'Ajuntament, enmig d'altres persones. Bou s'hi va adreçar sense massa explicacions: "Estàs cessat". Segons l'empresari, el cap de premsa sempre anava a la seva i havia perdut la confiança en ell.
A la primera sorpresa en va seguir una altra igual de grossa quan es va saber qui era el substitut: el periodista Eduard Batlles. Encara més quan va aparèixer publicat que al seu compte de Twitter -que ja ha tancat-, feia sovint crítica irònica de dirigents del PP i mostrava el seu independentisme. El cert és que la contractació del nou responsable de premsa encara no ha estat comunicada al partit.
El paper de Barroso
Ningú entén al PP l'actitud de Bou, un home fet a si mateix i que va fer el salt a la política des de l'unionisme associatiu, com a president de l'entitat Empresaris de Catalunya. El regidor va seduir Pablo Casado en un acte on la intervenció abrandada de l'empresari va captivar el líder conservador. Els que coneixen els interiors del PP barceloní, però, assenyalen que molts camins per entendre els moviments de Bou porten cap a un nom: Luis Barroso.
Barroso va ser fitxat per Bou com a assessor municipal i és el coordinador del grup municipal. No pertany al PP. De nacionalitat veneçolana, exmembre de l'armada del seu país, és un opositor al règim de Maduro i un assessor electoral. Va entrar en contacte amb la campanya de a través de l'empresari Joan López Alegre -de qui havia estat alumne a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials-, exdiputat del PP i que va ser número dos d'Álvarez de Toledo en les eleccions espanyoles de l'abril del 2019.
Des d'aleshores, Barroso s'ha fet l'home fort de l'equip municipal, exercint a la pràctica com a cap de gabinet de Bou. Al PP s'atribueix a la seva influència la defenestració de Joan Castelló. El grup al consistori només té dos regidors, Bou i Òscar Ramírez, el president del partit a Barcelona.
El temor al PP és que la ruptura amb Bou sigui inevitable, amb el que això implicaria de perdre el grup i el cost en l'àmbit econòmic i d'assessors. Bou ha estat una figura activa en l'unionisme civil i té amics a algunes entitats com D'Espanya i Catalans. La possibilitat que l'avui regidor encapçali una llista independent al marge del PP a les properes municipals no es descarta en l'entorn de la formació.
Moviments d'Alberto Fernández
En l'entorn de Bou aquests dies hi ha voluntat de defensar-se davant del que consideren que és una campanya contra el regidor. Asseguren que en el moment d'arribar al consistori es va trobar amb nou càrrecs designats pel PP: tres consellers de districte i sis assessors. "Només s'han designat dos assessors de la confiança personal del cap del grup: Barroso i Batlles. Ningú pot dir que no s'és lleial amb el partit. Però si el responsable de comunicació no és algú de la confiança personal del cap del grup, hi ha una anomalia", afirmen. Des del cercle de confiança del regidor es recorda que quan es va proposar a l'empresari ser el cap de llista se li van garantir mans lliures per fer el seu equip.
Entre la militància barcelonina del PP, el malestar amb Bou és enorme. Un grup està estudiant fins i tot recollir signatures per demanar la dimissió de l'empresari. Mentrestant, qui es mostra molt actiu, segons fonts del partit, és Alberto Fernández Díaz, l'exalcaldable de la formació, un home que sol participar en nombrosos actes públics i no dona senyals de retirada de l'escena política. Hi haurà moviments al PP de Barcelona.
En efecte, deixant bocabadats els presents i també la cúpula del partit, Bou es presenta a la ronda de Sant Pere i avança amb pas decidit cap a l'estàtua portant un plafó de flors blanques i una cinta amb les banderes de Catalunya i d'Espanya. Diu que ho fa per defensar una figura històrica "segrestada pel nacionalisme". També va dir que Casanova havia estat un"españolazo". Ho ha fet sol, com una imatge que traspua de forma clara, sota una pluja fina, que va per lliure.
Encara que des de la seva elecció al consistori hi ha hagut molts moments més crispats, segons apunten fonts populars, aquest va ser el dia en què al PP van prendre consciència que Bou anava a la seva i seria difícil de controlar. Amb un gest públic, el regidor va manifestar meridianament que trencava la disciplina imposada pel PP de no participar a l'ofrena floral.
El gest de la darrera Diada es va produir quan els desencontres ja eren molts. Van tenir un moment molt abrupte amb la primera purga feta pel regidor, quan va decidir prescindir dels serveis de dos assessors, quadres del partit a Barcelona: Miguel Raposo, coordinador de districtes i president del PP a Gràcia; i Alfredo Bergua, vicesecretari de comunicació del PP barceloní i assessor de seguretat, cultura i esports.
Això es va produir l'estiu del 2019, quan feia pocs mesos de l'entrada de Bou al consistori, i va agafar desprevingut el PP. El cessament de Raposo va ser una moviment que molts no perdonen a l'empresari, ja que va ser un dels militants que va fer la campanya electoral al seu costat. Aquella campanya va ser viscuda de forma molt èpica pels militants populars, en un context d'afebliment de l'organització i en la qual les expectatives de mantenir la representació a l'Ajuntament de Barcelona eren molt baixes.
Després va venir la notícia que l'empresari tenia llogat un local a un club cannàbic de Barcelona -publicada per NacióDigital-, els salts durant la celebració del 12 d'octubre a la capital catalana, les contínues declaracions explicitant el seu caràcter independent, o bé la seva crítica, el gener passat, a Cayetana Álvarez de Toledo. La darrera decisió de Bou, però, ha estat com creuar una línia vermella, al cessar el seu cap de premsa. Joan Castelló, un home que portava treballant en el grup popular municipal des del 2004 i dirigia la comunicació des del 2007. En aquests anys s'ha guanyat una marca de persona seriosa i de tarannà discret, i és molt valorat al partit.
Va ser el 3 de març passat i del tot per sorpresa. Castelló estava treballant al seu despatx a l'Ajuntament, enmig d'altres persones. Bou s'hi va adreçar sense massa explicacions: "Estàs cessat". Segons l'empresari, el cap de premsa sempre anava a la seva i havia perdut la confiança en ell.
La contractació del nou cap de premsa del grup municipal del PP a Barcelona encara no ha estat comunicada al partit
A la primera sorpresa en va seguir una altra igual de grossa quan es va saber qui era el substitut: el periodista Eduard Batlles. Encara més quan va aparèixer publicat que al seu compte de Twitter -que ja ha tancat-, feia sovint crítica irònica de dirigents del PP i mostrava el seu independentisme. El cert és que la contractació del nou responsable de premsa encara no ha estat comunicada al partit.
El paper de Barroso
Ningú entén al PP l'actitud de Bou, un home fet a si mateix i que va fer el salt a la política des de l'unionisme associatiu, com a president de l'entitat Empresaris de Catalunya. El regidor va seduir Pablo Casado en un acte on la intervenció abrandada de l'empresari va captivar el líder conservador. Els que coneixen els interiors del PP barceloní, però, assenyalen que molts camins per entendre els moviments de Bou porten cap a un nom: Luis Barroso.
Barroso va ser fitxat per Bou com a assessor municipal i és el coordinador del grup municipal. No pertany al PP. De nacionalitat veneçolana, exmembre de l'armada del seu país, és un opositor al règim de Maduro i un assessor electoral. Va entrar en contacte amb la campanya de a través de l'empresari Joan López Alegre -de qui havia estat alumne a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials-, exdiputat del PP i que va ser número dos d'Álvarez de Toledo en les eleccions espanyoles de l'abril del 2019.
Des d'aleshores, Barroso s'ha fet l'home fort de l'equip municipal, exercint a la pràctica com a cap de gabinet de Bou. Al PP s'atribueix a la seva influència la defenestració de Joan Castelló. El grup al consistori només té dos regidors, Bou i Òscar Ramírez, el president del partit a Barcelona.
Des de l'entorn de Bou s'assegura que només s'han canviat dos dels sis assessors municipals i que és normal que el cap de comunicació sigui de la confiança del cap del grup
El temor al PP és que la ruptura amb Bou sigui inevitable, amb el que això implicaria de perdre el grup i el cost en l'àmbit econòmic i d'assessors. Bou ha estat una figura activa en l'unionisme civil i té amics a algunes entitats com D'Espanya i Catalans. La possibilitat que l'avui regidor encapçali una llista independent al marge del PP a les properes municipals no es descarta en l'entorn de la formació.
Moviments d'Alberto Fernández
En l'entorn de Bou aquests dies hi ha voluntat de defensar-se davant del que consideren que és una campanya contra el regidor. Asseguren que en el moment d'arribar al consistori es va trobar amb nou càrrecs designats pel PP: tres consellers de districte i sis assessors. "Només s'han designat dos assessors de la confiança personal del cap del grup: Barroso i Batlles. Ningú pot dir que no s'és lleial amb el partit. Però si el responsable de comunicació no és algú de la confiança personal del cap del grup, hi ha una anomalia", afirmen. Des del cercle de confiança del regidor es recorda que quan es va proposar a l'empresari ser el cap de llista se li van garantir mans lliures per fer el seu equip.
Entre la militància barcelonina del PP, el malestar amb Bou és enorme. Un grup està estudiant fins i tot recollir signatures per demanar la dimissió de l'empresari. Mentrestant, qui es mostra molt actiu, segons fonts del partit, és Alberto Fernández Díaz, l'exalcaldable de la formació, un home que sol participar en nombrosos actes públics i no dona senyals de retirada de l'escena política. Hi haurà moviments al PP de Barcelona.