El Tribunal Constitucional (TC) ha adoptat aquesta setmana dues sentències de gran importància, en els casos de l'exdiputat d'Unides Podem Alberto Rodríguez i el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi, que esmenen les decisions adoptades pel Tribunal Suprem (TS) en tots dos assumptes, cosa que ha generat malestar en aquesta última seu judicial en considerar que la cort de garanties s'ha extralimitat en les seves funcions envaint les del TS.


L'objecte de la polèmica és, d'una banda, la decisió del Ple del Constitucional d'anul·lar la condemna que el Suprem va imposar a Rodríguez per propinar una puntada de peu a un policia durant una manifestació a La Llacuna (Tenerife) celebrada el 2014 contra la llei Wert. Per aquests fets, va ser condemnat a un mes i 15 dies de presó, com a pena principal, i a la inhabilitació per a l'exercici del dret al sufragi passiu, com a pena accessòria.

Posteriorment, el Suprem li va substituir la pena de presó per una multa d'uns 540 euros, però li va mantenir la inhabilitació, la qual cosa li va fer perdre l'escó. Per al TC, aquesta sentència va suposar un "desproporcionat sacrifici". Al seu judici, com que la presó se substituïa per una multa, la pena accessòria hauria d'haver caigut, encara que la mateixa sentència del Constitucional admet que aquesta operació jurídica dona lloc a una "interpretació controvertida".

Quant a Otegi, aquest mateix dimecres el Ple ha acordat donar-li empara tot anul·lant l'ordre del TS de repetir el judici en contra seu pel cas Bateragune, en entendre que suposaria infringir el principi penal que prohibeix jutjar una mateixa persona dues vegades pels mateixos fets. En paral·lel, però, manté la condemna que va dictar en el seu moment l'Audiència Nacional (AN), amb penes de fins a sis anys i mig de presó que ja estan purgades.

Aquesta última sentència ha generat més divisió de l'habitual en el si del Constitucional, on ja és usual que els anomenats bloc progressista i conservador -integrats per set i quatre magistrats respectivament- votin separats. La sentència d'Otegi comptarà, a més a més, amb un vot concurrent de tres magistrats progressistes perquè no comparteixen amb els seus altres col·legues que la sentència adoptada pel Ple tingui altres conseqüències diferents de la nul·litat de l'ordre de repetir el judici.

Des del TS, aprecien en sengles sentències una "excessiva" intromissió del Constitucional en els casos exposats. Les fonts jurídiques consultades per Europa Press coincideixen a assenyalar que les competències de tots dos tribunals estan perfectament delimitades, sent l'alt tribunal el màxim intèrpret de la llei en totes les seves ordres jurisdiccionals i la cort de garanties, de la Constitució.

Això implica que la Sala Segona del TS és la veu autoritzada per a interpretar el dret penal, de manera que el Constitucional hauria de limitar-se a determinar si aquesta interpretació ha causat alguna vulneració de drets fonamentals, exposen les citades fonts. En aquests casos, estimen que el TC s'ha excedit perquè entra a analitzar si les solucions que va aportar el Suprem van ser les correctes, un nivell de detall que creuen que no s'ajusta a les funcions encomanades a la seu de Domenico Scarlatti perquè suposa envair la jurisdicció ordinària, que és el terreny de joc del TS.

A banda d'això, des del Suprem adverteixen que aquest "excés" implica convertir el Constitucional en una tercera instància que no està prevista en el nostre ordenament jurídic, a més a més d'una "falta de respecte" al Suprem. Les fonts consultades directament descriuen la situació actual a la cort de garants com "la de la cabina dels germans Marx".
 

El "xoc de trens" no és nou

No obstant això, aquestes mateixes fonts recorden que aquest "xoc de trens" entre tots dos tribunals no és nou. El 2008, la Sala penal va dictar un acord en què va criticar obertament el TC en entendre que havia sobrepassat la seva jurisdicció constitucional en absoldre els empresaris Alberto Cortina i Alberto Alcocer d'un delicte d'estafa per considerar que la seva conducta en el cas Urbanor estava prescrita.

Els 14 magistrats de la Sala Segona presents a la reunió -tots menys els emèrits- van emetre un comunicat en què van defensar que la Constitució en l'article 123 fixa que el Suprem és el màxim intèrpret de la norma penal. En aquell moment, el magistrat Cándido Conde-Pumpido -ara president del Constitucional i magistrat del Suprem entre 1995 i 2017- exercia com a fiscal general de l'Estat.

L'acord en qüestió reiterava advertiments que ja llavors tampoc eren noves. L'alt tribunal havia avisat el maig de 2005 i l'abril de 2006 al TC sobre la intenció de mantenir la seva jurisprudència sobre la interrupció de la prescripció dels delictes i de defensar la seva supremacia en tot allò relacionat amb la interpretació de les lleis. Encara que el malestar torna a ser present en els passadissos del Suprem, les fonts consultades asseguren que de moment el tribunal no s'ha plantejat redactar un nou acord relatiu a les recents decisions del Constitucional sobre Rodríguez i Otegi.