12
de gener
de
2023, 19:45
Actualitzat:
21:29h
El Tribunal Suprem busca les escletxes del nou codi penal per mantenir l'amenaça de presó contra l'exili i, alhora, lligar curt els condemnats per l'1-O. El magistrat Pablo Llarena ha cedit una carta que tenia perduda, la de la sedició, a canvi d'atribuir a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig la modalitat més greu de la malversació. Si la derogació de la sedició ha funcionat, especialment per als casos de Marta Rovira i Clara Ponsatí, la reforma de la malversació, de moment, no ho ha fet i Llarena ha interpretat el delicte per tal de continuar pressionant els exiliats amb penes de presó que poden arribar als dotze anys, i d'inhabilitació que poden arribar als vint anys. Descarta, d'aquesta manera, la modalitat atenuada -sense ànim de lucre-, castigada amb una pena de fins a quatre anys de presó.
La persecució, doncs, continua viva, tot i que per ara les euroordres queden arxivades a l'espera del que digui la justícia europea en les properes setmanes. Quan Luxemburg dicti sentència, Llarena decidirà si fa el moviment de reactivar-les. Serien les quartes euroordres per intentar l'extradició. A diferència del que va passar a Alemanya, quan el magistrat va renunciar a Puigdemont si només era per malversació, ara sí que considera vàlid aquest delicte. Aquests moviments acrediten, segons l'advocat Gonzalo Boye, la persecució política del Suprem contra els independentistes. On sí que cedeix Llarena és amb Rovira i Ponsatí: l'exmagistrat les ha processat per desobediència, delicte que no implica presó, i en facilita així el seu retorn a Catalunya quan les dues dirigents ho considerin oportú.
En tot cas, la interpretació de Llarena és difícil de deslligar de la que farà la sala segona del Suprem. La defensa dels exiliats presentarà recurs contra la interlocutòria del jutge, que haurà de resoldre una sala d'apel·lació, que difícilment contradirà Llarena en la seva interpretació. Tot apunta, també, que la revisió de la sentència de l'1-O que ha activat aquest dijous el Suprem -els condemnats d'ERC demanaran l'absolució i els de Junts es mantindran en silenci-, anirà en aquesta línia: decaurà la sedició, però no pas la malversació per la qual van ser condemnats. Si això passa, els principals beneficiats seran Sànchez, Cuixart, Forn i Rull, però allunyarà un possible retorn ràpid a la primera línia política de Junqueras o Turull, líders d'ERC i Junts, respectivament.
Quines són les claus del moviment de Llarena? Ho repassem.
Els canvis en la malversació, segons ERC, permetien que no s'apliqués a l'1-O, però això de moment no passa. De fet, s'utilitza aquest tipus delictiu com a principal ara, ara mateix, per mantenir la persecució. Llarena sosté que es pot aplicar el delicte amb ànim de lucre en els casos de Puigdemont, Comín i Puig pel seu paper en l'organització del referèndum, perquè no només hi ha malversació si hi ha lucre personal o de tercers, sinó també quan hi ha una rebaixa il·lícita dels fons públics. Així, descarta que es pugui aplicar la modalitat atenuada, que seria destinar diners públics a finalitats no previstes però sense lucre personal, castigada amb penes de fins a quatre anys de presó.
Si la justícia europea dona la raó a Llarena, l'extradició no seria ni molt menys immediata. Es podrien reactivar les euroordres amb les noves condicions -per malversació- i s'obriria de nou un procediment judicial a Bèlgica. Segons la defensa, no hi ha risc d'extradició, tampoc per malversació. Aquest escenari, en tot cas, és llunyà, perquè si la justícia europea tomba la immunitat de Puigdemont, la decisió es podrà recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, mentre no resol, els eurodiputats continuarien tenint immunitat, segons ha dit més d'una vegada l'advocat Gonzalo Boye.
D'altra banda, el moviment de Llarena també és un toc d'atenció a altres casos relacionats amb l'1-O, especialment el que afecta Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i els encausats als jutjats 13 i 18 de Barcelona pels preparatius del referèndum i l'acció exterior. La reforma de la malversació anava encaminada, també, a beneficiar la seva situació. Això, a l'espera de l'escrit d'acusació que presenti la Fiscalia, no passa i la interpretació del jutge del Suprem obre la porta a què segueixin processats per la modalitat greu del delicte i, potser, condemnats a penes elevades de presó i inhabilitació si es considera provada aquesta malversació.
La persecució, doncs, continua viva, tot i que per ara les euroordres queden arxivades a l'espera del que digui la justícia europea en les properes setmanes. Quan Luxemburg dicti sentència, Llarena decidirà si fa el moviment de reactivar-les. Serien les quartes euroordres per intentar l'extradició. A diferència del que va passar a Alemanya, quan el magistrat va renunciar a Puigdemont si només era per malversació, ara sí que considera vàlid aquest delicte. Aquests moviments acrediten, segons l'advocat Gonzalo Boye, la persecució política del Suprem contra els independentistes. On sí que cedeix Llarena és amb Rovira i Ponsatí: l'exmagistrat les ha processat per desobediència, delicte que no implica presó, i en facilita així el seu retorn a Catalunya quan les dues dirigents ho considerin oportú.
En tot cas, la interpretació de Llarena és difícil de deslligar de la que farà la sala segona del Suprem. La defensa dels exiliats presentarà recurs contra la interlocutòria del jutge, que haurà de resoldre una sala d'apel·lació, que difícilment contradirà Llarena en la seva interpretació. Tot apunta, també, que la revisió de la sentència de l'1-O que ha activat aquest dijous el Suprem -els condemnats d'ERC demanaran l'absolució i els de Junts es mantindran en silenci-, anirà en aquesta línia: decaurà la sedició, però no pas la malversació per la qual van ser condemnats. Si això passa, els principals beneficiats seran Sànchez, Cuixart, Forn i Rull, però allunyarà un possible retorn ràpid a la primera línia política de Junqueras o Turull, líders d'ERC i Junts, respectivament.
Quines són les claus del moviment de Llarena? Ho repassem.
1. La sedició no se substitueix pels desordres públics
El jutge Llarena reconeix que la sedició no es pot substituir pel delicte de desordres públics agreujats en el cas del procés. Un dels arguments dels contraris a la reforma del codi penal, que van remarcar des de Junts i el seu entorn, era que la modificació legislativa només era per substituir la sedició pels desordres, que servirien per castigar l'1-O. La interpretació de Llarena descarta aquest escenari, i per això deixa de perseguir els exiliats pel delicte de sedició, que desapareix del codi penal, i tampoc ho fa per desordres. El jutge del Suprem verbalitza, de fet, clarament la seva disconformitat amb la reforma pactada entre el PSOE i ERC, quan avisa que deixa en un "context proper a la despenalització" els fets de l'1-O, perquè no encaixen en cap altre delicte que el de desobediència.2. La reforma de la malversació no funciona
Ara bé, si la derogació de la sedició ha estat un èxit, no ho és tant la reforma de la malversació. Per ara, no serveix per rebaixar la pressió sobre l'exili, perquè Llarena manté el processament per malversació i desobediència. La desobediència no implica presó i les penes d'inhabilitació són baixes. Llarena, però, argumenta que en l'1-O suposa el delicte de malversació en la modalitat més greu, castigada amb penes que poden arribar als 12 anys de presó i vint d'inhabilitació. És per aquesta banda per on es manté la pressió sobre l'exili i, previsiblement, sobre la resta de perseguits o condemnats per aquest delicte.Els canvis en la malversació, segons ERC, permetien que no s'apliqués a l'1-O, però això de moment no passa. De fet, s'utilitza aquest tipus delictiu com a principal ara, ara mateix, per mantenir la persecució. Llarena sosté que es pot aplicar el delicte amb ànim de lucre en els casos de Puigdemont, Comín i Puig pel seu paper en l'organització del referèndum, perquè no només hi ha malversació si hi ha lucre personal o de tercers, sinó també quan hi ha una rebaixa il·lícita dels fons públics. Així, descarta que es pugui aplicar la modalitat atenuada, que seria destinar diners públics a finalitats no previstes però sense lucre personal, castigada amb penes de fins a quatre anys de presó.
3. Euroordres aturades; pendents d'Europa
Les euroordres, doncs, queden arxivades i Llarena no n'emetrà de noves fins que arribin els pronunciaments de la justícia europea sobre les qüestions prejudicials i la immunitat dels eurodiputats. Les ordres de detenció nacionals, però, continuen en vigor amb els nous delictes, per tant, Puigdemont, Comín i Puig no poden tornar sense risc d'empresonament. Europa, doncs, continua tenint la clau per a un retorn amb garanties. Si les sentències són favorables als dirigents independentistes i se'ls protegeix la immunitat parlamentària, podrien abordar un possible retorn amb el risc, això sí, que Espanya decidís desobeir les resolucions europees.Si la justícia europea dona la raó a Llarena, l'extradició no seria ni molt menys immediata. Es podrien reactivar les euroordres amb les noves condicions -per malversació- i s'obriria de nou un procediment judicial a Bèlgica. Segons la defensa, no hi ha risc d'extradició, tampoc per malversació. Aquest escenari, en tot cas, és llunyà, perquè si la justícia europea tomba la immunitat de Puigdemont, la decisió es podrà recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, mentre no resol, els eurodiputats continuarien tenint immunitat, segons ha dit més d'una vegada l'advocat Gonzalo Boye.
4. Rovira i Ponsatí, més a prop de Catalunya
Les dues exiliades més beneficiades per la reforma del codi penal són Marta Rovira i Clara Ponsatí. La secretària general d'ERC estava processada per rebel·lió -delicte descartat a la sentència del Suprem- i l'eurodiputada de Junts ho estava per sedició. Amb la nova legislació i la interpretació que n'ha fet Llarena, totes dues passen a estar perseguides només per desobediència, delicte menor que no implica penes de presó. Això situa el seu cas en una situació similar al de Serret i Gabriel, que van tornar de l'exili fa temps. Sigui com sigui, Rovira i Ponsatí són avui més a prop de poder tornar a casa, més enllà de la decisió que considerin convenient prendre, que tindrà conseqüències polítiques. Per ara, Rovira ja ha demanat "prudència" i que no prendrà cap decisió "precipitada ni imminent". Ponsatí anunciarà la seva decisió en els pr5. Clarifica la revisió de la sentència
La interpretació que fa Llarena del nou codi penal clarifica per on pot anar la revisió de la sentència de l'1-O que haurà de fer el Suprem. La sala penal pot obrir aquesta carpeta d'ofici, però si no ho fa seran els condemnats d'ERC els qui presentaran un escrit en els propers dies exigint l'absolució d'acord amb el nou codi penal. Difícilment els fets quedaran impunes, però sí que, si ens fixem en els arguments de Llarena, les condemnes per sedició decauran. Una altra cosa és el que passi amb la malversació, que el Suprem pot continuar mantenint el tipus més greu, amb penes elevades d'inhabilitació. Això allunyaria un possible retorn de Junqueras o Turull a la primera línia política.D'altra banda, el moviment de Llarena també és un toc d'atenció a altres casos relacionats amb l'1-O, especialment el que afecta Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i els encausats als jutjats 13 i 18 de Barcelona pels preparatius del referèndum i l'acció exterior. La reforma de la malversació anava encaminada, també, a beneficiar la seva situació. Això, a l'espera de l'escrit d'acusació que presenti la Fiscalia, no passa i la interpretació del jutge del Suprem obre la porta a què segueixin processats per la modalitat greu del delicte i, potser, condemnats a penes elevades de presó i inhabilitació si es considera provada aquesta malversació.