17
de setembre
de
2016, 19:25
Actualitzat:
18
de setembre,
15:22h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a través de la sala de contenciós administratiu, ha emès una interlocutòria en resposta al recurs de l'advocacia de l'Estat contra el Decret 2/2015 de nomenament del Representant Permanent davant la Unió Europea (UE) de la Generalitat de Catalunya, càrrec que des de fa més d'un any recau en Amadeu Altafaj. Impugnar la denominació d'alt representant és una de les mesures que va prendre el govern espanyol contra l'acció exterior del Govern. De fet, el Tribunal Constitucional (TC) ja va obligar a canviar la denominació de la conselleria amb l'argument que les competències en política exterior són exclusives de l'Estat.
Segons ha pogut saber NacióDigital, la interlocutòria acorda suspendre com a mesura cautelar l’ús de la denominació representant permanent que el Decret de 2/2015 atorga a Altafaj, que és també delegat del Govern a Brussel·les. La Generalitat va rebre ahir la notificació, l'està estudiant i té intenció de recórrer. El mateix Altafaj s'hi ha referit avui implícitament a través de Twitter:
La interlocutòria només afecta la utilització de la denominació "representant permanent". Fonts del Govern entenen que la mesura cautelar no s'estén a la capacitat de la Generalitat per nomenar un representant davant la UE, ni a les funcions i competències que té assignades el representant permanent. El govern espanyol ja va posar traves a la creació de la conselleria d'Exteriors que lidera Raül Romeva, i va actuar contra el decret que la definia. La Generlaitat va decidir canviar el nom oficial del departament, que ara es diu d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
L'argument del Tribunal
El TSJC considera que hi ha un "risc de confusió" pel fet d’utilitzar la denominació de "representant permanent" ja que és una denominació d’ús habitual a nivell internacional i podria generar confusió a tercers estats i organismes internacionals respecte l'abast de l'acció exterior de la Generalitat.
Altafaj té una àmplia trajectòria a Brusel·les, concretament dins la Comissió Europea. A principis de maig, el Representant Permament de Catalunya a la UE es va veure enmig de la polèmica en transcendir que havia demanat de forma discreta una reunió entre Carles Puigdemont, president català, i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió, que la va rebutjar.
Segons ha pogut saber NacióDigital, la interlocutòria acorda suspendre com a mesura cautelar l’ús de la denominació representant permanent que el Decret de 2/2015 atorga a Altafaj, que és també delegat del Govern a Brussel·les. La Generalitat va rebre ahir la notificació, l'està estudiant i té intenció de recórrer. El mateix Altafaj s'hi ha referit avui implícitament a través de Twitter:
Serem el que el poble de Catalunya decideixi que hem de ser. Cap tribunal ni Govern espanyol decidirà el nostre futur. Som i serem.
— Amadeu Altafaj (@aaltafaj) 17 de setembre de 2016
La interlocutòria només afecta la utilització de la denominació "representant permanent". Fonts del Govern entenen que la mesura cautelar no s'estén a la capacitat de la Generalitat per nomenar un representant davant la UE, ni a les funcions i competències que té assignades el representant permanent. El govern espanyol ja va posar traves a la creació de la conselleria d'Exteriors que lidera Raül Romeva, i va actuar contra el decret que la definia. La Generlaitat va decidir canviar el nom oficial del departament, que ara es diu d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
L'argument del Tribunal
El TSJC considera que hi ha un "risc de confusió" pel fet d’utilitzar la denominació de "representant permanent" ja que és una denominació d’ús habitual a nivell internacional i podria generar confusió a tercers estats i organismes internacionals respecte l'abast de l'acció exterior de la Generalitat.
Altafaj té una àmplia trajectòria a Brusel·les, concretament dins la Comissió Europea. A principis de maig, el Representant Permament de Catalunya a la UE es va veure enmig de la polèmica en transcendir que havia demanat de forma discreta una reunió entre Carles Puigdemont, president català, i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió, que la va rebutjar.