15
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
16
d'agost
a les
11:23h
Francina Armengol es perfila com la candidata del PSOE a presidir el Congrés dels Diputats, segons diverses fonts consultades per Nació. L’expresidenta balear, que va deixar el càrrec després de les últimes eleccions autonòmiques per la victòria del PP i de Vox, és el nom amb més opcions dels que ha valorat Pedro Sánchez.
Armengol, un cop va perdre la presidència balear, va liderar la llista socialista a la regió. La tria del seu nom, això sí, depèn de Junts, que encara no ha fet públic cap posicionament i no el decidirà fins dijous a les vuit del matí, dues hores abans de la constitució del Congrés.
En una piulada a Twitter, Armengol s’ha mostrat "emocionada i agraïda" després que el PSOE l’hagi proposat com a candidata a presidir el Congrés dels Diputats. Armengol ha donat les gràcies a la formació i, en especial, a Pedro Sánchez: "La ciutadania espera que encetem una legislatura de diàleg, feina i consens", ha subratllat. I ha asseverat que "fem política per solucionar els problemes de la gent, transformar la societat i avançar cap a un futur millor".
La voluntat del PSOE és mantenir la presidència de la cambra de què disposava l’anterior legislatura amb Meritxell Batet al capdavant. La candidata del PSC a les eleccions va decidir renunciar al càrrec la setmana passada, i això ha portat els socialistes a triar el relleu amb l’expresidenta balear com a favorita. En les travesses també hi havia aparegut Félix Bolaños, ministre de la Presidència en funciona i negociador de la màxima confiança de Sánchez.
Tant el PSOE com Sumar van sortir aquest dilluns des de la cambra -són dies de recollida de credencials a l'espera que es constitueixi la mesa- per tancar la porta a la proposta canària sobre una presidència del PNB. "Ha de ser una persona del PSOE", va indicar Nadia Calviño, vicepresidenta en funcions del govern espanyol. "Cal atendre la proporcionalitat", va resumir Marta Lois, la flamant portaveu parlamentària de Sumar.
La negativa també va arribar per part de Bildu, amb qui el PNB juga una partida de llarg abast per la governabilitat al País Basc amb els socialistes com a actor imprescindible. Que els nacionalistes presideixin el Congrés, va assenyalar Mertxe Aizpurua, portaveu de l'esquera abertzale, és una possibilitat que "no està ni tan sols sobre la taula". Això no vol dir, però, que el PNB no formi part de la mesa, com va passar en la segona legislatura de Zapatero, quan José Ramón Beloki va ser secretari segon de l'òrgan rector de la cambra, que ja no presidirà Meritxell Batet. Els nacionalismes han format part de la mesa en altres etapes, però mai l'han presidida.
Aquesta responsabilitat sempre ha estat reservada a les grans formacions estatals -UCD, el PSOE i el PP, que en les últimes dècades s'han anat repartint la presidència de la cambra en funció dels resultats obtinguts-, tot i les entrades puntuals de dirigents nacionalistes. Jordi Jané, per exemple, va ser vicepresident quart de la cambra entre el 2008 i el 2015, moment en què va deixar la responsabilitat per aterrar al Govern liderat per Artur Mas quan CiU es va trencar. Des d'aquell moment que no hi ha hagut més representants de formacions d'obediència no estatal, tot i que Gerardo Pisarello, dels comuns, ha format part de la mesa en dues etapes.
Armengol, un cop va perdre la presidència balear, va liderar la llista socialista a la regió. La tria del seu nom, això sí, depèn de Junts, que encara no ha fet públic cap posicionament i no el decidirà fins dijous a les vuit del matí, dues hores abans de la constitució del Congrés.
En una piulada a Twitter, Armengol s’ha mostrat "emocionada i agraïda" després que el PSOE l’hagi proposat com a candidata a presidir el Congrés dels Diputats. Armengol ha donat les gràcies a la formació i, en especial, a Pedro Sánchez: "La ciutadania espera que encetem una legislatura de diàleg, feina i consens", ha subratllat. I ha asseverat que "fem política per solucionar els problemes de la gent, transformar la societat i avançar cap a un futur millor".
La voluntat del PSOE és mantenir la presidència de la cambra de què disposava l’anterior legislatura amb Meritxell Batet al capdavant. La candidata del PSC a les eleccions va decidir renunciar al càrrec la setmana passada, i això ha portat els socialistes a triar el relleu amb l’expresidenta balear com a favorita. En les travesses també hi havia aparegut Félix Bolaños, ministre de la Presidència en funciona i negociador de la màxima confiança de Sánchez.
Tant el PSOE com Sumar van sortir aquest dilluns des de la cambra -són dies de recollida de credencials a l'espera que es constitueixi la mesa- per tancar la porta a la proposta canària sobre una presidència del PNB. "Ha de ser una persona del PSOE", va indicar Nadia Calviño, vicepresidenta en funcions del govern espanyol. "Cal atendre la proporcionalitat", va resumir Marta Lois, la flamant portaveu parlamentària de Sumar.
La negativa també va arribar per part de Bildu, amb qui el PNB juga una partida de llarg abast per la governabilitat al País Basc amb els socialistes com a actor imprescindible. Que els nacionalistes presideixin el Congrés, va assenyalar Mertxe Aizpurua, portaveu de l'esquera abertzale, és una possibilitat que "no està ni tan sols sobre la taula". Això no vol dir, però, que el PNB no formi part de la mesa, com va passar en la segona legislatura de Zapatero, quan José Ramón Beloki va ser secretari segon de l'òrgan rector de la cambra, que ja no presidirà Meritxell Batet. Els nacionalismes han format part de la mesa en altres etapes, però mai l'han presidida.
Aquesta responsabilitat sempre ha estat reservada a les grans formacions estatals -UCD, el PSOE i el PP, que en les últimes dècades s'han anat repartint la presidència de la cambra en funció dels resultats obtinguts-, tot i les entrades puntuals de dirigents nacionalistes. Jordi Jané, per exemple, va ser vicepresident quart de la cambra entre el 2008 i el 2015, moment en què va deixar la responsabilitat per aterrar al Govern liderat per Artur Mas quan CiU es va trencar. Des d'aquell moment que no hi ha hagut més representants de formacions d'obediència no estatal, tot i que Gerardo Pisarello, dels comuns, ha format part de la mesa en dues etapes.