21
de març
de
2023, 13:40
Actualitzat:
13:54h
El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia, un document que defineix la nova estructura dels Mossos. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha comparegut al costat de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha comparegut per detallar el nou decret, que s'havia d'aprovar a finals de l'any passat, però finalment no ha arribat al consell executiu fins aquest dimarts. Elena ha volgut ressaltar el reforç en l'àmbit tecnològic -els Mossos tindran una nova comissaria de la Informació i la Comunicació i una nova regió virtual- i la visió territorial -amb la creació, per exemple, de la Divisió d'Investigació Territorial, que permet descentralitzar aquest àmbit-.
Amb tot, Elena ha volgut respondre a les afirmacions de Ramon Espadaler, que ha acusat el Govern d'intentar posar el nas en les investigacions criminals a través de la reestructuració dels Mossos. Elena ha dit que és "lamentable" que l'exconseller digui això. "Ho diu justament quan el seu partit està intentant tapar l'espionatge polític; el PSOE ha callat i tapat l'espionatge a la dissidència política", ha etzibat el conseller. "L'espionatge es fa només d'una manera, amb autorització judicial, la resta és una altra cosa", ha afirmat, i ha retret a Espadaler que tingui "mala qualitat política" per fer afirmacions sense cap fonament.
Amb tot, després d'informacions en què es parlava de les intervencions telefòniques, Elena ha explicat que quan un jutge autoritza a intervenir converses, l'ordre arriba a un grup de persones, que amb el nou decret formaran part de la Comissaria General de Tecnologia i Comunicació. "Aquests professionals responen només a una persona, al jutge", ha afirmat. Així, ha explicat que les investigacions poden sorgir de la comissaria d'investigació, d'informació o d'afers interns, però la dependència dels agents que fan les intervencions no canvia, no hi ha cap diferència entre la situació anterior i l'actual. "Dir això només pot respondre a la mala fe", ha explicat. La policia britànica i el Cos Nacional de Policia ho fa igual.
Funcionava malament, fins ara? Elena ha dit que no, però que té més sentit traslladar aquests àmbits a la nova comissaria TIC. En tot cas, continuaran treballant a les ordres dels jutges. "Si crees una comissaria de tecnologia, és normal que hi situïs els elements tecnològics", ha afirmat.
El decret pretén enfortir la capacitat operativa de les àrees bàsiques policials i les regions policials -amb més poder per als caps de regió- i millorar la descentralització i proximitat. Aquest dilluns, per exemple, s'ha presentat la nova app dels Mossos, enfocada a millorar la comunicació entre el cos i la ciutadania. Més enllà d'això, la nova estructura dels Mossos, en l'àmbit territorial, està formada per dues comissaries superiors. En la Comissaria Superior Territorial -d'on pengen les nou regions policials- és on es crea la desena regió policial, la Regió Policial Virtual, per donar resposta a la ciberdelinqüència i donar atenció a les víctimes d'aquest tipus de delicte.
La direcció general de la Policia, que comanda Ferrer i depèn directament del conseller Elena, s'enforteix. D'ella en depèn el gabinet, la prefectura, la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, les dues noves comissaries que sorgeixen de la Divisió d'Afers Interns i la Divisió d'Avaluació de Serveis, la Subdirecció General d'Administració i Serveis (que creix amb cinc nous òrgans), la Subdirecció General de Recursos Humans —amb la creació del Servei d'Avaluació de l'Aptitud Psicofísica i que alguns comandaments voldrien fora de l'àmbit polític—, i el Servei d'Assessorament Jurídic.
Com consta en la memòria del projecte de reestructuració, dos àmbits que fins ara eren divisions, pugen de rang i passen a ser comissaries generals. La Divisió d'Afers Interns -coneguda com a DAI- es converteix en la Comissaria General d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris, amb dues divisions i una àrea que en depenen, i la creació d'una àrea d'anticorrupció policial per investigar aquells casos en què el mateix funcionari policial dugui a terme actuacions irregulars, com ha passat darrerament amb casos vinculats amb la marihuana -el problema del narcotràfic fa mesos que preocupa els Mossos-.
D'altra banda, la Divisió d'Avaluació de Serveis -la DAS, pilotada pel major Trapero des que va ser destituir com a màxim responsable del cos- es converteix en la Comissaria General d'Inspecció i Avaluació, per enfortir-ne l'estructura organitzativa i fomentar la cultura de la supervisió i el rendiment de comptes. En depenen dues divisions, una àrea i una oficina de suport. Serà en aquesta nova comissaria, que penja directament del director general, on s'auditaran les actuacions policials "que puguin afectar els drets fonamentals o la reputació del servei públic de seguretat". "Això es fa amb la finalitat de fer que la DAI i la DAS no estiguin adreçades tant al mateix cos, que també, sinó al sistema", ha detallat Elena.
"Quan analitzem a les juntes locals l'evolució dels delictes, el creixement de les estafes vinculades a la ciberdelinqüència és molt rellevant", ha ressaltat Elena. L'objectiu, doncs, és incrementar la intel·ligència i els mitjans per perseguir aquests tipus de delictes, i la coordinació amb altres cossos policials per lluitar contra el cibercrim.
Amb tot, Elena ha volgut respondre a les afirmacions de Ramon Espadaler, que ha acusat el Govern d'intentar posar el nas en les investigacions criminals a través de la reestructuració dels Mossos. Elena ha dit que és "lamentable" que l'exconseller digui això. "Ho diu justament quan el seu partit està intentant tapar l'espionatge polític; el PSOE ha callat i tapat l'espionatge a la dissidència política", ha etzibat el conseller. "L'espionatge es fa només d'una manera, amb autorització judicial, la resta és una altra cosa", ha afirmat, i ha retret a Espadaler que tingui "mala qualitat política" per fer afirmacions sense cap fonament.
Amb tot, després d'informacions en què es parlava de les intervencions telefòniques, Elena ha explicat que quan un jutge autoritza a intervenir converses, l'ordre arriba a un grup de persones, que amb el nou decret formaran part de la Comissaria General de Tecnologia i Comunicació. "Aquests professionals responen només a una persona, al jutge", ha afirmat. Així, ha explicat que les investigacions poden sorgir de la comissaria d'investigació, d'informació o d'afers interns, però la dependència dels agents que fan les intervencions no canvia, no hi ha cap diferència entre la situació anterior i l'actual. "Dir això només pot respondre a la mala fe", ha explicat. La policia britànica i el Cos Nacional de Policia ho fa igual.
Funcionava malament, fins ara? Elena ha dit que no, però que té més sentit traslladar aquests àmbits a la nova comissaria TIC. En tot cas, continuaran treballant a les ordres dels jutges. "Si crees una comissaria de tecnologia, és normal que hi situïs els elements tecnològics", ha afirmat.
Voluntat de diàleg amb els sindicats
El darrer decret, que queda superat per aquest, és de 2011. No s'implementarà de cop, sinó que "dibuixa" el que seran els Mossos durant la propera dècada. "La seva evolució i aplicació s'anirà fent en els propers anys, de manera paral·lela amb el creixement del cos", ha dit. "És l'espai on els Mossos es poden moure en tota aquesta fase de creixement", ha afegit. El cert és que, per ara, el nou decret ha generat discrepàncies amb els principals sindicats, que ahir van plantar el conseller en la reunió per presentar la reestructuració. "Si els sindicats creuen que no s'ha debatut prou, recullo el guant; en prenem nota i ho farem millor", ha afirmat. De tota manera, ha dit que el cos de Mossos ha acollit amb "esperança" el nou decret i que té acceptació interna.Feminització i territorialització
El conseller ha dit que el decret és rellevant pensant en l'horitzó 2030 i ha ressaltat la voluntat del Govern d'incrementar el pressupost en seguretat i d'avançar en la feminització del cos. Elena ha ressaltat la territorialització dels Mossos, amb una Comissaria Superior Territorial que tindrà una comissaria general de mobilitat, que dependrà de l'àmbit territorial. També es crea la Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana, que posa èmfasi en àrees l'atenció i seguiment a les víctimes. "Situem la víctima al centre de l'atenció", ha afirmat. També es territorialitza l'àmbit de medi ambient. El nou decret també posa èmfasi en l'àmbit de la investigació, i concretament es responsabilitza més les direccions territorials, les regions, a l'hora de decidir quins són els elements principals d'investigació.El decret pretén enfortir la capacitat operativa de les àrees bàsiques policials i les regions policials -amb més poder per als caps de regió- i millorar la descentralització i proximitat. Aquest dilluns, per exemple, s'ha presentat la nova app dels Mossos, enfocada a millorar la comunicació entre el cos i la ciutadania. Més enllà d'això, la nova estructura dels Mossos, en l'àmbit territorial, està formada per dues comissaries superiors. En la Comissaria Superior Territorial -d'on pengen les nou regions policials- és on es crea la desena regió policial, la Regió Policial Virtual, per donar resposta a la ciberdelinqüència i donar atenció a les víctimes d'aquest tipus de delicte.
Pere Ferrer, reforçat
A grans trets, el nou decret vol adaptar la policia a les necessitats actuals, tenint en compte que s'han assolit dos objectius que feia temps que demanaven els Mossos: l'increment del sostre de la plantilla —el cos passa de tenir 18.000 agents a un màxim de 22.000— i la jubilació anticipada a 60 anys, fet que implicarà un rejoveniment de la plantilla. Malgrat que el decret fa èmfasi en l'enfortiment de la policia territorial i de proximitat, alguns comandaments també alerten del reforç que suposa per a la direcció general de la policia, amb noves comissaries que depenen directament del director, Pere Ferrer, responsable polític del cos, que va arribar a la conselleria de la mà de Junts i va ser confirmat per ERC.La direcció general de la Policia, que comanda Ferrer i depèn directament del conseller Elena, s'enforteix. D'ella en depèn el gabinet, la prefectura, la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, les dues noves comissaries que sorgeixen de la Divisió d'Afers Interns i la Divisió d'Avaluació de Serveis, la Subdirecció General d'Administració i Serveis (que creix amb cinc nous òrgans), la Subdirecció General de Recursos Humans —amb la creació del Servei d'Avaluació de l'Aptitud Psicofísica i que alguns comandaments voldrien fora de l'àmbit polític—, i el Servei d'Assessorament Jurídic.
Com consta en la memòria del projecte de reestructuració, dos àmbits que fins ara eren divisions, pugen de rang i passen a ser comissaries generals. La Divisió d'Afers Interns -coneguda com a DAI- es converteix en la Comissaria General d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris, amb dues divisions i una àrea que en depenen, i la creació d'una àrea d'anticorrupció policial per investigar aquells casos en què el mateix funcionari policial dugui a terme actuacions irregulars, com ha passat darrerament amb casos vinculats amb la marihuana -el problema del narcotràfic fa mesos que preocupa els Mossos-.
D'altra banda, la Divisió d'Avaluació de Serveis -la DAS, pilotada pel major Trapero des que va ser destituir com a màxim responsable del cos- es converteix en la Comissaria General d'Inspecció i Avaluació, per enfortir-ne l'estructura organitzativa i fomentar la cultura de la supervisió i el rendiment de comptes. En depenen dues divisions, una àrea i una oficina de suport. Serà en aquesta nova comissaria, que penja directament del director general, on s'auditaran les actuacions policials "que puguin afectar els drets fonamentals o la reputació del servei públic de seguretat". "Això es fa amb la finalitat de fer que la DAI i la DAS no estiguin adreçades tant al mateix cos, que també, sinó al sistema", ha detallat Elena.
Lluita contra el cibercrim
En l'àmbit de la investigació criminal creix l'àrea de lluita contra la corrupció i l'àrea de lluita contra la violència masclista. La prefectura, pilotada pel comissari en cap Eduard Sallent, també s'enforteix amb sis comissaries. En depenen quatre grans blocs. Un que inclou els òrgans de suport, amb l'oficina de suport a la prefectura, el gabinet i l'oficina de la portaveu; la tecnoestructura, amb la Comissaria Superior Tècnica i l'Àrea d'Anàlisi, Coneixement i Intel·ligència i el Centre de Comandament; el bloc territorial, especialment rellevant en el nou decret d'estructura, i el bloc de policia integral, també rellevant i que inclou la Comissaria General d'Investigació Criminal, la Comissaria General d'Investigació, i la nova Comissaria General de la Informació i la Comunicació, que ha de servir especialment per lluitar contra la ciberdelinqüència."Quan analitzem a les juntes locals l'evolució dels delictes, el creixement de les estafes vinculades a la ciberdelinqüència és molt rellevant", ha ressaltat Elena. L'objectiu, doncs, és incrementar la intel·ligència i els mitjans per perseguir aquests tipus de delictes, i la coordinació amb altres cossos policials per lluitar contra el cibercrim.