03
de desembre
de
2018, 21:11
Actualitzat:
21:13h
Les eleccions andaluses han estat tot un terratrèmol encara d'abast incalculable per al PSOE. Si una cosa té ben clara la sala de màquines de Pedro Sánchez és que s'ha esmicolat tota expectativa d'avançar les eleccions espanyoles, que toca allunyar-les tant com es pugui de l'ona expansiva del naufragi de Susana Díaz amb la irrupció de Vox. Encara que sigui sense pressupostos i amb una pròrroga dels comptes del PP. Tot i que no considerin que el desastre andalús pugui tenir rèplica estatal, consideren que tota precaució és poca.
En les pròximes setmanes, Ferraz s'arromangarà per intentar retenir el govern de la Junta d'Andalusia, que ha estat a les seves mans durant 36 anys. A costa, si cal, del sacrifici de Díaz si no aconsegueix la seva investidura o és un obstacle. Però ho farà més per obligació que no pas perquè cregui que pot frenar un govern de PP, Ciutadans i Vox. L'operació de blanquejar l'extrema dreta, insisteixen fonts socialistes, ja ha començat per part de Pablo Casado i Albert Rivera.
"Donem per perdut el govern andalús", admeten fonts coneixedores de la situació. De fet, així ho manifestaven entre bambolines alguns dirigents des de la mateixa nit electoral. La pèrdua del principal feu dels socialistes, clau juntament amb Catalunya en totes les victòries estatals que han donat la Moncloa al PSOE, és una forta maçada en un moment en què Sánchez té com a gran assignatura pendent guanyar unes eleccions. Quasi d'esma, els socialistes intentaran en les pròximes setmanes un govern quasi impossible amb PP i Cs per aïllar Vox.
El dard d'Ábalos a Ciutadans
Però els populars es veuen ja a San Telmo mentre que Cs no tindrà escrúpols per mirar a dues bandes a veure si algú està disposat a cedir-li la presidència a canvi d'una aliança. Tenint en compte el nou cicle electoral ja inaugurat, el PSOE té coll avall que cap dels dos partits farà un gest que pugui aplanar el terreny perquè Sánchez es consolidi a la Moncloa. Justament el contrari: els populars, que per carambola i contra pronòstic han sortit reforçats de les andaluses, demanen eleccions immediates a Espanya. Tampoc els socialistes veuen "sensat" cedir la presidència a Cs simplement per "socórrer-lo" d'un flirteig amb la ultradreta. "No sé si regeneració i reconquesta són sinònims", ha deixat anar Ábalos llançant un dard al partit taronja.
En tot cas, a ulls del PSOE, hauria de ser Cs qui fes un gest de "generositat" com el que van fer els socialistes en el seu dia -precisament, a instàncies de Díaz- per permetre que Mariano Rajoy governés. Si cal, el PSOE està disposat a empènyer Díaz fins a la dimissió per mantenir-se al govern andalús si una de les condicions que posen els socis potencials és el seu cap. "Una qüestió molt assumida és que el nostre paper està sempre subordinat a l'èxit del nostre projecte polític i que estem sempre a disposició de l'organització", ha dit aquest dilluns sense embuts el ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos.
I és que a Ferraz no s'ha encaixat gens bé que, després de perdre al voltant de 400.000 vots i 14 diputats, la dirigent andalusa, en comptes d'entonar un mea culpa hagi insinuat a la interna que les aliances de Sánchez amb Podem i, puntualment, amb els independentistes al Congrés tenen part de la responsabilitat del desastre andalús. Per contra, la cúpula socialista carrega majoritàriament la responsabilitat sobre Díaz, que sota l'argument que tenia la situació controlada i convençuda que podria guanyar amb solvència no només va avançar les eleccions per allunyar-les de les espanyoles, sinó que va demanar al president espanyol una presència mínima durant la campanya. "Pel que fa a les implicacions de la política nacional, tot té implicacions, però la direcció regional va decidir posar com a punt central Andalusia", ha recordat el ministre.
Queden sis mesos per a les municipals, autonòmiques i europees del mes de maig i els nervis dels barons estan a flor de pell. I Sánchez sap millor que ningú dins del socialisme què significa que aquesta preocupació vagi in crescendo fins al punt que se li pugui girar en contra. Ell mateix s'hi va haver d'enfrontar amb el susanisme i tota la vella guàrdia en contra per recuperar la secretaria general del partit.
Els barons manifesten nervis a sis mesos de les municipals i autonòmiques
El president espanyol pretén seguir prioritzant les aliances de la investidura, amb Podem com a soci preferent, per impulsar el seu projecte i per això vol combatre d'arrel les peticions de replegament que sap que ja existeixen al seu partit. Especialment en territoris com Castella-la Manxa. Els dirigents més refractaris al rumb del president comencen a alçar la veu per preguntar quants costos més suposarà el conflicte no resolt amb Catalunya tenint en compte que PP, Cs i Vox basen la seva estratègia en assenyalar que Sánchez té "un pacte" amb els independentistes. Ábalos ha tornar a insistir en la falsedat d'aquesta acusació.
El líder del PSOE, però, té un argument de pes per contenir-los: a Ferraz ja es parla del lideratge "sobrevalorat" de Díaz, que precisament ha governat els darrers tres anys i mig amb Ciutadans. A més, Ábalos s'ha mostrat convençut que l'efecte Sánchez hauria estat un estímul per obtenir millors resultats si la dirigent andalusa hagués acceptat fer coincidir amb les espanyoles les eleccions a la Junta d'Andalusia.
L'avançament de les valencianes, un possible segon test
I és que a Ferraz es neguen a acceptar que no es pugui treure rèdit de l'arribada inesperada de Sánchez a la Moncloa i el revulsiu que entenen que ha suposat impulsar mesures com l'exhumació de Franco o un projecte de pressupostos que inclouen mesures com apujar el salari mínim a 900 euros mensuals. Dins del PSOE hi ha qui veuria amb bons ulls que el president del País Valencià, Ximo Puig, avancés les seves eleccions per tenir un "segon termòmetre" abans d'arribar al 26 de maig.
La finalitat seria poder analitzar si realment existeix un efecte Sánchez i si el creixement de Vox es atribuïble a uns factors molt determinats o bé arrela de forma generalitzada. És a dir, veure fins a quin punt el partit de Santiago Abascal s'engreixa només a partir del conflicte amb Catalunya, la immigració o casos de corrupció com el dels ERO; o bé la seva agenda ha aconseguit fer forat més enllà i, per tant, té el terreny abonat a tota Espanya.
En les pròximes setmanes, Ferraz s'arromangarà per intentar retenir el govern de la Junta d'Andalusia, que ha estat a les seves mans durant 36 anys. A costa, si cal, del sacrifici de Díaz si no aconsegueix la seva investidura o és un obstacle. Però ho farà més per obligació que no pas perquè cregui que pot frenar un govern de PP, Ciutadans i Vox. L'operació de blanquejar l'extrema dreta, insisteixen fonts socialistes, ja ha començat per part de Pablo Casado i Albert Rivera.
"Donem per perdut el govern andalús", admeten fonts coneixedores de la situació. De fet, així ho manifestaven entre bambolines alguns dirigents des de la mateixa nit electoral. La pèrdua del principal feu dels socialistes, clau juntament amb Catalunya en totes les victòries estatals que han donat la Moncloa al PSOE, és una forta maçada en un moment en què Sánchez té com a gran assignatura pendent guanyar unes eleccions. Quasi d'esma, els socialistes intentaran en les pròximes setmanes un govern quasi impossible amb PP i Cs per aïllar Vox.
El dard d'Ábalos a Ciutadans
Però els populars es veuen ja a San Telmo mentre que Cs no tindrà escrúpols per mirar a dues bandes a veure si algú està disposat a cedir-li la presidència a canvi d'una aliança. Tenint en compte el nou cicle electoral ja inaugurat, el PSOE té coll avall que cap dels dos partits farà un gest que pugui aplanar el terreny perquè Sánchez es consolidi a la Moncloa. Justament el contrari: els populars, que per carambola i contra pronòstic han sortit reforçats de les andaluses, demanen eleccions immediates a Espanya. Tampoc els socialistes veuen "sensat" cedir la presidència a Cs simplement per "socórrer-lo" d'un flirteig amb la ultradreta. "No sé si regeneració i reconquesta són sinònims", ha deixat anar Ábalos llançant un dard al partit taronja.
"Una qüestió molt assumida és que el nostre paper està sempre subordinat a l'èxit del nostre projecte polític i que estem sempre a disposició de l'organització", ha afirmat Ábalos en referència al futur de Díaz
En tot cas, a ulls del PSOE, hauria de ser Cs qui fes un gest de "generositat" com el que van fer els socialistes en el seu dia -precisament, a instàncies de Díaz- per permetre que Mariano Rajoy governés. Si cal, el PSOE està disposat a empènyer Díaz fins a la dimissió per mantenir-se al govern andalús si una de les condicions que posen els socis potencials és el seu cap. "Una qüestió molt assumida és que el nostre paper està sempre subordinat a l'èxit del nostre projecte polític i que estem sempre a disposició de l'organització", ha dit aquest dilluns sense embuts el ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos.
I és que a Ferraz no s'ha encaixat gens bé que, després de perdre al voltant de 400.000 vots i 14 diputats, la dirigent andalusa, en comptes d'entonar un mea culpa hagi insinuat a la interna que les aliances de Sánchez amb Podem i, puntualment, amb els independentistes al Congrés tenen part de la responsabilitat del desastre andalús. Per contra, la cúpula socialista carrega majoritàriament la responsabilitat sobre Díaz, que sota l'argument que tenia la situació controlada i convençuda que podria guanyar amb solvència no només va avançar les eleccions per allunyar-les de les espanyoles, sinó que va demanar al president espanyol una presència mínima durant la campanya. "Pel que fa a les implicacions de la política nacional, tot té implicacions, però la direcció regional va decidir posar com a punt central Andalusia", ha recordat el ministre.
El ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, en roda de premsa Foto: Flickr PSOE
Queden sis mesos per a les municipals, autonòmiques i europees del mes de maig i els nervis dels barons estan a flor de pell. I Sánchez sap millor que ningú dins del socialisme què significa que aquesta preocupació vagi in crescendo fins al punt que se li pugui girar en contra. Ell mateix s'hi va haver d'enfrontar amb el susanisme i tota la vella guàrdia en contra per recuperar la secretaria general del partit.
Els barons manifesten nervis a sis mesos de les municipals i autonòmiques
El president espanyol pretén seguir prioritzant les aliances de la investidura, amb Podem com a soci preferent, per impulsar el seu projecte i per això vol combatre d'arrel les peticions de replegament que sap que ja existeixen al seu partit. Especialment en territoris com Castella-la Manxa. Els dirigents més refractaris al rumb del president comencen a alçar la veu per preguntar quants costos més suposarà el conflicte no resolt amb Catalunya tenint en compte que PP, Cs i Vox basen la seva estratègia en assenyalar que Sánchez té "un pacte" amb els independentistes. Ábalos ha tornar a insistir en la falsedat d'aquesta acusació.
El líder del PSOE, però, té un argument de pes per contenir-los: a Ferraz ja es parla del lideratge "sobrevalorat" de Díaz, que precisament ha governat els darrers tres anys i mig amb Ciutadans. A més, Ábalos s'ha mostrat convençut que l'efecte Sánchez hauria estat un estímul per obtenir millors resultats si la dirigent andalusa hagués acceptat fer coincidir amb les espanyoles les eleccions a la Junta d'Andalusia.
L'avançament de les valencianes, un possible segon test
I és que a Ferraz es neguen a acceptar que no es pugui treure rèdit de l'arribada inesperada de Sánchez a la Moncloa i el revulsiu que entenen que ha suposat impulsar mesures com l'exhumació de Franco o un projecte de pressupostos que inclouen mesures com apujar el salari mínim a 900 euros mensuals. Dins del PSOE hi ha qui veuria amb bons ulls que el president del País Valencià, Ximo Puig, avancés les seves eleccions per tenir un "segon termòmetre" abans d'arribar al 26 de maig.
La finalitat seria poder analitzar si realment existeix un efecte Sánchez i si el creixement de Vox es atribuïble a uns factors molt determinats o bé arrela de forma generalitzada. És a dir, veure fins a quin punt el partit de Santiago Abascal s'engreixa només a partir del conflicte amb Catalunya, la immigració o casos de corrupció com el dels ERO; o bé la seva agenda ha aconseguit fer forat més enllà i, per tant, té el terreny abonat a tota Espanya.