El Tribunal Suprem ha revisat la sentència del procés d'acord amb el nou codi penal i ha optat per mantenir la condemna d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència amb concurs medial amb malversació greu. Per això, manté les penes d'inhabilitació tal com s'havien dictat en la resolució de 2019, tot i que en aquell cas la condemna era per sedició i malversació. Per a aquests quatre casos, el Suprem ha optat per una lectura dura de la nova legislació i fa una interpretació del nou delicte de malversació que obre la porta a castigar amb duresa, també, els preparatius del referèndum. D'aquesta manera, Junqueras i Bassa continuaran inhabilitats fins al 2031, i Turull i Romeva fins al 2030.  

Ara bé, com que la sedició ha caigut, el Suprem considera que no es pot substituir pels desordres públics agreujats -contra el criteri de la Fiscalia i en la línia que va exhibir Pablo Llarena en relació amb els exiliats-, i condemna Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn per un delicte de desobediència. El tribunal argumenta que la sedició era més que un delicte contra l'ordre públic -com ja va dir en la sentència del procés- i la derogació d'aquest tipus delictiu no permet afirmar que tot allò que abraçava la sedició queda ara inclòs en els desordres públics.  

En el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, sí que se'ls condemna per desordres públics, perquè no eren polítics i no poden ser condemnats per desobediència, i també perquè, segons sosté l'alt tribunal, ells sí que "van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses". Ara bé, en el seu cas, i també en el de Forcadell, Rull i Forn, els beneficia el nou codi penal i se'ls declara extingida la pena. Per tant, decau la pena d'inhabilitació i podrien tornar a la primera línia política i a ostentar càrrecs públics.

En la interlocutòria, de 43 pàgines, el Suprem avisa que la reforma del codi penal deixa impune els processos de secessió sense violència. "La deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l'incompliment de les resolucions judicials, ja no té tractament penal", afirma la sala penal. D'altra banda, pel que fa a la malversació, el Suprem descarta aplicar la malversació atenuada -aquella sense ànim de lucre- i manté que destinar diners públics a un referèndum il·legal s'ha d'aplicar la modalitat més greu de la malversació, castigada amb fins a 12 anys de presó. La interpretació del nou delicte ja la va verbalitzar Llarena en el cas dels exiliats: no se'ls perseguirà per sedició ni desordres greus, però sí per malversació agreujada. 

[noticia]250048[/noticia]

La decisió del Suprem arriba unes setmanes després que hagi entrat en vigor la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC. Aquesta modificació va comportar la desaparició del delicte de sedició -que va ser, precisament, la fórmula escollida per Marchena per condemnar els líders del procés amb responsabilitats governamentals o civils, com era el cas de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart-, i també es va retocar la definició de malversació per fer marxa enrere de la reforma impulsada pel PP en l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. ERC sempre havia insistit que la modificació del codi penal, primer fruit concret de la taula de diàleg després dels indults, estava encaminada a tenir els "efectes" de l'amnistia. La mesa de negociació, per cert, ha quedat congelada des que es va aprovar la reforma, tot i que hi havia el compromís per part de Pedro Sánchez de citar el mecanisme abans que acabés el 2022.

El posicionament del tribunal beneficia el futur polític de Rull -conseller de Territori durant l'1-O-, Forn -conseller d'Interior-, Forcadell -presidenta del Parlament durant el pols del 2017-, Sànchez -expresident de l'ANC i exsecretari general de Junts- i Cuixart -expresident d'Òmnium-, sempre que tinguessin la voluntat de tornar a la política activa. Rull és president del consell nacional de Junts; Forn ocupa una plaça a la junta directiva d'Òmnium Cultural; Forcadell no té cap responsabilitat institucional; Sànchez, des del juny, ja no és el número dos de Junts tot i que forma part dels dirigents rellevants del partit; i Cuixart s'ha apartat de primera fila per propiciar un relleu de lideratges en l'independentisme.

En relació a la revisió de la condemna de l'expresident d'Òmnium, Xavier Antich -que va rellevar Cuixart al capdavant de l'entitat- ha afirmat en una piulada que l'"'estat espanyol continua titllant de violència l'exercici pacífic de drets fonamentals, mentre renuncia a la democràcia". "Del Suprem mai no n'hem esperat res i la lluita continua al TEDH", ha afegit Antich.