Com va anunciar, el PP ha presentat aquest dimecres al Congrés l'esmena a la totalitat a la llei d'amnistia. Ho ha fet el nou portaveu del grup popular a la cambra, Miguel Tellado, qui ha acusat el PSOE de "tramitar amb nocturnitat" una llei d'amnistia que "avergonyeix molts votants socialistes i la majoria d'espanyols". Ha assegurat que la llei és "il·legal" i pretén "garantir la impunitat dels socis de Pedro Sánchez". Per això el PP presenta l'esmena a la totalitat, per evitar "reescriure la història del nostre país". Tellado ha qualificat la llei com a "inconstitucional" i "un atac a la independència del poder judicial". El dirigent conservador ha dit que el PP proposa "el rearmament de l'Estat" i per això l'esmena es presenta amb un text alternatiu.
El text alternatiu del PP busca "castigar aquelles autoritats, càrrecs públics i funcionaris que promoguin la inobservança de les lleis o l'incompliment de les resolucions judicials buscant perjudicar la unitat del nostre país". El text inclou la tipificació de les declaracions d'independència i els referèndums i consultes il·legals i promovent la "dissolució de les organitzacions o persones jurídiques que incorrin en qualsevol d'aquests delictes".
El PP ha presentat l'esmena a la totalitat el mateix dia que s'ha conegut que el partit havia mantingut contactes amb Junts de cara a la investidura abans de l'elecció de la mesa del Congrés. El portaveu conservador ha qualificat de conversa "de cafè" la trobada entre membres de Junts i membres del PP com Daniel Sirera de cara a la investidura: "És evident que no hi ha hagut cap conversa sobre l'amnistia amb Junts. Qui ha de donar explicacions sobre això és el PSOE", ha afirmat. "No hem negociat absolutament res amb Junts, elevar-lo a negociació és una broma", ha dit.
L'esmena contra l'amnistia registrada avui està condemnada a fracassar per la majoria existent al Congrés formada pel PSOE i els seus socis d'investidura (Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG, tret de Coalició Canària), que van aprovar la presa en consideració del text el 12 de desembre.
Ha explicat en una compareixença que l'esmena es presenta amb un text alternatiu que inclou la modificació del codi penal per "retornar-li delictes de deslleialtat constitucional per evitar que s'amnistiï aquells que no renuncien a tornar a fer el que van fer". El dirigent conservador ha furgat en possibles divisions dins de l'electorat socialista, apel·lant als qui es poden sentir "decebuts" per l'actuació del govern espanyol i ha insistit en què l'oposició a l'amnistia serà el tema prioritari de l'agenda d'oposició del PP.
La iniciativa de tipificar la deslleialtat constitucional va ser anunciada dimarts per la secretària general, Cuca Gamarra. Tellado ha afirmat que el PSOE "ha deixat de ser un partit d'Estat des que el dirigeix Pedro Sánchez". Miguel Tellado ha assenyalat que els dirigents independentistes continuen dient que el 2024 ha de ser "l'inici d'un nou procés de secessió de Catalunya" i s'ha referit a la necessitat de dotar l'Estat d'instruments que siguin útils per afrontar "un desafiament d'aquest tipus".
El Congrés va donar llum verda a la tramitació de l'amnistia en el 12 de desembre passat i tot seguit es va obrir la fase d'esmenes. Un cop el text superi el procés legislatiu al Congrés, passarà al Senat, on el PP té majoria absoluta i ja ha deixat clar que farà els possibles per alentir la seva aprovació. Però tan sols pot ajornar durant dos mesos la seva tramitació, que tot seguit haurà de passar de nou al Congrés per a l'aprovació definitiva. Tot seguit, però, l'amnistia encara haurà d'entomar una batalla decisiva davant els recursos al Tribunal Constitucional.
Ja en aquell ple, es va evidenciar el discurs dur del PP enfront l'amnistia, en la mateixa línia de Tellado d'avui. Alberto Núñez Feijóo va comparar aquella sessió al Congrés amb la de la tarda del 23-F, quan va tenir lloc l'intent colpista del tinent coronel Tejero. També es van plasmar els diferents arguments en favor de la llei. Mentre el PSOE i Sumar, els socis del govern espanyol de coalició, van vindicar la iniciativa com una mesura per "desinflamar" la crisi entre Catalunya i l'Estat, i una consecució lògica dels indults, ERC i Junts la van avalar com un pas més cap al referèndum d'autodeterminació.