14
d'octubre
de
2019, 17:52
Actualitzat:
21:16h
La sentència de l'1-O esculpida pel Tribunal Suprem té una columna vertebral molt clara, que el tribunal s'ha esforçat a destacar a través dels fets provats. Es tracta d'aquells que, després de l'examen de les proves i la declaració dels acusats, s'han considerat demostrats, sostinguts i evidents. És la base sobre la qual els magistrats han arribat a construir una sentència de 493 pàgines on es dibuixa la clau de volta de tot plegat: un "tumult" violent per impedir el compliment de la legalitat espanyola, amb un clar menyspreu cap a les autoritats judicials i l'ordenament jurídic estatal.
Així s'especifica de manera més o menys clara al llarg del relat, tot i que de és especialment fefaent quan fa referència, per exemple, al líder d'Òmnium, Jordi Cuixart. "El que va passar l’1-O no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta; va ser un aixecament tumultuari incitat per l'acusat, entre moltes altres persones, per convertir en paper mullat –mitjançant l'ús de vies de fet i la força física- les decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)", sosté el tribunal, encarregat de falcar els pilars de la sedició.
Són tres: quan el Govern i el Parlament van aprovar i debatre les anomenades lleis de desconnexió el setembre del 2017, amb la posterior proclamació d'independència el 27 d’octubre; el 20 de setembre i l'1 d’octubre, arengats per l'ANC i Òmnium; i l'actuació "inoperant" els Mossos d’Esquadra la jornada del referèndum.
El Suprem reprodueix un esquema de fets provats amb divergències importants amb la Fiscalia sobre el concepte de violència –la clau que ha tombat la rebel·lió-, però li compra l'eix central del relat. Poques hores després de conèixer la resolució, representants del ministeri fiscal han comparegut públicament per atribuir-se part del protagonisme d’una sentència que ja consideren “satisfactòria”. Va ser precisament el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, han recordat, qui va iniciar la causa que acabaria al Suprem quan es va querellar per rebel·lió contra el Govern.
Una estratègia concertada
El Suprem veu la llei del referèndum i la llei de transitorietat aprovades el 6 i 7 de setembre del 2017 com les constatacions d'una actitud obertament secessionista per part del Govern i el Parlament. Aquestes pretenien, segons consideren provat, tergiversar l'ordre constitucional i fomentar un nou l'ordenament jurídic català” que convertiria el TSJC en el Tribunal Suprem de Catalunya. Tot, per generar una “cobertura jurídica” que permetés creure a la ciutadania que l'1-O esdevindria “l'acte fundacional" de la República catalana.
En aquest camí, malgrat les advertències del Constitucional –en ocasions dirigides personalment a alguns dels acusats i amb l'advertència dels lletrats- el Parlament va decidir admetre a tràmit les proposicions de llei, i el Suprem atribueix a Carme Forcadell la màxima responsabilitat. Segons la sentència, Forcadell va ser qui ho va fer possible “des de la seva privilegiada posició de presidenta del Parlament”, permetent crear una “legalitat paral·lela mancada de validesa” que, fins i tot, va “entorpir greument” l'autoritat pública que es pressuposa als tribunals. A més, els magistrats destaquen que Forcadell va “projectar la seva activitat pública més enllà de l'àmbit parlamentari” quan va “organitzar i protagonitzar actuacions multitudinàries per entorpir la tasca judicial”.
La part més important del lideratge delictiu s'atribueix, però, al líder d’ERC i qui va era vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. La desatenció als requeriments del Constitucional per part del republicà “esvaeix qualsevol dubte sobre el control que exercia en el procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible el referèndum”, indica el tribunal. Aquest també considera l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva un dels responsables d'assumir l'estratègia exterior del Govern per legitimar internacionalment el referèndum i, així, “neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials”. El Suprem també acusa Romeva d'advertir les institucions europees que perdrien la credibilitat, si no donaven suport al referèndum.
Pel que fa a Jordi Turull, el tribunal assegura que coneixia els requeriments del Constitucional -com tots els consellers- i, malgrat això, va participar en reunions definitòries de l'estratègia, fins el punt de presentar les urnes i el sistema de cens universal per l’1-O. En Josep Rull centra els fets en les accions “d’impedir l'atracament d’un vaixell al port de Palamós”.
El 20-S i l’1-O, i l’ús de la ciutadania
Els fets del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia i l'1 d’octubre van ser, segons el Suprem, mobilitzacions orquestrades pel Govern, però també per Cuixart i Sànchez, per articular eixos de pressió en contra de les decisions judicials. El 20-S, diu el tribunal, els líders de l'ANC i Òmnium van aprofitar la seva “capacitat de lideratge” per convocar la ciutadania i impedir el correcte funcionament del registre.
“No es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial va reclamar”, apunta, i “no hi havia cap altre accés que un estret passadís” controlat per membres de l’Assemblea. Ni la Guàrdia Civil va poder introduir els detinguts correctament a l'edifici, ni la secretària judicial va poder sortir-ne. Els polèmics vehicles policials, a més, van acabar amb “importants destrosses”.
L'alt tribunal afirma que Sànchez va rebutjar desconvocar la concentració amb proclames bel·ligerants. I si alguna cosa el va moure, asseguren els magistrats, és la voluntat de demostrar que els jutges havien perdut la capacitat d'executar resolucions a Catalunya. Pel que fa a Cuixart, el Suprem agafa la seva declaració autoinculpatòria: “Ell no defuig, no dissimula ni s'amaga, arribant a verbalitzar la seva decidida voluntat de seguir ajustant la seva conducta a la pauta del lema Ho tornarem a fer.
Pel que fa a l'1-O, el tribunal assegura que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil “es van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista”. També atribueix a l'exconsellera d'Afers Socials Dolors Bassa la cessió dels centres i escoles obertes pel referèndum, la qual cosa suposa un error perquè no tenia aquestes competències. .
El Mossos, a les ordres de Forn
Respecte dels Mossos, el Suprem considera provat que Forn va utilitzar-los per no evitar l’1-O, malgrat que el major Josep Lluís Trapero ja va avisar en la reunió el 28 de setembre que la votació podia generar riscos. Així, els cossos policials espanyols van creure que es compliria el mandat del TSJC, explica el tribunal, mentre que no hi havia cap pretensió. Segons el Suprem, Forn va intervenir per “simular l'aparent compliment” de la interlocutòria judicial d’impedir la votació en una clara estratègia política. La decisió del Govern estava presa: calia "seguir endavant amb el referèndum".
Així s'especifica de manera més o menys clara al llarg del relat, tot i que de és especialment fefaent quan fa referència, per exemple, al líder d'Òmnium, Jordi Cuixart. "El que va passar l’1-O no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta; va ser un aixecament tumultuari incitat per l'acusat, entre moltes altres persones, per convertir en paper mullat –mitjançant l'ús de vies de fet i la força física- les decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)", sosté el tribunal, encarregat de falcar els pilars de la sedició.
Són tres: quan el Govern i el Parlament van aprovar i debatre les anomenades lleis de desconnexió el setembre del 2017, amb la posterior proclamació d'independència el 27 d’octubre; el 20 de setembre i l'1 d’octubre, arengats per l'ANC i Òmnium; i l'actuació "inoperant" els Mossos d’Esquadra la jornada del referèndum.
"El que va passar l’1-O no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta; va ser un aixecament tumultuari", assegura el tribunal
El Suprem reprodueix un esquema de fets provats amb divergències importants amb la Fiscalia sobre el concepte de violència –la clau que ha tombat la rebel·lió-, però li compra l'eix central del relat. Poques hores després de conèixer la resolució, representants del ministeri fiscal han comparegut públicament per atribuir-se part del protagonisme d’una sentència que ja consideren “satisfactòria”. Va ser precisament el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, han recordat, qui va iniciar la causa que acabaria al Suprem quan es va querellar per rebel·lió contra el Govern.
Una estratègia concertada
El Suprem veu la llei del referèndum i la llei de transitorietat aprovades el 6 i 7 de setembre del 2017 com les constatacions d'una actitud obertament secessionista per part del Govern i el Parlament. Aquestes pretenien, segons consideren provat, tergiversar l'ordre constitucional i fomentar un nou l'ordenament jurídic català” que convertiria el TSJC en el Tribunal Suprem de Catalunya. Tot, per generar una “cobertura jurídica” que permetés creure a la ciutadania que l'1-O esdevindria “l'acte fundacional" de la República catalana.
En aquest camí, malgrat les advertències del Constitucional –en ocasions dirigides personalment a alguns dels acusats i amb l'advertència dels lletrats- el Parlament va decidir admetre a tràmit les proposicions de llei, i el Suprem atribueix a Carme Forcadell la màxima responsabilitat. Segons la sentència, Forcadell va ser qui ho va fer possible “des de la seva privilegiada posició de presidenta del Parlament”, permetent crear una “legalitat paral·lela mancada de validesa” que, fins i tot, va “entorpir greument” l'autoritat pública que es pressuposa als tribunals. A més, els magistrats destaquen que Forcadell va “projectar la seva activitat pública més enllà de l'àmbit parlamentari” quan va “organitzar i protagonitzar actuacions multitudinàries per entorpir la tasca judicial”.
El Suprem no veu cap "dubte" sobre el "control" que exercia Junqueras en el procés de creació i reglamentària que va fer possible el referèndum
La part més important del lideratge delictiu s'atribueix, però, al líder d’ERC i qui va era vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. La desatenció als requeriments del Constitucional per part del republicà “esvaeix qualsevol dubte sobre el control que exercia en el procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible el referèndum”, indica el tribunal. Aquest també considera l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva un dels responsables d'assumir l'estratègia exterior del Govern per legitimar internacionalment el referèndum i, així, “neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials”. El Suprem també acusa Romeva d'advertir les institucions europees que perdrien la credibilitat, si no donaven suport al referèndum.
Pel que fa a Jordi Turull, el tribunal assegura que coneixia els requeriments del Constitucional -com tots els consellers- i, malgrat això, va participar en reunions definitòries de l'estratègia, fins el punt de presentar les urnes i el sistema de cens universal per l’1-O. En Josep Rull centra els fets en les accions “d’impedir l'atracament d’un vaixell al port de Palamós”.
El 20-S i l’1-O, i l’ús de la ciutadania
Els fets del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia i l'1 d’octubre van ser, segons el Suprem, mobilitzacions orquestrades pel Govern, però també per Cuixart i Sànchez, per articular eixos de pressió en contra de les decisions judicials. El 20-S, diu el tribunal, els líders de l'ANC i Òmnium van aprofitar la seva “capacitat de lideratge” per convocar la ciutadania i impedir el correcte funcionament del registre.
“No es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial va reclamar”, apunta, i “no hi havia cap altre accés que un estret passadís” controlat per membres de l’Assemblea. Ni la Guàrdia Civil va poder introduir els detinguts correctament a l'edifici, ni la secretària judicial va poder sortir-ne. Els polèmics vehicles policials, a més, van acabar amb “importants destrosses”.
"Ell no defuig, no dissimula ni s'amaga, arribant a verbalitzar la seva decidida voluntat de seguir ajustant la seva conducta a la pauta del ‘ho tornarem a fer’", destaca el Suprem sobre Cuixart
L'alt tribunal afirma que Sànchez va rebutjar desconvocar la concentració amb proclames bel·ligerants. I si alguna cosa el va moure, asseguren els magistrats, és la voluntat de demostrar que els jutges havien perdut la capacitat d'executar resolucions a Catalunya. Pel que fa a Cuixart, el Suprem agafa la seva declaració autoinculpatòria: “Ell no defuig, no dissimula ni s'amaga, arribant a verbalitzar la seva decidida voluntat de seguir ajustant la seva conducta a la pauta del lema Ho tornarem a fer.
Pel que fa a l'1-O, el tribunal assegura que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil “es van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista”. També atribueix a l'exconsellera d'Afers Socials Dolors Bassa la cessió dels centres i escoles obertes pel referèndum, la qual cosa suposa un error perquè no tenia aquestes competències. .
El Mossos, a les ordres de Forn
Respecte dels Mossos, el Suprem considera provat que Forn va utilitzar-los per no evitar l’1-O, malgrat que el major Josep Lluís Trapero ja va avisar en la reunió el 28 de setembre que la votació podia generar riscos. Així, els cossos policials espanyols van creure que es compliria el mandat del TSJC, explica el tribunal, mentre que no hi havia cap pretensió. Segons el Suprem, Forn va intervenir per “simular l'aparent compliment” de la interlocutòria judicial d’impedir la votació en una clara estratègia política. La decisió del Govern estava presa: calia "seguir endavant amb el referèndum".
Sentència de l'1-O by naciodigital on Scribd