Els «altres» represaliats del referèndum

El referèndum de l'1 d'octubre i el procés català no només han tingut conseqüències judicials per als màxims representants de les institucions catalanes, la Generalitat i el Parlament, i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -per a qui aquest dissabte es celebra un concert d'homenatge. La policia espanyola i la Fiscalia han impulsat investigacions contra diverses persones arran de l'1-O que avancen en segon pla.

Segueix endavant la investigació del jutjat d'instrucció 2 de Reus, que va citar a declarar l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, i els portaveus dels grups municipals independentistes Montserrat Vilella (PDECat), Noemí Llauradó (ERC), Jordi Cervera (Ara Reus) i Marta Llorens (CUP) per un suposat delicte d'incitació d'odi per signar un manifest on condemnaven la brutalitat policial i demanaven als efectius de la policia espanyola desplaçats que abandonessin la localitat per tornar a la "convivència i la pau".

També van citar –malgrat que no s'hi van presentar- dos regidors més de la CUP, Oriol Ciurana i Mariona Quadrada, per participar en manifestacions al crit de "llibertat" i "votarem" pels carrers de la capital del Baix Camp, com va recollir l'atestat de la Policia Nacional espanyola (CNP) que motiva el procediment judicial. La investigació també afecta quatre bombers i dues persones d'un gimnàs. Segons van denunciar des del consistori, es tracta d'una "macrocausa" que engloba diversos fets succeïts des que la policia va arribar a Reus fins que va marxar, incloent les protestes davant d'hotels on estaven allotjats els agents.

Un altre càrrec electe investigat és el regidor de Badalona en Comú, José Téllez. En aquest cas, el ministeri públic el va citar a declarar per presumptes delictes de desobediència i obstrucció a la justícia per suposadament haver agafat cartells de l'1-O requisats a la Guàrdia Urbana el 25 de setembre. El 9 de novembre passat es va negar a declarar i va demanar a la justícia espanyola que "deixi d'obstruir" la democràcia.



Conflictes entre establiments i la policia

Les protestes davant d'hotels amb policia espanyola també va tenir conseqüències a Calella i Pineda de Mar. En aquests casos, la Fiscalia de Barcelona va obrir una investigació per uns possibles delictes d'odi i discriminació per l'expulsió dels agents del CNP i la Guàrdia Civil allotjats en hotels de les dues localitats, punts on es van dur a terme protestes importants. L'Ajuntament de Pineda de Mar i els hotels Checkin Mont-Palau i Checkin Pineda, però, van assegurar que la decisió d'avançar dos dies la sortida dels policies responia a raons de seguretat i l'objectiu de "garantir la convivència al municipi".

Fa una estona al c. St. Josep, devant l'hotel Vila un grup de persones cantant als policies allotjats. #1OCalellapic.twitter.com/bvzrrQibJf

— Ràdio Calella TV (@RadioCalellaTV) October 1, 2017

En una línia similar, la Guàrdia Civil va denunciar el 12 d'octubre passat el propietari d'un bar del Bages que es va negar a servir-los. L'institut armat el va acusar d'un presumpte delicte d'odi i discriminació per dir-los que "no eren benvinguts". Els agents van decidir marxar del local, però abans, van fotografiar amb el mòbil el propietari. 

A la mateixa comarca, la benemèrita va detenir un home de 40 anys per, presumptament, haver llançat una cadira a un agent del cos quan entrava en un col·legi durant la intervenció policial a Sant Joan de Vilatorrada l'1 d'octubre, durant les votacions a l'institut Quercus. Una de les proves dels fets és un vídeo en el qual no es veu la cara de la persona que llença la cadira.

Detencions  i insults

Amb posterioritat a l'1-O, diverses persones també han denunciat casos de maltractament després de ser detinguts. Dos joves van denunciar haver rebut insults després de ser arrestats davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. La Policia Nacional espanyola els va acusar d'agredir un policia però ells van negar els fets i van afirmar que els van dir coses com "a todos los catalanes os echaría al mar" i "dadle recuerdos a los Jordis en la cárcel".

El 12 de novembre passat, Arran va denunciar la suposada agressió d'agents de la Policia Nacional espanyola a un militant. En un comunicat, van assegurar que després de ser detingut i en un espai de la comissaria del cos a la Via Laietana de Barcelona sense càmeres, quatre agents van començar a bufetejar-lo i colpejar amb les botes als genolls i cuixes.

Expansió de les acusacions d'"odi"

Les investigacions per suposats delictes d'odi van arribar a l'escola catalana quan un jutjat de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) va obrir un procediment contra vuit professors de la localitat pel tractament que van fer a classe dels fets de l'1 d'octubre. El jutge els va citar a declarar el 7 de novembre passat per determinar si els docents van incitar "de manera directa els seus alumnes" cap a la a "comissió de fets mínimament concretats dels que es pugui predicar la discriminació, l'odi, l'hostilitat o la violència contra grups o associacions". 

La causa es va originar arran de la denúncia de diverses famílies que van assegurar que els nens van patir humiliacions, insults i agressions fora de l'escola en el context de la tensió política posterior al referèndum.

D'altra banda, les crítiques a la brutalitat de la policia espanyola a les xarxes ha arribat a comportar detencions. És el cas de dues persones de Lleida, que van ser arrestades per unes publicacions a Facebook amb proclames a favor de la democràcia i contra la violència policial però que van ser acusades d'incitació a l'odi. Tot plegat en el marc de la coneguda com a operació Dignity inciada per la Policia Nacional espanyola a la demarcació de Lleida després de l'1-O i que també va suposar la detenció d'un veí de Tremp. La policia espanyola també va detenir dos ebrencs per publicacions a Facebook.

L'expansió de les acusacions per odi, a més a més, arriba atiada pel Ministeri de l'Interior, que darrerament ha facilitat les denúncies per aquest delicte a Catalunya creant una bústia per rebre informació sobre presumptes casos de discriminació i que rep el nom de "Situació a Catalunya: protecció de les víctimes".

La xarxa sota la lupa

L'espai virtual ha estat un dels àmbits on els cossos policials espanyols han actuat amb més contundència per intentar evitar el referèndum. Des que la Guàrdia Civil va tancar el web del Govern per a l'1-O, diversos particulars, a més del propi executiu, van replicar el contingut del portal en altres adreces d'Internet, cosa que va generar una intensa persecució.
 
Diverses persones d'arreu de Catalunya van ser citades a declarar per la Fiscalia a finals de setembre per còpies "mirall" del web oficial clausurat. La benemèrita també va tancar sense ordre judicial el web de diverses entitats, entre elles les de l'ANC i Òmnium, o Alerta Solidària, una de les primeres en replicar la pàgina de l'1-O.

Mossos, també en el punt de mira

La persecució també ha arribat al cos dels Mossos d'Esquadra. Des de l'1-O, diversos jutjats han obert investigacions contra la suposada passivitat de la policia catalana. Aquesta setmana, la Divisió d'Afers Interns del cos ha començat a citar agents per interrogar-los sobre la seva actuació l'1 d'octubre passat.

A més a més, la policia espanyola busca qualsevol pista que pugui posar en qüestió el paper dels Mossos davant del referèndum. La Guàrdia Civil va entrar en comissaries importants, com el complex central de Sabadell, a la recerca de comunicacions que poguessin incriminar la policia catalana. D'altra banda, la Policia Nacional espanyola va detecta documents que suposadament relacionen comandaments i agents dels Mossos amb el referèndum a punt de ser incinerats a Sant Adrià de Besòs.