02
de gener
de
2023, 12:22
Actualitzat:
12:22h
Un total de 3.566 docents s'incorporaran dilluns vinent als centres del país per fer efectiva la reducció d'una hora lectiva als professionals pactada amb els sindicats al setembre. Des de l'anunci de la mesura, els agents implicats han fet una valoració positiva de l'increment de la plantilla, però les crítiques també s'han deixat sentir pel moment en què es posa en marxa. En concret, s'incorporen 1.431 docents a primària i 2.135 a secundària. Els directors i directores consultats per l'ACN parlen de la sobrecàrrega per haver de refer horaris i del fet que la mesura no permetrà a la pràctica més temps de treball en equip, tot i que reconeixen que disposar de més personal és sempre positiu.
Una de les retallades que va afectar el col·lectiu docent ara fa uns 10 anys va ser l'increment de les hores lectives. La reversió d'aquesta retallada va ser una de les principals reclamacions dels sindicats durant les vagues del curs passat. Finalment, el Departament d'Educació i els sindicats van arribar a un acord al setembre per reduir l'hora lectiva als docents aquest curs, però a partir de gener. D'aquesta manera, a partir del segon trimestre, els mestres de primària passaran de fer 24 hores de classe a l'aula a fer-ne 23, i els professors d'ESO en faran 18, i no 19 com fins ara.
Cada centre ha aplicat la mesura segons les seves necessitats i realitats. Educació ha defensat en tot moment que s'ha fet un acompanyament als centres per poder reorganitzar-se amb els nous recursos. Entre les recomanacions de la conselleria hi havia intentar no substituir tutors ni mestres especialistes, i fins i tot superar el 10% de docents amb mitja jornada en un mateix centre si feia falta. L'objectiu era tenir el menor impacte pedagògic possible. A més a més, el departament liderat per Cambray va assegurar que donaria "màxima flexibilitat" als centres.
Finalment, les especialitats més demanades per incorporar han estat mestres generalistes i de pedagogia terapèutica a primària i especialistes d'anglès a secundària. En concret, a l'educació primària s'han demanat 646 mestres de l'especialitat de primària, 267 de pedagogia terapèutica i 180 d'anglès. A l'ESO, la majoria de centres han optat per professorat d'anglès (241), seguits dels d'orientació educativa (194), ciències socials (185) i tecnologia (151). D'altra banda, dos de cada tres nomenaments (67%) s'han produït per a professionals que ja estaven als centres i que ara completaran la seva jornada o bé allargaran una substitució.
A més a més, Mateu ha destacat que aquest ha estat un acord del seu centre, on molts mestres van dir que preferien que no se'ls toqués l'horari i que, per contra, poguessin tenir un docent que entrés durant una hora amb ells a l'aula. A banda d'això, han seguit la indicació del Departament d'ocupar a plaça amb una persona que estava fent una substitució al centre. La directora ha apuntat que hi ha una mancança de professionals en el conjunt del sistema i ha afirmat que cada cop hi ha més diversitat d'alumnat. En aquest sentit, ha asseverat que si es pregunta a molts docents, preferirien tenir més hores de suport per poder atendre la gran diversitat que han d'atendre en el dia a dia.
Cumeras ha recordat que "l'organització del curs ja està feta", i per això no es podran modificar assignatures que ja s'imparteixen. Malgrat tot, caldrà que els professors redueixin una hora lectiva i això vol dir que hi ha assignatures específiques que costarà més de cobrir. "Es fa impossible cobrir una hora de cultura clàssica o dues de francès a la setmana", ha afegit el representant de secundària. La dificultat per trobar docents de determinades assignatures encara es complica més en l'àmbit de la Formació Professional (FP). "Hi ha centres que tenen només un professor d'una matèria, com es cobrirà aquesta hora?", es pregunta Cumeras.
Malgrat tot, el director ha insistit que creu que és una bona mesura i que s'hauria d'haver aplicat fa temps. "La resta de l'Estat ja ho fa i això no vol dir que deixem de treballar una hora". De tota manera, ha considerat que l'aplicació de la mesura serà el màxim de profitosa a partir del curs vinent, quan es facin "números per repartir les hores lectives". En el moment de fer el còmput definitiu, els equips directius ja organitzaran "el repartiment d'hores correctament" en lloc de fer-ho sobre la marxa com passarà aquestes vacances de Nadal.
En el cas del centre que ella dirigeix, l'Institut Escola El Til·ler de Barcelona, tindran un docent més a primària i mitja dotació a secundària. En el cas d'infantil i primària encara no havien acabat de reformular com ho farien quan va acabar el trimestre, i en el cas de secundària havien demanat un especialista d'anglès. En tot cas, ha lamentat que aquestes incorporacions no serviran per tenir més espai de codocència o de debat i treball de l'equip docent, ja que cada docent tindrà una hora més de manera individual. "No ens permet que hi hagi grups de docents que puguin parlar, reflexionar o repensar projectes educatius", ha comentat. Finalment, Viñas ha proposat a Educació i sindicats que es faci una valoració de com s'ha aplicat la mesura en la totalitat dels centres.
Des del centre, docents han impulsat un manifest on detallen aquests arguments i defensen que no es pot fer la feina ben feta amb aquestes "improvisacions". La seva companya Marta Monfort Subirana ha explicat que al gener arribaran al centre cinc professors nous que seran "molt benvinguts" després d'anys de retallades. I ha afegit que tindran feina "de sobres" perquè s'han incrementat les necessitats i la diversitat per atendre a l'aula. Això, però, no es traduirà en reduir una hora lectiva als docents, sinó que es mantindran els horaris "de forma voluntària" -la decisió és individual- durant sis mesos. "Ho seguirem fent perquè és el nostre compromís amb les famílies i perquè els nostres alumnes es mereixen el millor", ha declarat. Al setembre sí que l'aplicaran. "No és el què, és el quan", ha insistit Monfort.
A més a més, ha criticat que suposa la reversió d'una retallada "aplicant una retallada". I és que des del sindicat han insistit que les 3.566 dotacions no cobreixen totes les hores alliberades amb la reducció de l'hora lectiva per als docents i que hi ha centres que han perdut hores. Des d'USTEC han reclamat aquests mesos que es cobrissin "totes les hores", i la seva portaveu ha assegurat que això es podria haver fet si no s'hagués aplicat el càlcul d'acord amb el decret de plantilles que utilitza Educació habitualment. USTEC els va demanar que fossin "generosos" en els càlculs, però Segura ha asseverat que "no han volgut de cap de les maneres".
Una de les retallades que va afectar el col·lectiu docent ara fa uns 10 anys va ser l'increment de les hores lectives. La reversió d'aquesta retallada va ser una de les principals reclamacions dels sindicats durant les vagues del curs passat. Finalment, el Departament d'Educació i els sindicats van arribar a un acord al setembre per reduir l'hora lectiva als docents aquest curs, però a partir de gener. D'aquesta manera, a partir del segon trimestre, els mestres de primària passaran de fer 24 hores de classe a l'aula a fer-ne 23, i els professors d'ESO en faran 18, i no 19 com fins ara.
Cada centre ha aplicat la mesura segons les seves necessitats i realitats. Educació ha defensat en tot moment que s'ha fet un acompanyament als centres per poder reorganitzar-se amb els nous recursos. Entre les recomanacions de la conselleria hi havia intentar no substituir tutors ni mestres especialistes, i fins i tot superar el 10% de docents amb mitja jornada en un mateix centre si feia falta. L'objectiu era tenir el menor impacte pedagògic possible. A més a més, el departament liderat per Cambray va assegurar que donaria "màxima flexibilitat" als centres.
Finalment, les especialitats més demanades per incorporar han estat mestres generalistes i de pedagogia terapèutica a primària i especialistes d'anglès a secundària. En concret, a l'educació primària s'han demanat 646 mestres de l'especialitat de primària, 267 de pedagogia terapèutica i 180 d'anglès. A l'ESO, la majoria de centres han optat per professorat d'anglès (241), seguits dels d'orientació educativa (194), ciències socials (185) i tecnologia (151). D'altra banda, dos de cada tres nomenaments (67%) s'han produït per a professionals que ja estaven als centres i que ara completaran la seva jornada o bé allargaran una substitució.
Mantenir horaris i fer menys vigilàncies de pati
La directora de l'escola Fort Pienc de Barcelona, Lourdes Mateu, ha assegurat a l'ACN que la incorporació de més docents és un "guany" i, tot i les crítiques per com s'ha fet la gestió, deixa clar que no vol desvirtuar la mesura. En el seu cas, al gener s'incorpora una nova docent. Malgrat això, per decisió de tot el claustre no modificaran els horaris, sinó que l'hora reduïda es traduirà en deixar de fer dues mitges hores de pati, que ha recordat que també és horari lectiu. Això permetrà que amb la docent de més amb la que comptaran es pugui fer suport, de tal manera que hi haurà més temps amb dues professionals a l'aula.A més a més, Mateu ha destacat que aquest ha estat un acord del seu centre, on molts mestres van dir que preferien que no se'ls toqués l'horari i que, per contra, poguessin tenir un docent que entrés durant una hora amb ells a l'aula. A banda d'això, han seguit la indicació del Departament d'ocupar a plaça amb una persona que estava fent una substitució al centre. La directora ha apuntat que hi ha una mancança de professionals en el conjunt del sistema i ha afirmat que cada cop hi ha més diversitat d'alumnat. En aquest sentit, ha asseverat que si es pregunta a molts docents, preferirien tenir més hores de suport per poder atendre la gran diversitat que han d'atendre en el dia a dia.
Una bona mesura en un "temps desafortunat"
Pel representant de secundària a la Junta Permanent de Directors de Catalunya, Joan Cumeras, l'alliberament d'una hora lectiva del professorat suposa donar resposta a una reivindicació històrica. "Fa anys que fem una hora de més", ha recordat. De tota manera, el fet que comenci a aplicar-se a partir del gener és "desafortunat" perquè implica una gran logística per als equips directius dels centres i organitzar els horaris "a correcuita".Cumeras ha recordat que "l'organització del curs ja està feta", i per això no es podran modificar assignatures que ja s'imparteixen. Malgrat tot, caldrà que els professors redueixin una hora lectiva i això vol dir que hi ha assignatures específiques que costarà més de cobrir. "Es fa impossible cobrir una hora de cultura clàssica o dues de francès a la setmana", ha afegit el representant de secundària. La dificultat per trobar docents de determinades assignatures encara es complica més en l'àmbit de la Formació Professional (FP). "Hi ha centres que tenen només un professor d'una matèria, com es cobrirà aquesta hora?", es pregunta Cumeras.
Malgrat tot, el director ha insistit que creu que és una bona mesura i que s'hauria d'haver aplicat fa temps. "La resta de l'Estat ja ho fa i això no vol dir que deixem de treballar una hora". De tota manera, ha considerat que l'aplicació de la mesura serà el màxim de profitosa a partir del curs vinent, quan es facin "números per repartir les hores lectives". En el moment de fer el còmput definitiu, els equips directius ja organitzaran "el repartiment d'hores correctament" en lloc de fer-ho sobre la marxa com passarà aquestes vacances de Nadal.
El Clam Educatiu veu les bondats de la mesura, però critica el moment
Un dels col·lectius de docents que ja va alertar que veia les bondats de la mesura, però no del moment va ser el Clam Educatiu. Domi Viñas, una de les seves impulsores, ha subratllat que arriba en un moment "poc adient". Viñas ha opinat que hi ha certa improvisació darrera de la mesura i ha constatat que hi ha molta disparitat a l'hora d'aplicar-la.En el cas del centre que ella dirigeix, l'Institut Escola El Til·ler de Barcelona, tindran un docent més a primària i mitja dotació a secundària. En el cas d'infantil i primària encara no havien acabat de reformular com ho farien quan va acabar el trimestre, i en el cas de secundària havien demanat un especialista d'anglès. En tot cas, ha lamentat que aquestes incorporacions no serviran per tenir més espai de codocència o de debat i treball de l'equip docent, ja que cada docent tindrà una hora més de manera individual. "No ens permet que hi hagi grups de docents que puguin parlar, reflexionar o repensar projectes educatius", ha comentat. Finalment, Viñas ha proposat a Educació i sindicats que es faci una valoració de com s'ha aplicat la mesura en la totalitat dels centres.
Raons per no reduir-se l'hora
En el cas de l'institut Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) han decidit no reduir-se ara l'hora lectiva. Dos docents del centre han explicat el perquè de la decisió. Víctor del Arco Cristià ha defensat que l'organització del curs es fa a l'estiu i veu un "despropòsit" haver-ho de refer a mig curs. A més a més, ha alertat que a la pràctica pot acabar suposant més feina individual.Des del centre, docents han impulsat un manifest on detallen aquests arguments i defensen que no es pot fer la feina ben feta amb aquestes "improvisacions". La seva companya Marta Monfort Subirana ha explicat que al gener arribaran al centre cinc professors nous que seran "molt benvinguts" després d'anys de retallades. I ha afegit que tindran feina "de sobres" perquè s'han incrementat les necessitats i la diversitat per atendre a l'aula. Això, però, no es traduirà en reduir una hora lectiva als docents, sinó que es mantindran els horaris "de forma voluntària" -la decisió és individual- durant sis mesos. "Ho seguirem fent perquè és el nostre compromís amb les famílies i perquè els nostres alumnes es mereixen el millor", ha declarat. Al setembre sí que l'aplicaran. "No és el què, és el quan", ha insistit Monfort.
USTEC critica que les dotacions s'han calculat a la baixa
Des del sindicat majoritari, USTEC, han admès que la mesura s'aplica en un moment "molt poc adient", tot i que han subratllat que és la reversió d'una retallada que suposa un "guany" per als centres. La seva portaveu, Iolanda Segura, ha detallat que van estar batallant perquè la reducció de l'hora lectiva s'apliqués el setembre del 2022 i no el gener del 2023, però que Educació no ho va acceptar. A banda d'això, ha reconegut la feinada "impressionat" que s'ha hagut de fer des dels centres i els "problemes" que ha ocasionat l'aplicació a mig curs.A més a més, ha criticat que suposa la reversió d'una retallada "aplicant una retallada". I és que des del sindicat han insistit que les 3.566 dotacions no cobreixen totes les hores alliberades amb la reducció de l'hora lectiva per als docents i que hi ha centres que han perdut hores. Des d'USTEC han reclamat aquests mesos que es cobrissin "totes les hores", i la seva portaveu ha assegurat que això es podria haver fet si no s'hagués aplicat el càlcul d'acord amb el decret de plantilles que utilitza Educació habitualment. USTEC els va demanar que fossin "generosos" en els càlculs, però Segura ha asseverat que "no han volgut de cap de les maneres".