Passen els anys i cada cop queden menys alcaldes a Catalunya que governin el seu ajuntament des de la recuperació de la democràcia. Pere Moradell, del PSC, n'és un d'ells. És el batlle de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) des de l'any 1979, fa 44 anys, i opta a la reelecció aquest 28 de maig, amb bones perspectives. Es va presentar a les primeres eleccions municipals després de la dictadura i des d'aleshores no ha parat. Ara, amb 70 anys, assegura que no hi ha un secret per guanyar cada elecció des de fa tant de temps, però sí que té una recepta clara: proximitat amb els veïns, dedicació absoluta i "arreglar les coses". "Pot ser molt bon polític, però si no et cuides de les coses, no et tornaran a votar", avisa en declaracions a Nació.
Aquell "revolucionari" que va concórrer als comicis amb vint anys i escaig ha canviat molt, com el poble. És aquella frase recurrent de "volíem canviar el món i el món ens va canviar a nosaltres", però matisada. Moradell, amb els anys, ha vist que el món fa la seva i que l'objectiu d'un alcalde ha de ser millorar el seu poble. I de canvis, n'hi ha hagut molts, en aquests 44 anys. De ser un poble sense cap servei, a ser "l'enveja" dels pobles del voltant. "Torroella no s'ha fet per art de màgia, s'ha anat fent de mica en mica: teníem només tres llums, ara tenim tots els serveis, sense coses supèrflues", explica. Res de grans pavellons buits, però sí un bon dispensari i una bona sala de ball. "Hem fet política del dia a dia i al servei del ciutadà", diu.
Torroella de Fluvià és un poble petit, de poc més de 700 habitants (729, l'any 2013) i a mig camí entre Figueres i l'Escala, a tocar de Sant Pere Pescador i el Golf de Roses. Quan Moradell es va presentar per primera vegada a l'alcaldia no pensava que s'hi estaria tant de temps, però assegura que li agrada la feina d'alcalde, que sovint implica fer tasques de "psicòleg o confessor". "Abans hi havia el capellà, però ara la gent ve a l'Ajuntament i t'explica els seus problemes", diu. Ell els dona informació i consells. "Si el que els recomanes surt bé, estàs content", afirma. La feina d'alcalde, reconeix, és 24 hores al dia cada dia de la setmana. "A mi em truquen a totes hores, Nadal, Sant Esteve... I sempre contesto al telèfon", explica. Aquesta també és la clau de l'èxit.
El 23-F, el moment més difícil
En tot aquest temps hi ha hagut moments millors i pitjors, i etapes més fàcils i d'altres de més difícils. Algun moment ha pensat a plegar, però sempre s'ho ha acabat repensant. "Alguna vegada m'han fet emprenyar molt, però no soc rancorós i al cap d'uns dies tot es refreda i ja no te'n recordes", explica. El moment més difícil, reconeix, va ser durant el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. "Vaig pensar que hauríem de marxar", explica. Tot just feia dos anys que havia guanyat les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco i el moment polític era incert. Per això, Moradell va asseure el seu fill petit al sofà i li va explicar que molt probablement hauria de fugir, si els colpistes triomfaven. "Al final el rei va sortir i ho va calmar tot", recorda.
Malgrat haver aguantat durant més de quatre dècades a l'alcaldia, no sempre les victòries han estat fàcils. Sense anar més lluny, el 2019, va guanyar només per un vot davant la candidatura de Junts. 180 vots pel PSC, 179 per l'oposició, que es van traduir en els quatre regidors -majoria absoluta- que ostenta al consistori. Què va passar? "Estava fotut de salut i no vaig poder fer campanya, i ho van utilitzar per dir que no tornaria a ser el mateix", explica. El procés també va condicionar-ho tot, perquè Moradell no hi va ser favorable. "Jo els deia que anaven equivocats, que els estaven enganyant, i ara, molts d'aquells em reconeixen que els van enganyar", assegura. Sense procés i en plena forma, confia revalidar la victòria el 28-M.
"Jubilar-me? Ja ho estic!"
Moradell torna a liderar la llista del PSC a Torroella de Fluvià amb bones perspectives per continuar a l'alcaldia. "La gent està contenta i espero que valorin la feina feta aquests últims quatre anys, que han estat difícils per la pandèmia", diu. Ja està jubilat, però no com a alcalde. De fet, ara s'hi pot dedicar encara més. "És molta feina, però també dona vida", reflexiona. L'alcalde encara té corda i conserva la motivació del primer dia per treballar pel poble. "Ho faig perquè m'agrada i amb afició, i per això la majoria de coses em surten bé i fa que tinguis ganes de tornar-hi", afirma. De cara al 28-M, doncs, tornarà a demanar la confiança dels veïns: "Sempre queden projectes per fer al poble".