02
de juny
de
2021, 12:40
Actualitzat:
14:13h
El Tribunal Constitucional ha tombat el recurs d'empara de Jordi Cuixart i ha avalat la sentència de l'1-O que va dictar el Tribunal Suprem i que condemna el president d'Òmnium Cultural a una pena nou anys de presó per sedició. L'alt tribunal, com ha passat en els casos de Josep Rull i Jordi Turull, no ha pogut mantenir la unanimitat i la sentència compta amb dos vots particulars, dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que consideren vulnerats drets fonamentals durant la causa del procés. En els propers dies se'n faran públics els arguments.
La majoria del TC sosté que la sentència del Suprem és correcta i no és desproporcionada, i que el delicte de sedició s'adequa a la conducta de Cuixart en els moments àlgids del procés, l'any 2017. El ponent ha estat el president del TC, Juan José González Rivas, que argumenta que promoure l'oposició material a l'execució policial de les decisions del TC i altres tribunals no va ser un exercici legítim de llibertat d'expressió i reunió. També diu que la sentència del Suprem no suposa cap persecució o càstig per unes idees polítiques.
El cas del president d'Òmnium és significatiu, igual que el de Jordi Sànchez, perquè es tracta d'un líder d'una entitat civil, no pas d'un polític o membre del Govern. De fet, entitats com Amnistia Internacional n'han demanat diverses vegades l'alliberament i han denunciat vulneracions de drets. Cuixart no s'ha sorprès de la decisió del TC. "Els tribunals polítics mai sorprenen. Continuarem utilitzant la presó com a altaveu internacional", ha dit a través de Twitter.
Un cop exhaurida la via judicial a Espanya, Cuixart pot portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. "Anem a Estrasburg a acusar l'Estat", ha dit Cuixart. El seu equip de defensa, pilotat per Benet Salellas i Marina Roig, ja fa temps que hi treballen. El camí que comença ara l'independentisme serà llarg, però és on les defenses confien que es faci justícia i es confirmin les vulneracions de drets fonamentals -especialment el dret de reunió i de manifestació- que fa anys que s'estan denunciant.
La majoria del TC sosté que la sentència del Suprem és correcta i no és desproporcionada, i que el delicte de sedició s'adequa a la conducta de Cuixart en els moments àlgids del procés, l'any 2017. El ponent ha estat el president del TC, Juan José González Rivas, que argumenta que promoure l'oposició material a l'execució policial de les decisions del TC i altres tribunals no va ser un exercici legítim de llibertat d'expressió i reunió. També diu que la sentència del Suprem no suposa cap persecució o càstig per unes idees polítiques.
El cas del president d'Òmnium és significatiu, igual que el de Jordi Sànchez, perquè es tracta d'un líder d'una entitat civil, no pas d'un polític o membre del Govern. De fet, entitats com Amnistia Internacional n'han demanat diverses vegades l'alliberament i han denunciat vulneracions de drets. Cuixart no s'ha sorprès de la decisió del TC. "Els tribunals polítics mai sorprenen. Continuarem utilitzant la presó com a altaveu internacional", ha dit a través de Twitter.
Un cop exhaurida la via judicial a Espanya, Cuixart pot portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. "Anem a Estrasburg a acusar l'Estat", ha dit Cuixart. El seu equip de defensa, pilotat per Benet Salellas i Marina Roig, ja fa temps que hi treballen. El camí que comença ara l'independentisme serà llarg, però és on les defenses confien que es faci justícia i es confirmin les vulneracions de drets fonamentals -especialment el dret de reunió i de manifestació- que fa anys que s'estan denunciant.