14
de gener
de
2023, 16:20
Actualitzat:
16:25h
La derogació de la sedició ha tingut fins ara conseqüències positives, perquè permetrà que Marta Rovira i Clara Ponsatí tornin a Catalunya. En conjunt, però, la reforma del codi penal no ha servit per deixar de perseguir l'independentisme i, en el cas de l'exili, el jutge Pablo Llarena ha fet una interpretació del delicte de malversació per poder mantenir l'amenaça de presó sobre Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tot apunta que el Tribunal Suprem seguirà aquesta interpretació del delicte, així com altres jutges i fiscals, cosa que allunya la possibilitat d'un retorn a la primera línia política de figures com Oriol Junqueras o Jordi Turull. Per què no està funcionant, per ara, la modificació de la malversació? Quines conseqüències té la interpretació que n'ha fet Llarena?
La reforma acordada entre el PSOE, Unides Podem i ERC suposa diferenciar entre la malversació amb lucre i la que no en té. Fins ara, qualsevol malversació estava castigada igual, hi hagués o no enriquiment personal, i la pena variava en funció de la quantitat malversada. Amb la reforma, que ha entrat en vigor aquesta setmana, si hi ha lucre personal o de tercers, el delicte queda castigat com fins ara, amb penes que poden arribar fins als 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació en la modalitat més greu. El canvi apareix en la malversació sense lucre, castigada amb penes que arriben als quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. Amb aquesta maniobra, ERC esperava que l'1-O quedés o bé despenalitzat o bé amb penes més baixes, ja que no hi va haver enriquiment. El Suprem intenta frenar aquestes expectatives.
"Llarena ha derogat la reforma de la malversació", apuntava dijous l'advocat Gonzalo Boye. El jutge del Suprem diu que la modificació d'aquest delicte no suposa canvis significatius en la modalitat amb ànim de lucre. És a dir, els canvis introduïts en el delicte de malversació amb lucre personal o de tercers són menors i, si es considera que hi ha indicis d'aquest delicte en la conducta de Puigdemont, Comín i Puig, la nova legislació no els millora la situació. Sí que seria més favorable per a ells si es considera que en el seu cas es pot aplicar la modalitat atenuada del delicte, aquella en què no hi ha ànim de lucre, en què les penes són significativament més baixes. Llarena, però, argumenta que això no passa per la manera com la jurisprudència del Suprem entén l'ànim de lucre.
Pel als casos de Puigdemont, Comín i Puig, Llarena veu indicis de conductes d'apropiació amb ànim de lucre, entès no com a enriquiment personal o de tercers, sinó com una conducta que hauria desposseït la Generalitat d'uns fons públics per destinar-los a pagar activitats "plenament desvinculades del funcionament legítim de l'administració" per organitzar el referèndum de l'1-O i altres activitats relacionades amb el procés. En el seu cas concret se'ls atribueix una participació activa en un contracte a l'empresa Unipost per als preparatius del referèndum. D'aquesta manera, Llarena dribla la reforma de la malversació i manté el processament per malversació en la modalitat més greu, fixada en l'article 432.2, amb una despesa que seria superior als 250.000 euros.
¿I per què no es poden aplicar a l'1-O les altres modalitats de la malversació, amb penes més baixes? Llarena ho argumenta. No es tracta d'un delicte atenuat perquè no es disposa dels fons públics "de manera temporal", amb la intenció de retornar-los posteriorment, tal com fixa l'article 432 bis. Tampoc es tracta d'un desviament irregular de pressupost, regulat en l'article 433, perquè no es tracta de destinar el patrimoni públic a una finalitat pública diferent de la prevista inicialment, sinó que s'haurien destinat diners públics a pagar "la decisió personal de contravenir l'ordenament jurídic i cometre un delicte", en aquest cas, per tal de celebrar un referèndum que havia estat declarat il·legal. Ni en el judici de l'1-O ni en la instrucció el Suprem va ser capaç d'acreditar o quantificar la suposada malversació.
En els pròxims dies es veurà com Manuel Marchena i la sala penal apliquen aquest delicte al cas del procés. Qui també s'haurà de pronunciar és la Fiscalia, un òrgan jeràrquic que té al capdamunt el fiscal general de l'Estat, designat pel govern espanyol. La Fiscalia General de l'Estat ha d'enviar una circular a tots els fiscals per detallar com s'ha d'interpretar el nou codi penal i concretament el nou delicte de malversació. Serà la mateixa interpretació que ja ha començat a definir Llarena? De moment, ja ha transcendit que la Fiscalia del Suprem sospesa demanar a l'alt tribunal que canviï la sedició pel delicte de desordres públics agreujats -amb penes de fins a cinc anys de presó- en la sentència de l'1-O, cosa que no ha fet Llarena.
La reforma acordada entre el PSOE, Unides Podem i ERC suposa diferenciar entre la malversació amb lucre i la que no en té. Fins ara, qualsevol malversació estava castigada igual, hi hagués o no enriquiment personal, i la pena variava en funció de la quantitat malversada. Amb la reforma, que ha entrat en vigor aquesta setmana, si hi ha lucre personal o de tercers, el delicte queda castigat com fins ara, amb penes que poden arribar fins als 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació en la modalitat més greu. El canvi apareix en la malversació sense lucre, castigada amb penes que arriben als quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. Amb aquesta maniobra, ERC esperava que l'1-O quedés o bé despenalitzat o bé amb penes més baixes, ja que no hi va haver enriquiment. El Suprem intenta frenar aquestes expectatives.
"Llarena ha derogat la reforma de la malversació", apuntava dijous l'advocat Gonzalo Boye. El jutge del Suprem diu que la modificació d'aquest delicte no suposa canvis significatius en la modalitat amb ànim de lucre. És a dir, els canvis introduïts en el delicte de malversació amb lucre personal o de tercers són menors i, si es considera que hi ha indicis d'aquest delicte en la conducta de Puigdemont, Comín i Puig, la nova legislació no els millora la situació. Sí que seria més favorable per a ells si es considera que en el seu cas es pot aplicar la modalitat atenuada del delicte, aquella en què no hi ha ànim de lucre, en què les penes són significativament més baixes. Llarena, però, argumenta que això no passa per la manera com la jurisprudència del Suprem entén l'ànim de lucre.
L'ànim de lucre no és només enriquir-se amb diners públics
Com que el redactat del nou article 432 que regula la malversació no varia significativament respecte del mateix article d'abans de la reforma, Llarena entén que es pot mantenir la mateixa jurisprudència que la sala penal del Suprem ha anat fixant al llarg del temps. Això suposa una manera concreta d'entendre què és l'ànim de lucre, l'element que amb el nou codi penal diferencia entre penes altes o baixes. El Suprem ha establert a través de diverses sentències que l'ànim de lucre és el mateix que "l'ànim de tenir o disposar de la cosa com a pròpia". "El tipus penal no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó, en tot cas, la disminució il·lícita dels fons públics o béns assimilats a aquests".Pel als casos de Puigdemont, Comín i Puig, Llarena veu indicis de conductes d'apropiació amb ànim de lucre, entès no com a enriquiment personal o de tercers, sinó com una conducta que hauria desposseït la Generalitat d'uns fons públics per destinar-los a pagar activitats "plenament desvinculades del funcionament legítim de l'administració" per organitzar el referèndum de l'1-O i altres activitats relacionades amb el procés. En el seu cas concret se'ls atribueix una participació activa en un contracte a l'empresa Unipost per als preparatius del referèndum. D'aquesta manera, Llarena dribla la reforma de la malversació i manté el processament per malversació en la modalitat més greu, fixada en l'article 432.2, amb una despesa que seria superior als 250.000 euros.
¿I per què no es poden aplicar a l'1-O les altres modalitats de la malversació, amb penes més baixes? Llarena ho argumenta. No es tracta d'un delicte atenuat perquè no es disposa dels fons públics "de manera temporal", amb la intenció de retornar-los posteriorment, tal com fixa l'article 432 bis. Tampoc es tracta d'un desviament irregular de pressupost, regulat en l'article 433, perquè no es tracta de destinar el patrimoni públic a una finalitat pública diferent de la prevista inicialment, sinó que s'haurien destinat diners públics a pagar "la decisió personal de contravenir l'ordenament jurídic i cometre un delicte", en aquest cas, per tal de celebrar un referèndum que havia estat declarat il·legal. Ni en el judici de l'1-O ni en la instrucció el Suprem va ser capaç d'acreditar o quantificar la suposada malversació.
Llarena no actua sol
Són diverses les fonts jurídiques consultades per Nació que sostenen que Pablo Llarena no actua sol, quan fa aquesta interpretació del nou delicte la malversació, i que la sala penal que presideix Manuel Marchena anirà en la mateixa línia quan s'hagi de pronunciar sobre la revisió de la sentència de l'1-O. Els advocats d'ERC ja treballen en l'argumentació jurídica per demanar l'absolució dels condemnats, i un dels punts importants serà intentar desmuntar la interpretació que Llarena ha fet del nou delicte. Els republicans afectats per aquest delicte en la sentència de l'1-O són Junqueras, Romeva i Bassa, mentre que per Junts el principal afectat és Turull. Són els que tenen les penes més altes.En els pròxims dies es veurà com Manuel Marchena i la sala penal apliquen aquest delicte al cas del procés. Qui també s'haurà de pronunciar és la Fiscalia, un òrgan jeràrquic que té al capdamunt el fiscal general de l'Estat, designat pel govern espanyol. La Fiscalia General de l'Estat ha d'enviar una circular a tots els fiscals per detallar com s'ha d'interpretar el nou codi penal i concretament el nou delicte de malversació. Serà la mateixa interpretació que ja ha començat a definir Llarena? De moment, ja ha transcendit que la Fiscalia del Suprem sospesa demanar a l'alt tribunal que canviï la sedició pel delicte de desordres públics agreujats -amb penes de fins a cinc anys de presó- en la sentència de l'1-O, cosa que no ha fet Llarena.