10
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
14:25h
Catalunya no té una llei electoral pròpia. I no la té per un desacord històric que s'ha allargat durant almenys quatre legislatures en què els diferents partits han defensat sistemes tot pensant en el benefici propi. Ara, el grup del PSC-Units per Avançar la torna a situar a l'epicentre tot posant sobre la taula una proposta que, reivindica, beu dels consensos tancats en el passat i pivota en dos criteris: el de la "màxima proporcionalitat" i "màxima representació territorial".
Així ho ha explicat el diputat i membre de la mesa David Pérez, que ha subratllat que cap partit surt "ni beneficiat ni perjudicat" amb el sistema que proposen els socialistes i que, en tot cas, la seva formació està "oberta" a fer canvis per garantir l'acord. Que el percentatge de vots obtinguts es correspongui amb el percentatge de representació que es té. Aquesta és la premissa de partida de la proposta del PSC, que combina la doble volta del sistema alemany que sempre han defensat amb el recompte del model holandès. L'objectiu final: que tots els vots tinguin el mateix valor.
58 districtes electorals amb representació de totes les comarques
El plantejament de partida és la divisió de Catalunya en 58 districtes electorals en els quals estiguin representats totes les comarques i les principals ciutats del país. Cada partit presentaria un candidat a cada districte. En paral·lel, cadascuna de les formacions presentaria una llista de candidats a cada demarcació. L'objectiu és que de la combinació dels dos tipus de vot que hauria d'emetre l'elector en resulti un Parlament que tingui representació de tot el territori i que, a la vegada, els partits tinguin la representació que els correspongui en funció del suport obtingut.
Evitar que hi hagi territoris "perjudicats"
"El pes del vot de cada ciutadà és molt diferent en funció del territori on es vota", ha argumentat Pérez sobre l'actual model electoral, que és el mateix que té l'estat espanyol mentre Catalunya no en té un de propi. El diputat socialista afegeix que es produeixen disfuncions perquè, al marge dels partits, hi ha territoris que surten "perjudicats" amb l'actual sistema i que precisament aquest ha de ser un motiu pel qual tots els grups s'haurien de preocupar per resoldre-ho.
"Crec que podem trobar la voluntat", ha insistit. Ha afegit que, de fet, la proposta neix amb "la voluntat que es pugui ajustar per trobar el màxim consens" i que, per tant, el PSC està obert a canviar la xifra de districtes o de demarcacions o la fórmula matemàtica utilitzada en el repartiment sempre i quan es garanteixi la proporcionalitat. "És una proposta oberta", ha conclòs.
La cerca d'un consens en un Parlament polaritzat
L'últim intent d'acord va ser la ponència conjunta que es va fer l'any 2015 i de la qual en va acabar resultant una proposició sense sistema electoral que va rebre el suport de la majoria independentista de la cambra -PSC, ICV-EUiA, PP i Cs van presentar esmena a la totalitat-. La tramitació i els treballs en comissió es van estroncar amb la finalització de la legislatura un cop Artur Mas va convocar eleccions al novembre. Pérez ha reivindicat que la proposta que planteja el PSC combina totes les propostes fetes històricament per tots els partits.
Amb tot, el PSC és conscient que els consensos en aquesta matèria han estat sempre complexos. A més, la proposta arriba en un moment de polarització al Parlament que pot dificultar la negociació. Malgrat tot, els socialistes aspiren a que, un cop la legislatura comenci a transitar en una certa normalitat, aquesta qüestió es pugui afrontar.
Així ho ha explicat el diputat i membre de la mesa David Pérez, que ha subratllat que cap partit surt "ni beneficiat ni perjudicat" amb el sistema que proposen els socialistes i que, en tot cas, la seva formació està "oberta" a fer canvis per garantir l'acord. Que el percentatge de vots obtinguts es correspongui amb el percentatge de representació que es té. Aquesta és la premissa de partida de la proposta del PSC, que combina la doble volta del sistema alemany que sempre han defensat amb el recompte del model holandès. L'objectiu final: que tots els vots tinguin el mateix valor.
58 districtes electorals amb representació de totes les comarques
El plantejament de partida és la divisió de Catalunya en 58 districtes electorals en els quals estiguin representats totes les comarques i les principals ciutats del país. Cada partit presentaria un candidat a cada districte. En paral·lel, cadascuna de les formacions presentaria una llista de candidats a cada demarcació. L'objectiu és que de la combinació dels dos tipus de vot que hauria d'emetre l'elector en resulti un Parlament que tingui representació de tot el territori i que, a la vegada, els partits tinguin la representació que els correspongui en funció del suport obtingut.
Evitar que hi hagi territoris "perjudicats"
"El pes del vot de cada ciutadà és molt diferent en funció del territori on es vota", ha argumentat Pérez sobre l'actual model electoral, que és el mateix que té l'estat espanyol mentre Catalunya no en té un de propi. El diputat socialista afegeix que es produeixen disfuncions perquè, al marge dels partits, hi ha territoris que surten "perjudicats" amb l'actual sistema i que precisament aquest ha de ser un motiu pel qual tots els grups s'haurien de preocupar per resoldre-ho.
"Crec que podem trobar la voluntat", ha insistit. Ha afegit que, de fet, la proposta neix amb "la voluntat que es pugui ajustar per trobar el màxim consens" i que, per tant, el PSC està obert a canviar la xifra de districtes o de demarcacions o la fórmula matemàtica utilitzada en el repartiment sempre i quan es garanteixi la proporcionalitat. "És una proposta oberta", ha conclòs.
La cerca d'un consens en un Parlament polaritzat
L'últim intent d'acord va ser la ponència conjunta que es va fer l'any 2015 i de la qual en va acabar resultant una proposició sense sistema electoral que va rebre el suport de la majoria independentista de la cambra -PSC, ICV-EUiA, PP i Cs van presentar esmena a la totalitat-. La tramitació i els treballs en comissió es van estroncar amb la finalització de la legislatura un cop Artur Mas va convocar eleccions al novembre. Pérez ha reivindicat que la proposta que planteja el PSC combina totes les propostes fetes històricament per tots els partits.
Amb tot, el PSC és conscient que els consensos en aquesta matèria han estat sempre complexos. A més, la proposta arriba en un moment de polarització al Parlament que pot dificultar la negociació. Malgrat tot, els socialistes aspiren a que, un cop la legislatura comenci a transitar en una certa normalitat, aquesta qüestió es pugui afrontar.