Pedro Sánchez tenia pressa per renovar el Tribunal Constitucional (TC) per una raó molt senzilla: s'hi juga la seva obra de govern. Bona part de l'
agenda social impulsada pel
PSOE i
Unides Podem durant aquests últims anys és -o acabarà- a la taula del TC, que haurà de decidir sobre la seva constitucionalitat arran dels recursos presentats per la dreta. El PSOE sap que una majoria progressista pot veure amb més bons ulls lleis com la de l'eutanàsia, la llei rider o la reforma laboral. La decisió del
Consell General del Poder Judicial de finals d'any va desencallar la renovació per facilitar el canvi de majories: els progressistes controlaran l'alt tribunal després d'anys de domini conservador i això és important pel govern espanyol. La renovació s'ha formalitzat aquest dilluns, amb la presa de possessió dels nous magistrats.
Hi ha una desena de lleis de caràcter social que han estat recorregudes per part del PP i Vox. Algunes, d'aquesta legislatura. D'altres, de legislatures passades. I, en algun cas, normes de fa més de deu anys, com és el cas de la llei de l'avortament, que el TC no ha tingut interès a abordar fins ara. Però hi ha més qüestions: l'agenda del "retrobament" del govern espanyol té com a principals puntals els
indults, la
reforma del codi penal i la poca bel·ligerància davant el mecanisme de la Generalitat per
esquivar el 25% de castellà a l'escola, que compta amb el suport del PSC i la Moncloa no ha impugnat. Tot plegat està pendent de l'aval dels jutges o bé acabarà sobre la taula del TC en els pròxims mesos.
La llei de l'avortament
Fa 12 anys que el PP va presentar recurs contra la
llei de l'avortament impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, però encara no hi ha resposta per part del TC. Quan el magistrat González-Trevijano es va convertir el president de l'alt tribunal, ara fa un any, va situar aquesta decisió com a prioritària, però els jutges volen prioritzar el consens sobre una qüestió de gran transcendència. El ponent era
Andrés Ollero, que va ser diputat del PP i és membre de l'Opus Dei, i que ja no forma part del TC. Més d'una dècada després, es dona la circumstància que el govern espanyol, concretament la ministra d'Igualtat,
Irene Montero,
ha impulsat una reforma legislativa per regular la interrupció voluntària de l'embaràs i inclou, per exemple, les baixes per regles doloroses o l'avortament sense permís a partir dels 16 anys.
La llei Celaá
També de fa anys és la
llei d'educació espanyolaimpulsada per l'exministra
Isabel Celaá que, segons va dir ERC en aquell moment, blindava la immersió. Serà especialment rellevant el que digui el TC sobre un punt concret, la disposició addicional 38a, que el PP considera inconstitucional. Aquesta disposició estableix que s'ha de garantir el ple coneixement de les dues llengües oficials quan s'acaba l'etapa obligatòria, sense fixar percentatges. La decisió que prengui el TC sobre aquesta qüestió podria o bé ratificar el criteri seguit fins ara o començar a variar-lo, cosa que complicaria el futur de la llei catalana que esquiva el 25% de castellà a les aules i que també haurà de rebre l'aval del TC.
La llei de l'eutanàsia
Una de les lleis importants que ha impulsat el govern espanyol aquesta legislatura és la de l'eutanàsia, que regula el dret a la mort assistida en casos de malaltia terminal. El Congrés va aprovar-la al març de l'any 2021 i Espanya es va convertir en el sisè país en legalitzar el dret a morir dignament. Vox va presentar recurs i el TC el va admetre a tràmit, però va rebutjar deixar en suspens la nova legislació, tal com demanava el partit d'extrema dreta. En aquest àmbit, un canvi de majories pot ser decisiu per fer decantar la balança. El ponent de la sentència és el magistrat
Cándido Conde-Pumpido, considerat del sector progressista. Digui el que digui el TC, el PP ha anunciat que derogarà aquesta llei quan governi l'Estat.
La llei rider
Una altra llei de caràcter social és la llei rider, que obliga empreses com
Glovo a contractar com a assalariats els seus repartidors. L'any passat, el TC va admetre a tràmit els recursos del PP i Vox contra el decret llei, que modifica la llei de l'Estatut dels Treballadors. El decret del govern espanyol va ser convalidat al Congrés el juny de 2021 i ja aleshores Vox va anunciar que presentaria recurs perquè no considerava que la nova legislació no es podia fer via decret llei. En tot cas, la llei va arribar després que el Tribunal Suprem reconegués els riders com a falsos autònoms, i després d'un acord entre el govern espanyol, la patronal i els sindicats. El TC tindrà l'última paraula.
La llei de protecció a la infància
Els jutges del TC també tenen sobre la taula el recurs de Vox contra
la llei de protecció de la infància i l'adolescència, que va entrar en vigor el juny de l'any passat. La legislació posa especial èmfasi en les víctimes de violència masclista i preveu que es pugui suspendre el règim de visites del pare si es dicta una ordre de protecció per la mare o hi ha indicis que els menors han presenciat el maltractament. També hi haurà més temps per denunciar els abusos a menors, fins als 35 anys i no fins als 18 com fins ara. Vox considera que és una llei "ideològica" que pretén adoctrinar els alumnes, perquè inclou que aquests rebin educació sexual. El ponent de la sentència havia de ser, de nou, Andrés Ollero, proper al PP i que ja no és membre del TC.
La reforma laboral
El govern espanyol tenia com a objectiu de la legislatura derogar la
reforma laboral del PP, però finalment la reforma va ser més aviat descafeïnada, fet que li va comportar
perdre bona part dels suports que van permetre la investidura de Pedro Sánchez. Amb tot, la reforma va tirar endavant
per l'error d'un diputat del PP, que va votar a favor i no pas en contra, cosa que va permetre la victòria del "sí" per 175 a 174. Tant el diputat en qüestió,
Alberto Casero, com el PP, han presentat recursos contra aquella votació. Alhora, Vox també ha presentat recurs contra la reforma laboral. El TC ho ha admès a tràmit i haurà de pronunciar-se en els propers mesos.
L'escó d'Alberto Rodríguez
El TC també tindrà sobre la taula el contra la decisió de la presidenta del Congrés,
Meritxell Batet, de retirar
l'escó de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, condemnat a un mes i mig d'inhabilitació per atemptat contra l'autoritat. L'exmembre de Podem considera que se li han vulnerat diversos drets fonamentals, cosa que haurà de valorar el TC quan abordi la seva impugnació. Fa mesos que va demanar com a mesura cautelar que se li retornés l'escó, però el TC no ho ha considerat prioritari. Si l'alt tribunal accepta el recurs de Rodríguez, això suposarà un revés important per a Batet, que va ser molt criticada per Podem quan va prendre la decisió de retirar l'acta de diputat al seu dirigent.
L'escut de la Generalitat contra el 25% de castellà
També està pendent de resolució el
mecanisme legal de la Generalitat per esquivar la sentència del 25% de castellà a les escoles. Aquest "escut" ha aconseguit frenar la imposició de més llengua castellana a tots els centres del país, si bé el TSJC ha aconseguit aplicar-la en algunes aules. La nova llei catalana estableix que el català és la llengua vehicular i el castellà és "llengua d'ús curricular". Això, depèn de qui ho expliqui, vol dir que el català i castellà són totes dues vehiculars a les escoles catalanes. En tot cas, el TC haurà de dir si aquesta llei i el decret del Govern s'adeqüen a la Constitució i a l'Estatut. De moment, compten amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que té com a vicepresidenta la catedràtica
Laura Díez,
proposada pel govern espanyol com a nova membre del TC.
Els indults i la reforma del codi penal
Tot apunta que els
indults i la
reforma del codi penal acabaran també davant del TC. El perdó als líders de l'1-O es troba pendent de la revisió del Tribunal Suprem, que haurà de decidir si es va concedir correctament o no, després d'acceptar finalment que PP, Vox i Ciutadans impugnessin la decisió després de canviar de parer just després d'un canvi de majories a la sala contenciosa-administrativa. Quan es resolgui aquesta carpeta, els partits de la dreta han anunciat recursos al TC per mirar de revertir la mesura de gràcia que va permetre alliberar els
presos polítics el juny de 2021. En la mateixa línia, la triple dreta ha carregat contra la reforma del codi penal, que consideren una "concessió" a l'independentisme, i han posat en dubte la seva constitucionalitat, per això tot apunta que presentaran en les properes setmanes un recurs a l'alt tribunal.
